Portem ja diverses setmanes en les quals el xoc de trens no ha frenat sinó tot el contrari. Ací no hi ha un únic culpable i tots han d'assumir part de la responsabilitat d'arribar a aquesta situació. Sens dubte, ha fallat la política, la falta de diàleg per ambdues parts i que ha portat a la ruptura en dos de la societat catalana. Aquests últims dies hem vist grans mobilitzacions, manifestacions en els carrers on es reclama el dret al vot.
Eixa societat catalana té tot el seu dret a expressar-ho però és cert que hem arribat a una situació d'il·legalitat al quadrat. Hem arribat a veure companys d'altres mitjans de comunicació que rebien crits, insults i amb prou faenes per a poder desenvolupar el seu treball, el dret a la informació. D'altra banda, hem vist entrar en mitjans de comunicació, en impremtes, en una operació mai abans vista en la democràcia espanyola.
És clar que estem vivint el moment més difícil que la democràcia espanyola ha viscut des d'eixe 23 de febrer de 1981. La nostra Constitució, la nostra Carta Magna, s'està quedant obsoleta. Cal revisar-la, cal actualitzar-la però abans d'açò, és necessari un canvi de rumb dels nostres dirigents polítics. És el moment de posar fi a aquesta situació que ha evidenciat la manca absoluta de diàleg. Espanya i per tant, Catalunya estan ocupant les portades de mitjans internacionals davant la inoperància dels nostres dirigents.
No m'atrevisc a aventurar el que viurem el pròxim 1 d'Octubre. Però estic segur que abans de res es confirmarà una ruptura en la nostra actual democràcia que ha de començar a treballar per a cercar fórmules de convivència entre els diferents territoris, on tots, i dic tots, tenim unes particularitats pròpies de la nostra història i és necessari tornar a encaixar-les. Aquesta reforma no serà qüestió de 1 dia, dos o tres, però sí que és el moment necessari i vital per a començar a treballar en açò. Passe el que passe el 1 d'Octubre, cal pensar en el 2 d'Octubre.