L'Ajuntament València ha remodelat els jardins de la plaça de l'església de la Font de Sant Lluís i ha dignificat l'entorn d'aquesta plaça, que s'ubica dins de l'entorn de protecció de l'església parroquial Sant Lluís Bertran. Una església que està catalogada com a Bé de Rellevància Local en la categoria de Monument d'Interés Local. L'acció, promoguda per la Regidoria de Parcs i Jardins, dirigida per Pilar Soriano, ha comptat amb un pressupost de 55.745 euros i ha afectat una superfície de 641,15 metres quadrats.
La Regidoria ha canviat el disseny d'un dels jardins perquè tinga una major relació amb el segon jardí de la plaça i també amb la mateixa església. El nou disseny, que ennobleix l'accés a l'església, manté l'arbrat i la creu ornamental i elimina l'arbust que originalment delimitava el massís vegetal, com a conseqüència del canvi de disseny i per donar una major sensació de fluïdesa de l'espai. El nou disseny del jardí ha augmentat a més la seua superfície.
"Els parcs i jardins són espais de qualitat de vida, espais de relació intergeneracional i espais de socialització", ha destacat la regidora Soriano, "a més d'elements fonamentals per a les ciutats i la convivència ciutadana en un nou model de relació amb la natura".
NOVA ZONA DE DESCANS
A més, s'ha establert una zona de descans a la nova àrea pavimentada del jardí, composta per dos bancs i una paperera, que gaudeix de vistes cap a l'altre jardí de la plaça. També s'ha adaptat el sistema de reg a les noves necessitats i s'han instal·lat plantes arbustives al massís vegetal, per fer més agradable l'entorn del jardí.RESTAURACIÓ DE LA FONT HISTÒRICA QUE DÓNA NOM AL BARRI
El segon jardí, ubicat al costat est de la plaça, té una gran rellevància, ja que alberga dins del seu disseny una font ornamental abeurador que és la que històricament ha donat nom al barri. La intervenció ha consistit a elevar el nivell del paviment del jardí per poder amagar les arrels més superficials dels arbres que havien provocat el trencament del paviment original. També s'han restaurat els elements de pedra dels murs del jardí, així com la font abeurador. A més, s'han reproduït les baranes originals i s'han reubicat les papereres existents.UN BARRI I UNA PLAÇA AMB HISTÒRIA
Segons les cròniques, en 1579, Sant Lluís Bertran (1526-1581), monjo dominic, va beneir un manantial situat a extramurs i bastant allunyat del centre de la ciutat, que havia calmat una penosa malaltia que patia. A partir d'aquest moment, la font va prendre fama de guarir malalties i l'enclavament es va convertir en un lloc molt freqüentat pels valencians.Al segle XVII o XVIII, al costat de la font es va aixecar una ermita. El 1902 es va aixecar un nou temple en el lloc on es trobava l'ermita. Per estar situat en terreny pantanós, el campanar va haver de fer-se sobre 2.000 troncs d'oms i pollancres que van servir d'assecant. Aquest és un edifici de línies barroques, de maó vist, i la planta d'aquest és de tres naus, la central amb volta de canó i les laterals amb volta d'aresta. El campanar presenta la típica gradació de cossos de les torres barroques valencianes: rellotge, campanes i rematada.