Juan Manuel Rodilla, coordinador dels Servicis Socials Sant Joan de Déu, ens obri les portes del centre per a ensenyar-nos com és el dia a dia d'aquelles persones que cerquen una nova oportunitat per a reinserir-se en la societat. Persones que, per diferents motius, s'han quedat sense llar, però que tenen forces per a tornar a començar de nou. 'A València, els Servicis Socials Sant Joan de Déu ajuden a les persones sense llar des de fa 25 anys. Cada any, atenem al voltant de 450 persones, que ens deriven des dels Centres d'Atenció dels Sense llar i els Centres d'Atenció d'Immigrants'.
'El primer pas és dotar-los d'un recurs residencial i d'un programa d'accés a la salut'
'El primer pas quan arriben ací és dotar-los d'un recurs residencial, bé en l'alberg, que té una capacitat per a 50 persones, o bé en la nostra xarxa d'habitatges per a aquelles persones que tenen més autonomia. El següent pas és un programa d'accés a la salut. I és que el no disposar d'una llar fa que no puguen estar empadronats i, per tant, no tenir accés al servici sanitari. Conjuntament, disposem d'un programa de deshabituació a algun tòxic o a la ludopatia, ja que, a voltes, és conseqüència d'eixa situació d'exclusió'.
Un programa complet, però, això sí, individualitzat per a adaptar-se a la situació de cada usuari, amb l'únic objectiu d'ajudar-los, respectant la seua dignitat, en aquest procés, que sol tenir una durada d'entre tres i divuit mesos, aproximadament. I és que, tal com explica Juan Manuel, 'no hi ha un perfil de persones sense llar. A voltes, s'associa amb idees preconcebudes, però qualsevol persona pot veure's en una situació similar. L'experiència ens diu que no hi ha un perfil determinat, la qual cosa fa que hàgem de desenvolupar un programa específic per a casa usuari'.
En aquest sentit, els Servicis Socials Sant Joan de Déu compta amb un centre ocupacional per a aquelles persones que 'es troben a l'espera d'alguna intervenció sanitària i encara no poden accedir al mercat laboral, o bé a l'espera d'una plaça en una residència que, per edat, els correspon'. Aquest centre ocupacional ho supervisa Toni, un usuari que va passar per la mateixa situació que els seus integrants, i que serveix com un reforç positiu per als altres. Malgrat saber el que és estar en el carrer, Toni segueix mantenint un esperit alegre que contagia als quals estan al seu al voltant. Qui millor que ell per a transmetre força als altres usuaris del centre ocupacional?
Un mateix esperit que comparteix Leo, el professor de mecànica encarregat de tirar avant el centre Tàndem. Un taller formatiu en reparació de bicicletes, que té com a objectiu que els seus integrants aconseguisquen trobar una ocupació en el sector. Leo ens explica, amb orgull, que són molts els que acaben integrant-se en el mercat laboral – 22 contractes des de principi d'any, apunta Juan Manuel -, però a més aquest taller està obert al públic al carrer Pare Urbà, 8 de València para tot aquell que vulga portar la seua bicicleta a reparar o bé comprar una a un preu més que assequible.
Tots dos centres contribueixen a la integració social fomentant les relacions socials, a través de la convivència i els plans d'oci que organitzen des del centre, així com la recuperació d'una rutina i uns hàbits que s'havien perdut després de passar per una situació d'exclusió social. Finalment, Juan Manuel ens explica que 'per a ajudar-los al fet que no tornen a trobar-se en una situació similar, els oferim un seguiment extern de coaching'.
Si tu també vols ajudar, pots fer-ho a través del seu programa de voluntariat o a través de les donacions que es destinen, exclusivament, a ajudar a aquest col·lectiu. Així mateix, Juan Manuel recorda que 'és molt important la sensibilització de la ciutadania, i el que hem rebut de la societat valenciana ha sigut una resposta molt favorable en tots els sentits, i més encara quan vàrem informar que teníem dificultats a l'hora de trobar pisos de lloguer. Hui dia, segueixen cridant-nos per a oferir-se a col·laborar amb nosaltres. Estem molt agraïts'.