València Extra

Rita Barberá, geni i figura…

Després de 24 anys com a alcaldessa de València tenia quasi el mateix nombre de defensors com de detractors

Rita Barberá, geni i figura…
23 novembre
13:39 2016

Mentre València oferia flors a la patrona dels mariners, la Verge del Carme (16 de juliol), allà per 1948 veia la llum la que en un futur canviaria la cara de la capital del Túria. Rita Barberá Nolla va nàixer en el si d’una família de classe mitjana-alta i d’ells va heretar les seues inquietuds i carisma. El seu pare, José Barberá, va ser un important periodista valencià que va començar com a redactor del Tradicionalista, després pas a ser el corresponsal a Roma de El Siglo Futuro. També va deixar la seua signatura en el diari Levante i ja en 1940 era nomenat director de El Correo Gallego. Superat la meitat del segle XX, la família Barberá torna a València on José es fa càrrec del periòdic Jornada, fundat pel Moviment Nacional, i és triat president de l’Associació de la Premsa, càrrec que va regentar durant 30 anys. La seua filla, Rita, va seguir els seus passos periodístics i després de cursar en el Col·legi Domus de València l’ensenyament primari, batxillerat i el preuniversitari es va llicenciar en Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València i en Ciències de la Informació per la Complutense de Madrid.

De la família de la seua mare, Carmen Nolla, no solament heretava un important cognom en la indústria i economia valenciana de principi de segle sinó que també la visió de futur i el saber fer. El rebesavi de Rita, Miquel Molla Bruixet, va alçar a Meliana, poble de l’Horta Nord, tot un imperi de la ceràmica que es va repartir per tot el món. De fet, entre els lemes de l’empresa estava el que deia que “qualsevol casa de poble que tinga mosaics Nolla és de gent de bé”.

Amb els seus antecedents familiars, Rita estava cridada a fer alguna cosa gran. Els seus primers passos els va donar en el món del periodisme com el seu pare. En 1964, amb 16 anys entrava en la plantilla de Radi València on arribaria a fer-se càrrec de la informació institucional valenciana a partir de 1968, durant estos anys també va formar part del periòdic vespertí “Jornada”. Cal assenyalar que entre 1975 i 1978 va treballar per a Llevant, en el qual va exercir com a redactora de tribunals i va ser responsable de la secció setmanal d’urbanisme. En estos mateixos anys va obtenir una plaça en el Cos Especial d’Economistes Sindicals (1975) i a partir de gener de 1978 es va fer càrrec del Gabinet de Premsa del Govern Civil de València i també va passar pel Gabinet de Premsa de la Confederació Empresarial Valenciana, càrrec que va ocupar fins a maig de 1983.

 

La política, el seu amor

Els anys 70 no solament van servir perquè el món comprovara com Rita es convertia en Musa d’Humor en guanyar l’Olimpíada de l’Humor, concurs literari instaurat per l’Ajuntament preconstitucional valencià de València, o donara les seues pinzellades periodístiques sinó que també va servir perquè l’ex alcaldessa fóra picada pel gust de la política. Va ser en 1976 quan Rita Barberá es converteix en promotora i cofundadora del partit Aliança Popular a València. Des de llavors i fins a 2016 ha sigut qui ha regit els designis del PP a la Comunitat Valenciana, en part també en l’àmbit nacional a causa del nombre de vots que obtenia.

Després d’haver fundat el partit a València, Rita s’estrena com a càrrec electe en 1983 sent diputada en les Corts Valencianes, càrrec que va exercir durant vuit anys presentant-se inclús com a candidata a la Generalitat en les eleccions de 1987, que va perdre davant Joan Lerma no arribant a obtenir ni tan sols mig milió de vots. No obstant això, Rita estava cridada a fer alguna cosa gran en la seua ciutat. Quatre anys després, en 1991, es convertia en candidata a l’alcaldia de València. Per nombres de vots els comicis els guanyava Clementina Ródenas però gràcies al pacte que van segellar el Partit Popular amb la Unió Valenciana de Vicente Lizondo, Rita Barberá es convertia en ‘l’eterna Alcaldessa de València’. Un total de 24 anys en el càrrec, totes les eleccions guanyades per majoria absoluta, que han donat per a molt. No solament va ser alcaldessa sinó que entre 1995 i 2003 va ser nomenada presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Al maig del 2015 un altre pacte (esta vegada entre Compromís, PSPV i València en Comú), semblat al que la va posar a ella en la butaca de l’alcaldia, la destronaria. Des de llavors es va convertir en Senadora del PP a Madrid fins que al setembre d’este mateix any es va veure obligada pel seu propi partit a passar al grup Mixt en haver de donar-se de baixa en la seua afiliació al PP.

La gestió i forma de governar de Rita Barberá té quasi el mateix nombre de defensors que de detractors. La persona de Rita ha sigut qui ha arrossegat una ingent quantitat de vots al Partit Popular durant els últims anys de la política espanyola. No en va, la Comunitat Valenciana i especialment la capital del Túria, era un dels feus del PP. Es pot qüestionar la despesa (balafiament tal vegada) i la forma de fer política, però el que en els últims anys va quedar palés és que amb la gestió de grans esdeveniments i les grans construccions, València va ser posada en el mapa mundi. La Copa Amèrica, La Fórmula 1, el Gran Premi de la Comunitat Valenciana, la Ciutat de les Arts i les Ciències de Santiago Calatrava, el Palau de Congressos de Norman Foster… han fet que la terra de les flors, de la llum i del color siga coneguda per tots i referència turística no solament pel clima, la platja o la festa.

 

Geni i Figura

Rita Barberá moria hui a 68 anys en un hotel de Madrid després d’haver declarat fa dos dies en el Suprem per la suposada caixa B del Partit Popular en el Cas Taula. Pot ser que estos dies, igual que este últim any, molt es parle dels casos de corrupció en els quals l’ex alcaldessa de València pot o no haver estat immersa. El cas és que de la majoria ha eixit airosa i tan sols li l’ha cridat a declarar per Cas Taula. No obstant això, amb el pas del temps l’ombra de la corrupció es difuminarà, encara que sempre estarà, i en la memòria col·lectiva tan sols quedarà eixa imatge de Rita Barberá amb el roig alcaldessa, el seu collaret i els seus pendents de perles. Eixa imatge de dona propera, trempada i populista que repartia besades i abraçades allà on anava. Eixa imatge de la ‘tot poderosa alcaldessa’ en la balconada de l’Ajuntament durant les mascletàs, els seus famosos discursos, alguna que una altra eixida de to o el mundialment conegut ‘caloret’. Rita Barberá es ‘va cremar’ hui com un dels tants ninots de falla que l’han enaltit o criticat durant els seus 24 anys com ‘l’eterna alcaldessa de València’. Descanse en Pau.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari