El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha subratllat que "la desviació del dèficit de la Comunitat Valenciana és conseqüència directa de l'injust sistema de finançament, que ens atorga menys ingressos". Per açò, ha advertit que "complir el dèficit seria a costa de maltractar als valencians, ja que suposaria gastar encara menys que la mitjana de les autonomies i no estem disposats a fer-ho".
Vicent Soler ha realitzat aquestes declaracions després de conéixer les previsions de l'informe de compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària de 2018 elaborat per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). Segons ha assenyalat Soler, la conclusió de l'AIREF, que considera "improbable" que la Comunitat Valenciana complisca enguany l'objectiu de dèficit fixat en el 0,4% del PIB valencià, és "òbvia", donat "el nivell de recursos amb els quals explica la Comunitat Valenciana derivat del sistema de finançament".
Per això, ha demanat a l'Autoritat Fiscal que es pregunte "per què serà" que la Comunitat Valenciana es desviarà del límit del dèficit, al mateix temps que ha defensat que "una anàlisi completa no hauria d'ignorar les causes de fons per a evitar conclusions incompletes".
"Està demostrat per tots els experts, tant del ministeri com de les diferents autonomies, que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada d'Espanya. Si a açò unim que els mateixos experts han acreditat que gastem per sota de la mitjana, és obvi pensar que la Comunitat Valenciana es desvia de l'objectiu de dèficit per un problema d'ingressos i no de despeses", ha recalcat el conseller.
"Malgrat açò, gràcies a una gestió responsable i eficient, el dèficit s'ha reduït de forma extraordinària, però encara amb aqueixa reducció és molt complicat tancar aquest exercici en el 0,4% de dèficit, tenint en compte el nivell dels ingressos", ha lamentat Vicent Soler.
De 2.564 de dèficit a 796 milions
En concret, el dèficit de la Generalitat ha passat de 2.564 milions (-2,54% del PIB valencià) al tancament de 2015, en arribar l'actual Executiu, a 1.571 milions (-1,50%) al final de 2016 i a 796 milions (-0,73%) en 2017, reducció que evidencia "la bona gestió duta a terme per l'actual Consell".El titular d'Hisenda ha apuntat que l'informe de l'AIREF no fa referència a la insuficiència d'ingressos que pateix la Comunitat Valenciana, quan es tracta d'un factor que és determinant per al compliment dels objectius de dèficit.
Despesa per habitant per sota de la mitjana
La despesa global per habitant a la Comunitat Valenciana se situa 8,7 punts per sota de la mitjana de les comunitats autònomes, ja que mentre la despesa anual per cada valencià va ser de 3.130 euros en 2016, la mitjana de les autonomies es va situar en 3.429 euros, segons els càlculs elaborats per l'IVIE a partir de les xifres oficials fetes públiques per la IGAE i el Ministeri d'Hisenda."Cada valencià compta amb 299 euros menys dels quals disposen de mitjana els ciutadans d'altres autonomies, xifra que multiplicada pels cinc milions de valencians suposa una bretxa en la despesa de 1.495 milions", ha assenyalat Soler.
Primer, les persones
"Si la Comunitat Valenciana complira amb el dèficit el creixement de la despesa seria dels més baixos d'Espanya, la qual cosa tindria com a conseqüència el que s'incrementara la bretxa pel que fa als ciutadans d'altres territoris i generant amb açò una situació de desigualtat dels valencians", ha explicat el conseller."Des del Consell tenim clar que la nostra prioritat són les persones, especialment assegurar el seu accés a uns serveis públics amb una qualitat homologable a la dels de la resta del país, i per açò no estem disposats a complir cap objectiu a costa de maltractar als valencians", ha assegurat Soler.
El conseller d'Hisenda ha argumentat que "Cal observar el nivell d'ingressos per càpita de cada comunitat autònoma per a fer una anàlisi amb major profunditat, perquè d'una altra manera s'aplica la mateixa rasadora a situacions que són molt diferents. "En el cas valencià hem de prestar els mateixos serveis que uns altres però no tenim els mateixos recursos, per la qual cosa una anàlisi que excloga aquesta qüestió resulta esbiaixat. El problema de fons és que l'actual sistema de finançament no ens col·loca a tots en la mateixa situació de partida", ha afirmat Soler.