40 anys fent valors Caixa popular

Sobre relats i narratives

09/10/2017 -

Els esdeveniments del dia 1 d’octubre preveuen una fractura radical amb el llegat del 78. Construírem una democràcia assemblada amb les restes d’un franquisme intimidador de tot allò que quedava a la seua esquerra. Cedirem a mantenir determinats símbols, i a determinats representants sobirans de la màxima jerarquia genètica. Fou una realitat sobrevinguda, a la qual no s’hi podia fer una gran oposició. El llegat de la por, després d’una llarga repressió física i moral ja estava ben cristal·litzat en la pell de la majoria silenciosa. Malgrat que la lluentor d’aquell artefacte i la pretesa solidesa de la nova democràcia ens obria les portes d’Europa, ens trobem sobtadament amb una joguina obsoleta en procés de liqüefacció. Adéu 78? Hola 17?.

S’inicia ara un temps d’esperança per un definitiu canvi de model de governança però també s’albira que, serà ben llarg i emocionalment costós, no hi ha cap mena de dubte. Anem a patir, i esperem que sols suor i llàgrimes.

Els afectats: no solament els principals actors d’aquesta tragèdia, el poble català i espanyol, i els governs de tots dos. També els ciutadans que no senten bategar el cor a l’ombra de cap bandera, fills d’una circumstància tan atzarosa i involuntària com néixer a un determinat territori. També els ciutadans de qualsevol racó amb una ràdio, un televisor o una connexió a internet, tan se val. Encara que no tinguem cap d’aquests mitjans de segur que tenim algun veí, amic o familiar que ens inocularà el virus del relat quotidià. Açò més que de relats va de narratives perverses. Perquè en un món globalitzat la “desconnexió” total és una utopia, i la parcial, si no està negociada, està condemnada al fracàs.

Açò va de relats, i davant dels fets del moment més contemporani, del tot el pre i post que s’articula al voltant del procés del dia 1, crec que no podem manifestar-nos únicament des del plànol emocional, que es on sense dubte, es perpetuen els conflictes. Si volem solucions pacífiques a una crisi de tan gran calat hem de ser ben primmirats i tenir una empatia mínima envers l’altre. Hem de treballar l’alteritat, que és tot allò contrari al que ha estat fent el govern del senyor Rajoy. No valen ja arguments tan puerils i de tan poc gust com el de “són un poble odiós, i a més no s’en poden anar”, eixa és la màxima expressió de la rancúnia acumulativa de les escoles d’estiu de la FAES o dels tertulians escurabutxaques. Eixa és la via que ha fet créixer un independentisme que ha guanyat raó de ser quan més llenya li fotien. És que no tenim una intel·lectualitat espanyola capaç de bastir ponts, de construir una narració alternativa que reivindique la germanor sincera? Encara que fos per pur pragmatisme economicista, pagaria la pena.

@Rius_Xavier

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

20 − 14 =

ACST Torrent
Aplicacion movil
Anunciate en Valencia Extra
biopark