El passat 5 d'octubre, l'Ajuntament de Torrent, a través de l'àrea de Medi ambient, va iniciar el pla de reforestació i conservació de la Serra Perenxisa. S'ha dividit el paratge natural en dues àrees: l'afectada per l'incendi i l'afectada per la plaga Tomicus. En la primera àrea es pretén reduir l'erosió del sòl per a crear i recuperar la coberta vegetal. La recuperació es realitzarà mitjançant la implantació d'una massa arbòria, en les zones on no s'aconseguiria de forma natural per la falta de regeneració del Pinus halepensis Mill. I en la segona àrea es retirà els peus afectats per a disminuir la plaga, mitjançant la introducció d'una major quantitat d'espècies arbòries que estan en minoria enfront del Pinus Halepensis Mill, perquè hi haja major diversitat i enfortir l'ecosistema.
Els operaris ja han començat a treballar en la zona, disminuint la plaga i retirant els peus afectats. A més s'estan llevant els arbres cremats i morts perquè poden augmentar l'erosió. S'estan realitzant fagines i albarradas en les zones afectades. El sistema radica a agafar els troncs cremats i tallar-los per a posar-los amb estaques, moltes vegades amb els mateixos tocones, de manera horitzontal al pendent amb l'objectiu de retenir el sòl perquè, quan ploga o faça fortes ratxes de vent, no es desprenga. Els troncs i les branques s'estan col·locant amb una separació de 4 m en l'eix horitzontal i 4 m en l'eix vertical, recolzats en els tocones seguint les corbes de nivell pegades al sòl. La regidora de Medi ambient, Inma Amat, ha assenyalat que esta acció és molt important a causa que "d'esta manera s'evitarà i es reduirà l'erosió i al mateix temps hi haurà un suport que permeta l'existència d'una coberta vegetal i mitjançant la recuperació d'esta coberta, els pins tindran un sòl on créixer".
Les espècies que es plantaran, per a un total de 10.475 arbres, són: pi, que és la planta més present en tot el paratge, és el més resistent a la sequera i considerat una de les espècies més viables per a reforestar; alzina, la qual tolera molt bé la sequera i encara que una situació en ombria accelera el seu creixement en les primeres etapes, s'adapta a llocs amb insolació; arboç, que es troben exemplars aïllats en les zones d'ombria i amb humitat. Es desenvolupa en vessants pedregosos i és indiferent a la naturalesa química del sòl i creix adequadament en sòls frescos, profunds i ben drenats; i margallons, que és una planta es conreava en la serra i estava molt estesa. En estos moments es pot trobar en l'àrea afectada per l'incendi, però la seua presència sembla que tendeix a disminuir. "Hem basat la selecció en la idoneïtat de cada planta, en els antecedents i intentant afavorir les espècies menys presents, per a augmentar la biodiversitat", ha assenyalat Amat.
Amb la finalitat de millorar l'arrelament de les plantes introduïdes, en el moment de la implantació s'introduí una substància anomenada hidrogel. Esta substància provoca que la humitat que existeix en el sòl quede retinguda perquè a poc a poc es vaja alliberant una altra vegada a l'exterior, just quan la humitat d'este sòl siga inferior a la qual posseeix l'hidrogel. A més, s'instal·larà un tub protector enfront de la fauna que serà cilíndric de doble capa i mantenir-se uns cinc anys.