Extra Sèries: Stranger Things: La sèrie que despertarà la teua nostàlgia

La nova realització de Netflix ha capturat l’atenció de joves i nostàlgics

01 setembre
01:00 2016

Anys 80, Hawkins, un tranquil poble en Indiana, Estats Units. Quatre xiquets de dotze anys estan en un soterrani embadocats amb el joc de rol Dungeons & Dragons. És el torn d’atacar al monstre del tauler: el Demogorgon. Amb una desesperació pròpia dels moments climàtics, és Will l’encarregat d’enfrontar-se a ell amb un tir de daus.

Estan gaudint una d’aqueixes nits entre setmana que hagueren de ser interminables, però que tristament acaben; de sobte són interromputs per la mare de Mike, l’amo de casa, que crida a sopar i mana a casa als excitats xics. Cadascun pren les seues bicicletes estile E.T. per a marxar, però Will mai arriba a la seua.

Així comença Stranger Things, la sèrie de la qual tothom està parlant. Aquesta realització de Netflix explica la història de tres amics que, amb l’ajuda d’Once, una misteriosa xiqueta, decideixen seguir-li el rastre al desaparegut i resoldre el misteri a la seua manera. Mentre, Joyce Byers (Winona Ryder), la seua mare, comença a barrejar les seues pròpies teories al costat de Jim Hopper (David Harbour), el brut xèrif del poble que s’està enfonsat en la beguda i les pastilles. Segons les pistes que aconsegueixen recaptar, hi ha una espècie de conspiració darrere i un assumpte que solament el professor de Ciències podria comprendre.

Stranger ThingsSi bé les característiques de la sèrie poden semblar a primera vista recurrents i fins i tot clixé, els huit capítols de la primera temporada convencen d’una idea que fa estona han demostrat sèries com American Horror Story o Breaking Bad: quan les històries de la casa del terror o del bonàs que es corromp s’expliquen bé, no hi ha manera que alguna cosa puga eixir malament. El públic aclamarà la forma i s’oblidarà del fons, al que ja s’ha acostumat i ho sent part de si.

No obstant això, a més de l’humor i el gran treball dels creadors Matt i Ross Duffer, l’arma més atractiva d’aquesta obra d’horror i ciència-ficció són els elements que l’han convertit en un símbol de l’enyorança dels vuitanta  i la cultura popular. Des de la música i els crèdits, fins al vestuari, els còmics i les pel·lícules a les quals fan un esment explícit i emocionant, tot produeix nostàlgia!

En les escenes i converses apareix La guerra de las galaxias o Poltergeist i els xics lligen còmics de X-Men, referències que es complementen amb senyals que fan pensar que el context creatiu que envolta als personatges es constitueix per clàssics com Alien, Encuentros en la tercera fase i també El resplandor, inspiracions evidents.

Aclamada per celebritats com l’escriptor de terror per excel·lència, Stephen King, o Guillermo del Toro, guionista de El espinazo del diablo i El laberinto del fauno, Stranger Things ve a captivar a un públic que necessitava de ciència-ficció de qualitat, successos paranormals i trames ocultes en subterranis amb bombetes parpellejants. I és que en el vast món de les sèries, ningú es queda sense la seua.

La primera temporada de Stranger Things ja ha acabat, però hi ha bones notícies per als qui van esgotar els huit capítols: els creadors i Netflix van confirmar amb un tweet que la segona temporada s’estrenarà la tardor del pròxim any.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari