caixa popular

Quo Vadis Divalterra?

Fa just un any, l’empresa pública provincial Imelsa va passar a denominar-se Divalterra i les seues cogerents en aquell moment, Víctor Sahuquillo i Agustina Brines, parlaven de recompondre la reputació de l’empresa i apostar per recuperar l’objecte social.

Només ha fet falta un any perquè comprovem amb incredulitat i neguit en quin consisteix açò que pregonaven públicament quan afirmaven que amb Divalterra naixia una nova forma de fer les coses, en la línia de la nova Diputació que presideix Jorge Rodríguez.

Tan sols sis mesos des d’aquelles afirmacions vam veure com una auditoria externa i una altra auditoria interna posaven en relleu les múltiples irregularitats comeses en 2016 per la gerència de la signatura. L’informe assenyalava a Víctor Sahuquillo i desvetlava l’irrellevant paper d’Agustina Brines.

Unes irregularitats esguitades amb conductes impròpies i ús fraudulent de diners públics que malgrat els intents d’aguantar a tota costa, van desembocar en la suposada dimissió de Sahuquillo.

Subratlle el de suposada, perquè mesos més tard descobrim com van disfressar de dimissió un cessament per a pagar-li més quitança com a premi al seu “gran servei”.

Després d’aquest primer cataclisme, la resposta de Rodríguez va ser fugir cap avant i anunciar la “voladura controlada de Divalterra”, sembrant d’incertesa a les 700 famílies dels empleats de l’empresa provincial.

Aquells que venien a dignificar la institució provincial i l’empresa pública Imelsa, havien tardat menys d’un any a tirar a la brossa els més 100.000 euros de tots els valencians invertits a canviar el nom de Imelsa per Divalterra.

Ara com ara, seguim sense saber en què consisteix eixa voladura controlada, perquè la desconfiança que mostra Rodríguez cap als seus socis de Compromís, representats pel seu gerent Brines, i la seua falta d’acord per a nomenar una cogerència o un nou model impedeix la presa diària de decisions.

Divalterra viu hui una situació de col·lapse que es reflecteix en situacions per a posar-se vermell com la recentment viscuda en la qual un jutge ha executat l’embargament de comptes bancaris de Divalterra per a fer front a una indemnització per acomiadament per valor de 18.496,95 euros, més altres 2.770 euros provisionats per a interessos i costos.

Un nou fet vergonyós provocat per la desídia i el caos que regna en la gestió de Divalterra des de l’arribada de Jorge Rodríguez a la presidència de la Diputació.

Un any més tard, aquelles promeses de transparència, d’oferir uns serveis pioners, eficients i innovadors s’han quedat en la sala de premsa, en els titulars. Sonen avui a promeses buides i incomplides davant la realitat que hem viscut.

Des del Grup Popular reclamem al president de la Diputació que després del seu rotund fracàs del model de gestió de Divalterra, prenga decisions i llevant de la letargia el funcionament d’una empresa pública sense rumb ni capità que pilote la nau.

Un any després del naixement de la nova denominació de l’empresa provincial tots ens preguntem, Quo Vadis Divalterra?


Més notícies

campaña prevencion suicidio

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 × tres =

imed hospitales
trobades escola valenciana
oceanografic aniversario
mas mislata