Sostres i garjoles

18/04/2017 -

Potser diran que sóc poc original, però m’he pres la llibertat de començar l’article amb un post recent del concorregut facebook d’Enric Nomdedéu. El 15 de febrer, el secretari autonòmic d’Ocupació relatava al mur una escena que es va trobar patinet en mà –en peu més bé- abans d’arribar al Servof. Explicava que, pocs metres més enllà del TSJ, on desenes de periodistes s’amuntegaven per saber si la ‘Perla’ dormiria a Picassent, va veure com un jutge alçava el cadàver d’un indigent que havia perdut la vida al carrer. Saqueig front a persones sense sostre.

El contrast de l’escena, per desgràcia, va més enllà de l’anècdota. És la realitat del país que ens han deixat, i que ara tenim l’obligació de redreçar.

Una terra on, efectivament, queda molt per fer. No cap l’autocomplaença malgrat els avanços en ocupació; en polítiques socials, amb més recursos i persones; en el desenvolupament real d’un model educatiu públic… En eixe canvi profund que estem duent a terme encara queda camí perquè tots tinguen oportunitats.

Per fer possible aquesta transformació i tornar-li la veu a la gent que s’ha quedat exclosa calen modificacions legislatives; noves normes de joc on no només uns pocs tinguen tota la baralla. Massa vegades, no obstant, estos canvis semblen perdre’s dins la paperassa del DOGV. Però no ens enganyem: les lleis són el principal puntal de l’acció del Consell.

Per això, per trencar amb contrastos inadmissibles, com ho és tindre milers de vivendes buides mentre milers de famílies no tenen sostre, calen reformes legals. Canvis com el que suposa la Llei per la Funció Social de l’Habitatge.

No ha estat fàcil tirar-la endavant. S’han hagut de concitar esforços de molts col·lectius socials, com la PAH…, i també les necessitats d’alguns sectors econòmics. Però sobretot, s’ha hagut de fer front a un PP obstinat que oblida que ells, entre F1 i ‘mossegades’, ens van convertir en el tercer territori de l’Estat en nombre de desnonaments. S’han hagut de superar els atacs de Bonig, que en la seua època de Consellera va deixar impagades les ajudes a habitatge. I s’han combatut interessos financers que s’oposaven a convertir el sostre en una garantia.

Malgrat el NO insistent de Bonig, i després d’eterns debats, esborranys…, a les Corts hem aprovat una llei que fa de l’habitatge un servei d’interès general. Una norma que, a més, activa mesures concretes per una vivenda digna, assequible i adequada per la gent que no hi té accés. Així, el text obliga a dotar de diners la millora del parc d’habitatges; a impulsar ajudes a la rehabilitació; activa un lloguer social que no podrà superar el 25% de la renda familiar… I es podran, fins i tot, activar processos expropiatoris a bancs. I això no és poca cosa.

El treball ha estat gran. Els atacs també. Però només sabrem si hem tingut èxit quan al costat del jutjat que condemne els molts corruptes pendents, deixem de trobar-nos les víctimes a qui robant van deixar sense sostre. Només el temps ens ho dirà.

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

ACST Torrent
Aplicacion movil
Anunciate en Valencia Extra