Quart de Poblet projecta reproduir "ceberes" com a testimoniatge del paisatge d'horta tradicional

Aquestes construccions van poblar l’extensa cebera que va donar nom al barri de la zona aquest del municipi

Quart de Poblet projecta reproduir "ceberes" com a testimoniatge del paisatge d'horta tradicional

L’Ajuntament de Quart de Poblet ha iniciat un projecte que persegueix reproduir “ceberes”, construccions de fusta que s’utilitzaven per a assecar i emmagatzemar les cebes, com a testimoniatge del paisatge d’horta tradicional en el municipi i en la comarca de l’Horta.

Aquesta iniciativa s’emmarca en les polítiques de recuperació del patrimoni material i immaterial, que tenen un important pes específic en la gestió municipal i en les quals s’ha incidit especialment en els últims anys, i es vincula també a l’aposta per l’agricultura com a nou jaciment d’ocupació i desenvolupament sostenible.

En aquest moment s’està treballant en possibles ubicacions, encara que una de les quals sembla clara és la de Molí d’Animeta, en la qual existeixen 50.000 metres quadrats protegits com a part de l’entorn de la séquia de Mislata, declarada Bé d’Interés Cultural (BIC). El futur desenvolupament d’aquest espai contempla l’engegada d’horts familiars i d’oci però, a més, en aquest àmbit va existir una destacada producció de cebes, que va fer proliferar la construcció de “ceberes” o cebolleras. Tant és així que el barri de la zona aquest del municipi va adoptar el nom de “La Cebollera”.

Molí d’Animeta alberga, d’altra banda, un banc de terres gestionat per L’Animeta, Associació per a l’Agricultura Ecològica, gràcies a la col·laboració amb diferents propietaris en la qual va actuar com a enllaç l’Ajuntament.

L’Animeta s’està expandint i ara s’instal·larà en el riu, on han adquirit uns terrenys. Fruit del conveni que té signat amb l’Ajuntament, aquesta entitat podrà disposar d’un espai en el Centre d’Interpretació de la Naturalesa del Parc Fluvial del Túria, en terme de Quart, i accedir a l’aula per a realitzar activitats formatives i divulgatives com les primeres trobades per l’agroecologia de l’Horta Oest, que se celebren a Quart el 23 i el 24 de febrer.

Precisament, un altre dels enclavaments en els quals es podria instal·lar alguna “cebera” és en els horts ecològics del Parc Fluvial, que l’Ajuntament encara no ha rebut a causa d’incidències que ha de resoldre la Confederació Hidrogràfica del Túria.

Les ceberes són, bàsicament, construccions fetes en fusta i que s’inspiren en les barraques. La seua planta és rectangular, tenen uns pilars de fusta gruixuda per tot el perímetre separats entre ells, entre un metre i metre i mitjà. La teulada originàriament era de palla, però amb el temps es va cobrir amb teula i les parets estan fetes també amb llistons separats entre ells uns cinc centímetres per a poder deixar passar i córrer l’aire dins de la construcció, permetent l’assecament de les cebes.

El sòl està sobre elevat pel que fa a la terra, de deu a vint centímetres, per a poder aïllar les cebes de la humitat de la terra.

tags

futbol plataforma per la llengua

Valencia en Blanc i Negre
Compartir

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

set − tres =