Reportatge | Al rescat de l'Horta

Els llauradors esperen una nova llei de l’Horta que la protegisca i permeta que siga dinàmica i rendible per a evitar l’abandonament de terres. Però, a quin preu?

Reportatge | Al rescat de l'Horta
28/01/2018 -

Séquia en l’Horta valenciana | Pablo Plaza

És un paisatge difícilment igualable. És sumptuós, bucòlic, fins i tot catàrtic. Està present en el nostre dia a dia, però no ens adonem. És l’Horta de València. I sempre, al nostre costat. Des de l’època en què els romans la van utilitzar per a abastir-se durant les llargues campanyes en Ibèria. I ara, terra de llauradors de l’àrea metropolitana de València i símbol regional de qualitat.

Els seus cultius li donen el nom. Cereals, vinya, oliveres, arròs, xufa, i altres hortalisses com l’albergínia o la carxofa. Productes hortícoles, d’ahí ‘l’Horta’. Les alqueries s’erigeixen entre els cultius, vigilen la vasta planura, serveixen de vivenda o de magatzem. Algunes, inclús s’han transformat en molins d’aigua, fent ús de les séquies del terreny. I és que, des del cel, l’Horta valenciana és un puzle amb tonalitats verdes i marrons, les juntes del qual abasteixen d’aigua una gran part. L’Horta és per a València imprescindible, i la seua protecció, per tant, esdevé necessària.

Si a algú cal preguntar per a fer les modificacions i regulacions que calga és als llauradors, les persones que, cada matí, es fan càrrec de la terra, i gràcies a les quals aquest espai es manté viu i productiu. Quins són els principals problemes als quals han de fer front?

L’Horta d’Alboraia | Pablo Plaza

Un d’ells és l’acusada sequera que pateix el nostre territori. La tardor de 2017 ha sigut la segona que menys ha plogut des de fa 77 anys, per darrere de 1981. Si la mitjana de precipitacions a la tardor sobrepassa els 175 litres per metre quadrat, entre setembre i desembre de l’any passat es van registrar només 34 l/m². Així, la set dels nostres pantans és màxima. A la conca del Segura, es troben sobre el 20% de la seua capacitat, i els de la conca del Xúquer contenen el 35% del total. Els aqüífers i les aigües subterrànies estan solventant la situació. Però aquestes fonts tampoc no són infinites. Les conseqüències, per tant, no seran paleses a curt termini, però sí que ho seran en estiu, quan la falta de proveïment pot ser una realitat, i les mesures restrictives, una necessitat.

Tal com comenten des de la Unió de Llauradors, els tractats internacionals que la Unió Europea subscriu, també tenen una gran afecció per als nostres agricultors. En primer lloc, perquè aquesta liberalització els impedeix competir amb productes de l’exterior, que, per si no fóra poc, no estan subjectes a moltes limitacions a les quals els nostres productes han d’adaptar-se. “La seguretat alimentària i que es regule l’ús de fitosanitaris”, demana el president de l’organització, Ramón Mampel Dellà.

Parcel·la en l’Horta | Pablo Plaza

I per altra banda, la rendibilitat. Els llauradors, com un enginyer, un advocat, un metge o un professor, no viuen de l’aire que respiren. La cadena alimentària ha de ser rendible perquè els llauradors puguen sobreviure. Si els distribuïdors i les empreses de comercialització de productes hortofructícoles basen les seues estratègies en la rendibilitat, les explotacions agràries exigeixen poder ser-ho també. “O almenys, no perdre [diners]”, comenta Ramón.

La mare del corder és la rendibilitat. I aquesta situació es troba estretament lligada al progressiu abandonament de terres que, com tantes altres zones del nostre territori, pateix l’Horta. Entre 4 i 5 agricultors al dia abandonaren la seua feina l’any passat. En aquesta situació, com senyala el director de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado, “és impossible el relleu generacional”, i també apunta que “la mitjana d’edat supera el 63 ó 64 anys”. I és que, qui va a llaurar un camp quan aquest no dóna per a viure?

En l’AVA afigen, per altra banda, dos obstacles estructurals: unes estructures minifundistes que resulten “antieconòmiques”, i una falta d’inversió en innovació i tecnificació del camp. “Tant en l’Administració anterior com en l’actual, no hi ha inversió en agricultura”, es lamenta Cristóbal.

L’especulació

Mapa de l’especulació de Per l’Horta

També, la terra ha deixat de ser terra perquè els diners ho controlen tot. Si una cosa no és rendible, la seua existència se sustenta en la bellesa, o en el tacticisme i practicitat. Per això, durant últims anys, l’especulació ha sigut una constant.

Sense anar més lluny, en 2015, tan sols en els espais més pròxims a la ciutat de València, més de 280.000 metres quadrats d’Horta protegida estaven en mans d’empreses immobiliàries o financeres, promotores i constructores, segons l’associació Per l’Horta. També del València C.F., propietari de 25.000 metres quadrats en Benicalap. Aquestes terres es van adquirir a principis del segle XXI. Però, si la ciutat de València disposava aleshores de 57.000 habitatges buits i solars per a construir altres 38.000, i aquest sol no era urbanitzable, quin interés podrien tindre els bancs i altres societats en ell?

Per l’Horta denuncia que esperaven fer caixa amb la reclassificació dels terrenys en un nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del consistori de València, fins a 2015 dirigit pel Partit Popular. De fet, abans de les eleccions d’aqueix any, l’Ajuntament va tractar d’aprovar un nou PGOU en què es reclassificaven aquestes terres amb celeritat. Finalment, es va paralitzar i no va eixir endavant. És un clar exemple de la deriva que estava sofrint l’Horta valenciana.

La nova llei de l’Horta

Feta la fotografia, intentem resoldre tot aquest fangar. Des d’AVA demanen “política d’Estat”, un Pla Agrari consensuat que es mantinga estable “governe qui governe”. Les institucions valencianes han fet marxa i han començat a elaborar una llei per a protegir, recuperar i dinamitzar el que es considera un paisatge “seriosament amenaçat de desaparició per la pressió de l’activitat urbanística, les infraestructures de mobilitat i la crisi mateixa i abandó de l’activitat agrària”.

María José Salvador Rubert, consellera d’Habitatge en les Corts

La recuperació de terrenys abandonats i el relleu generacional són dos dels pilars. L’AVA i la Unió recorden l’intent de Pla Agrari de 2001 i celebren que es reprenga el debat. Així, una nova norma es debatrà en la comissió de les Corts la pròxima setmana, per a finalment votar-se en el ple.

Però aquesta norma, com tantes altres, no ha estat exempta de polèmica. O com diuen en la Unió de Llauradors: “La llei és bona, però millorable”. “Si s’enfoca bé, la llei pot canviar les coses”, opinen en l’AVA. Les associacions d’agricultors i llauradors més representatives han presentat esmenes a aquest projecte i s’han reunit amb els grups parlamentaris. I així i tot, encara hi ha disquisicions sobre diversos punts de la norma. Totes elles coincideixen en la voluntat de millorar-la, però algunes crítiques són més profundes que altres.

La norma naix amb tres potes: el Pla d’Acció Territorial, adscrit i elaborat per la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques; el Pla Agrari, de la Conselleria d’Agricultura; i la creació d’un Ens Gestor que pretén coordinar les accions, també depenent d’Agricultura. I la crítica més radical —quant al fet que ataca l’arrel mateixa de la llei— es refereix a qui ha presentat el primer esborrany: Habitatge. Com una Conselleria que no és la d’Agricultura pot entendre mínimament quines són les necessitats dels qui llauren la terra? És la pregunta que es fan les associacions. “No tenen ni idea”, creu Cristóbal. Des del PSPV, el diputat Rafa Briet tracta de llevar-li ferro: “Això no és cert al 100%, Agricultura ha participat en la llei”.

Altra batalla: AVA denuncia que la norma parla en futur. És un paraigua, però no desenvolupa ni el Pla Agrari, ni el Pla d’Acció Territorial, que s’aprovaran més tard i que encara estan en procés d’elaboració en les respectives conselleries. “És una norma a mig fer”, diuen, i exigeixen que ambdós projectes s’aproven simultàniament, ja que no es pot tindre en compte “només el paisatge”, sinó també als “llauradors, qui fa possible aqueix paisatge”.

Però potser el que més revol ha provocat, ha sigut l’article 32. Davant l’enorme problema de les terres abandonades o sense cultivar, el Botànic té una solució última: “l’expropiació de l’ús” en cas que s’incomplisca la “funció social” que implica l’activitat agrària en l’Horta. És a dir, si un sol es declara infrautilitzat, la Conselleria posarà en marxa un “arrendament forçós” a una tercera persona que es dedique a l’activitat agrària o la seua cessió a l’Ens Gestor.

L’oposició ho veu una mesura “confiscatòria”, i indica que el que cal és “donar incentius a eixes terres”, en paraules de María José García (Ciudadanos). Postura que entronca amb la de les principals associacions agràries, que creuen que no s’ha d’arribar a aquesta mesura coercitiva.

Graciela Ferrer, diputada de Cormpomís en les Corts | Compromís

Els partits que formen el Govern valencià recorden que aquesta decisió seria l’última a prendre’s i que abans hi ha tot un seguit d’alternatives. “No és automàtica”, assegura Graciela Ferrer, diputada de Compromís en les Corts Valencianes. “Per a què vol una Administració pública expropiar terra? Per a la mateixa Administració és un problema”, aclareix. Per això, demana tranquil·litat: “hi ha hagut un malentés, no sé si amb més o menys intenció”, apunta sobre l’oposició.

Podem es desmarca i demana intel·ligència a la regulació. Antonio Montiel, diputat de la formació morada argumenta que “cal estimular que la terra es treballe i no convertir a l’Administració en un gran propietari de terres”. I sentència: “Intentarem matisar-ho en el debat de les esmenes”.

I voilà. El pacte ha arribat. Aquest mateix dijous, l’AVA ho confirmava: hi ha acord amb els grups. Es mantindrà l’article, però suavitzat. No s’aplicarà a aquelles terres que demostren que no poden ser rendibles malgrat haver-ho intentat.

Altres controvèrsies han sorgit entorn el que seria el nou Ens Gestor, i en especial, el finançament que totes les mesures que estableix la llei necessitaria. Quant al primer, els llauradors mostren la seua preocupació per la composició del consorci, volen ser “els protagonistes”. La llei preveu que estiguen representades les associacions, universitats, ajuntaments i la Conselleria d’Agricultura. Tanmateix, la seua composició dependrà dels estatuts del mateix consorci, que haurà de confeccionar la Conselleria. I ací concretament rau la por dels llauradors, que també critiquen que la nova regulació no concrete cap finançament. El president de la Unió de Llauradors ho diu clar: “volem un pressupost perquè es puga desenvolupar la llei”. En el Botànic aclareixen que l’Ens Gestor està facultat per a tindre capacitat financera, però no ofereixen resposta a aquest punt.

‘Ens quedem sense mans’

El portal de l’Ajuntament de València ‘Sense mans’

L’Ajuntament de València no ha volgut quedar-se arrere i també ha posat el seu granit d’arena. La seua campanya ‘Ens estem quedant sense mans’ pretén donar a conéixer els mecanismes del Pla d’Activitat Agrària per a revitalitzar el territori agrícola periurbà i també conscienciar sobre “la potencialitat que té l’Horta”, segons la regidora d’Agricultura, Horta i Pobles, Consuelo Castillo. A través de la seua pàgina web descriuen diverses línies d’actuació: afavorir el relleu generacional, millorar la rendibilitat, promocionar l’activitat agrària responsable o la governança del sistema alimentari municipal, somie algunes d’elles.

Per a això, el projecte compta amb diverses actuacions en marxa. Por exemple, un banc de terres que posa contacte a propietaris de terres en desús amb aquelles interessades en dedicar-se a l’activitat agrària. A més, per un costat s’ha creat l’Observatori Ciutadà de l’Horta per a conéixer les necessitats del territori i impulsar soluciones, i per altra banda, una incubadora de startups agrícoles, entre un gran ventall d’actuacions directes.

Crepuscle en l’Horta | Pablo Plaza

Una instantània clara i evident. Però distintes maneres d’abordar-la. L’Horta necessita un impuls per a deixar enrere anys i anys de procrastinació i política d’amistats en l’Administració pública. Els llauradors necessiten viure amb unes rendes dignes i només així es podrà preservar el paratge. I és necessari recordar que la UNESCO va acordar declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat el Tribunal de les Aigües, en una declaració de 2009 en la qual instava a la Generalitat Valenciana a protegir el territori de jurisdicció del tribunal.

Existeix la possibilitat, existeixen els mitjans i únicament ens falta la paraula i el sentit comú. En l’AVA admeten que, mentre que inicialment va haver-hi durs enfrontaments, ara es nota un altre ambient amb els grups parlamentaris i amb la Generalitat, en un “intent de reconducció” del debat. Així doncs, la pròxima setmana coneixerem el dictamen de la comissió, i després, previsiblement, eixirà endavant una enorme oportunitat per salvar l’Horta.

tags

futbol plataforma per la llengua
Compartir

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

onze − nou =