L'herència rebuda del Consell del PP es tradueix en un forat de 150 milions d'euros per 4 sentències relacionades amb la seua gestió. El Ple del Consell ha aprovat a l'efecte de la seua remissió a la Sindicatura de Comptes el Compte General corresponent a 2017 en la qual el Govern valencià aflora un forat de prop de 150 milions per l'impacte en les arques públiques de quatre sentències derivades de decisions de l'anterior Executiu autonòmic. Així ho ha exposat el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern valencià.
Soler ha detallat que tres d'aquestes sentències es refereixen a irregularitats en la gestió de determinades infraestructures, en un cas de l'anterior legislatura, així com una operació immobiliària, i una quarta sobre la reducció de tarifes aplicables a les concessionàries de les ITV.
Malgrat açò, el Compte General de 2017 reflecteix la millora en el resultat econòmic-patrimonial negatiu de la Generalitat d'un 48%, ja que l'import s'ha reduït a la meitat, passant de -2.636 milions de 2016 a -1.368 milions de l'exercici passat, una reducció de 1.268 milions. És el millor resultat des de 2008, abans de la crisi econòmica, i suposa una minoració de quasi el 80% del resultat negatiu registrat en 2011 (-6.648 milions).
El resultat economicopatrimonial és l'equivalent al compte de pèrdues i guanys de les empreses, ja que és la diferència entre els ingressos-guanys i les despeses-pèrdues. Però, òbviament, les administracions no persegueixen el benefici econòmic sinó oferir serveis públics de qualitat. No obstant això, és un indicador de la marxa dels comptes públics.
Amb aquestes dades, el Consell se situa prop d'aconseguir el sanejament financer de la Generalitat iniciat en 2015 i que va prosseguir en 2016 amb l'aflorament de provisions i compromisos no reconeguts o centrifugats al futur per l'anterior Executiu, a costa de l'aprovació d'un nou sistema de finançament autonòmic que atorgue a la Generalitat els recursos suficients per a atendre a les competències que té encomanades i que garantisca també la seua sostenibilitat financera minorant el llast del deute generat per l'infrafinançament.
Comptes públics en el web de la Conselleria
Vicent Soler, ha detallat que el Compte General formulat per la Intervenció General està integrada tant pel Compte de l'Administració i les dels organismes autònoms com pels comptes i informes d'auditoria rendides per les entitats públiques empresarials, les entitats de dret públic, les societats públiques, les fundacions, els consorcis i les universitats. Els comptes de les entitats, com tots els exercicis, es faran públiques per la Intervenció en les pròximes setmanes a través de la pàgina web de la Conselleria d'Hisenda.
Respecte al Compte de l'Administració, en 2015 el resultat econòmic patrimonial negatiu es va situar en 4.543 milions després d'aflorar compromisos no reconeguts o centrifugats per l'anterior Consell per import de 3.084 milions. En 2016, aquest import es va reduir fins als 2.636 milions després d'aflorar noves provisions derivades de decisions de l'etapa anterior per 929 milions, mentre que en l'exercici 2017 s'ha rebaixat encara més fins als 1.368 milions. Cal recordar que en 2011 es va aconseguir el pic més alt amb un resultat de 6.648 milions. Eleven a 100 milions la demolició de les Torres de Benidorm
A més del Resultat economicopatrimonial, el Compte de l'Administració inclou el Balanç de Situació, que arreplega tots els béns (Actius) i deutes (Passiu) de la Generalitat. En el Passiu, i dins de les "Provisions per a riscos i despeses a curt termini", el Consell ha imputat un import de 669,65 milions, en el qual es reflecteixen, com ja es va aflorar en el seu moment, 470 milions del deute de Fira València assumida com a conseqüència de la gestió en l'etapa anterior, així com 6,78 milions del deute de la Institució Firal Alacantina o 42,26 milions per ajudes a l'habitatge no reconegudes en l'anterior legislatura, entre altres.
No obstant això, el Compte General de 2017 ha incorporat noves provisions per import de 147,5 milions fonamentalment per a fer front a l'execució de sentències judicials derivades d'actuacions de l'anterior Executiu. Entre aquestes sentències s'inclou la del Tribunal Suprem i l'acte del TSJ que obliguen a demolir les dues Torres de Benidorm, dos edificis de 22 plantes en la zona de servitud de costa, així com a indemnitzar als 168 propietaris dels apartaments de luxe amb els diners que van pagar incrementat en un 20%. La construcció d'aquestes torres, autoritzada en 2005 per l'anterior Consell malgrat els informes tècnics, jurídics i del ministeri desfavorables, ha sigut considerada il·legal per vulnerar la Llei de Costes.
L'impacte d'aquesta sentència es va estimar en 72 milions en l'acte del TSJ i és el que figura aprovisionat en el Compte General de 2017, si bé les estimacions realitzades per la Generalitat augmenten el cost de l'operació, a causa de la complexitat de la demolició de les torres, fins als 100 milions. D'aquesta manera, l'increment del passiu en 2017 per sentències derivades de decisions del passat s'elevarien a 175 milions.
Resolució unilateral en 2012
Una altra de les sentències el cost de les quals per a les arques autonòmiques hi ha hagut que aprovisionar és la que reconeix les indemnitzacions exigides pels contractistes després de la resolució unilateral per part de la Conselleria d'Infraestructures en l'anterior legislatura del contracte de concessió per a la construcció i explotació d'una nova autovia en la carretera autonòmica CV-95, en el tram Oriola Costa. El contracte, adjudicat en 2007 per 466 milions, va ser resolt per la conselleria en 2012 sense establir indemnització a l'empresa.
La conselleria no va resoldre expressament la petició de la indemnització de l'empresa malgrat el dictamen del Jurídic de desembre de 2014 instant-li a fer-ho, la qual cosa hauria generat dret a indemnització solament en concepte del dany real però no pel benefici deixat de percebre. La fallada, ratificat pel Suprem, fixa una indemnització de 9,5 milions, més interessos.
Una altra fallada es refereix a les modificacions, dilacions i ampliacions de termini en execució de l'obra Accés nord a Alacant (Avinguda Denia), que obliga a la Generalitat a abonar al contractista 14,7 milions d'euros, amb el que el cost final de l'obra ascendirà a 64,4 milions, un 90% més que el preu inicial d'adjudicació (33,8 milions)
Així mateix, la Generalitat hi ha hagut d'aprovisionar 46,55 milions, segons l'estimació realitzada per la Conselleria d'Economia Sostenible, Sector Públic, Comerç i Treball, per les obligacions que pogueren derivar-se de la sentència 523/17, de 30 de maig de 2017, que va anul·lar l'acord del Consell del 28 de març de 2014 mitjançant el qual es van reduir sense un estudi economicofinancer les tarifes de les concessionàries de la ITV en les proves d'emissions contaminants i comprovació sonora.
Reestructuració d'epígrafs
Sobre les principals magnituds que componen el Balanç del Compte General, figura l'Actiu, que inclou tot ben o dret integrat com a tal en la comptabilitat de la Generalitat i que ascendeix a 20.995,02 milions, xifra que suposa un augment del 4,06% respecte a l'exercici anterior.
Per la seua banda, en el Passiu, el total general del qual coincideix amb l'Actiu en sumar 20.995,02 milions, es reflecteix que els Fons Propis negatius se situen en els 29.294,80 milions d'euros, mentre el passiu exigible, amb un augment del 4,16%, ascendeix a 50.289,8 milions pel FLA davant l'absència d'un sistema de finançament just i les noves provisions.
El passiu exigible està compost pels creditors a llarg i curt termini, que sumen 49.589,5 milions -dels quals 37.131 milions corresponen al FLA- i les provisions per a riscos i despeses tant a llarg com a curt. Cal apuntar que aquests epígrafs han sigut reestructurats atenent a les recomanacions de la Sindicatura, segons es tracte de deutes amb l'Estat derivades del sistema de finançament, de mecanismes extraordinaris o altres deutes. Així s'ofereix un millor desglossament de la informació segons l'origen dels deutes.
Dins del Passiu, figuren també els comptes 409 i 411, referides a operacions pendents d'aplicar a pressupost o el pagament del qual es deriva a diversos exercicis, respectivament, l'import global dels quals pansa de 1.756,9 milions en 2016 a 1.211 milions en 2017. El descens respon a la reducció neta d'aquests imports però també a la reclassificació de determinats imports, atenent igualment a les recomanacions de la Sindicatura, que han hagut de consignar-se en l'epígraf "Altres deutes a llarg termini".
En relació al Compte 409, ascendeix a 921 milions, 6,1 milions menys que en 2016, sense incloure les despeses pel finançament dels col·legis construïts per l'IVVSA en virtut del conveni de 1999, que tampoc s'incloïen en 2016. En el global, figura anotacions heretades del passat, que no comporten un deute efectiu, com 210 milions pels col·legis construïts per Ciegsa segons conveni de 2001 pendents de reconéixer, o les ajudes a l'habitatge no reconegudes de l'anterior etapa (21 milions).
Quant al Compte 411, ascendeix a 289,9 milions, enfront dels 829,69 milions de 2016. La reclassificació ha suposat que solament calga anotar l'import a abonar en 2017 del conveni amb les universitats subscrit en 2008, mentre que la resta d'anualitats ha passat a registrar-se en epígrafs "Altres deutes a llarg termini". El mateix succeeix amb les obres realitzades mitjançant el mètode alemany i centrifugat al futur en l'anterior etapa, de manera que en la 411 s'anoten els imports de l'anualitat (34,17 milions mètode alemany i altres 5,3 d'altres obres amb pagament ajornat) i es deriva la resta que vencerà en exercicis posteriors a deutes a llarg termini, a instàncies de la Sindicatura.