Si bé al maig les Corts Valencianes aprovaven exigir la desmilitarització cessió del Convent de Sant Doménec de València, amb els vots de Compromís, PSPV-PSOE i Podemos, ara el Govern Central torna a tirar un pitxer d'aigua freda.
El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, va preguntar per escrit al nou govern, quines mesures pensava adoptar respecte a la tornada a la gestió autonòmica o local del convent de Sant Doménec de València ara en mà dels militars?.
La resposta que ha donat ara el Govern no deixa lloc a dubtes “ En relació amb l'assumpte interessat, s'assenyala que el Convent de Sant Doménec de València, és una propietat demanial afectada al Ministeri de Defensa i adscrita a l'Exèrcit de Terra, en la qual se situa la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat. La propietat, per tant, segueix sent d'interès per a la Defensa Nacional i no està inclosa en cap de les actuacions de racionalització d'infraestructures que està duent a terme aquest Departament, per la qual cosa no està prevista la seua cessió al Consell de la Generalitat Valenciana.”
Per a Mulet “ costava poc adquirir un compromís per a estudiar la seua cessió, sense més pretensions, però el Gobierno del PSOE ha preferit descartar directament qualsevol canvi, deixant en evidència al seu partit en el País Valencià, que va votar a favor d'aquesta cessió”
El portaveu de Compromís ha destacat que són positius els avanços produïts entre el Consell i l'administració militar que han permès un increment de visites i per tant, el coneixement d'aquesta joia arquitectònica “ però la voluntat de les Corts Valencianes, o siga, del poble valencià representat en elles, era es desmilitaritzara el convent i es garantira l'accés al públic com exigeix la llei la ser un “Monument Històric Artístic Nacional” i BIC, i que se cedira la seua titularitat a la Generalitat.
L'antic Convent de Predicadores és un dels monuments amb major interès històric i artístic de la ciutat. El complex, la primera pedra del qual va ser col·locada pel rei Jaume I en 1239, va ser seu de l'Ordre de Predicadores, i entre els seus murs van viure, entre uns altres, sant Vicent Ferrer i sant Lluís Bertran. Avui aquesta joia està tancada per al públic i alberga la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD).
A més, l'edifici també va tenir una notable transcendència política per haver acollit en diverses ocasions les sessions de les Corts Valencianes forals, prova d'ella és la celebració recinte del 600 aniversari de les Corts.
L'immoble va ser declarat “Monument Històric-Artístic Nacional” en 1931 i, des de llavors, ha estat present en tots els inventaris del patrimoni cultural valencià, que li atorguen la màxima protecció i que limiten les actuacions que es poden fer en l'edifici.
El conjunt d'edificis supera els 10.000 metres quadrats de planta, i inclou elements d'especial interès com el Claustre Major, un dels més destacats de l'arquitectura gòtica valenciana; l'aula Capitular; la Capella dels Reis, del segle XV; el Refetor o la capella de Sant Vicent Ferrer. Aquesta última, la construcció de la qual també es va iniciar en el segle XV, va anar profundament reformada en el XVIII.L'any passat la capella de Sant Vicent Ferrer va patir una agressió en ser repintar amb purpurina els seus daurats originals, i els estucs pintats amb pintura plàstica.
També es van arrancar el sagrari de l'altar major amb total impunitat. Un atemptat al que cal sumar el fet que fa uns anys va desaparèixer una talla de Sant Josep, obra d'Ignasi Vergara, que segueix desapareguda i sense que existisca constància de la presentació de la pertinent denúncia.
Mulet ha reiterat la necessitat de la cessió “ per a usos militars pot tenir qualsevol emplaçament a València o comarca, i un convent com a est pot ser un revulsiu turístic de primer ordre per a la ciutat”