Prostitució i ventres de lloguer, noves formes del patriarcat

Prostitució i ventres de lloguer, noves formes del patriarcat

La jornada vespertina d’aquest II Feminario va començar amb la tercera taula redona en la qual es van tractar les Noves formes del patriarcat. Amb Rosa Cobo i Alicia Miyares com a ponents i Silvia Buabent com a moderadora. Els principals temes que es van abordar durant les ponències va ser la prostitució i els ventres de lloguer com a principals formes del patriarcat actual. A través d’aquestes xarrades es van donar les claus per a seguir treballant en la lluita contra eixe patriarcat i que malgrat saber que és un camí ardu i complicat és possible seguir avançant.

Rosa Cobo, Professora titular Sociologia del Gènere en la Universitat de La Corunya, va exposar durant la seua ponència que la prostitució forma part d’aquestes noves formes de patriarcat doncs el control de la indústria del sexe està en mans d’eixe patriarcat i ha evolucionat molt en els últims anys a l’una del capitalisme neoliberal imperant.

“La prostitució és una forma extrema de desigualtat i s’ha convertit en una de les barbàries del segle XXI. Crec que podríem dir que la prostitució significa avui una de les grans expulsions de dones que transiten dels països del sud al nord, dels àmbits rurals a les urbs. És un tipus d’expulsió que té com a característica principal que la figura de la dona passa de l’exclusió a l’expulsió. Algunes d’eixes dones que acaben sent prostituïdes saben al que vénen, unes altres no i unes altres, fins i tot, pensen que vénen a una mica millor. Totes estan en una situació d’exclusió i és per l’expulsió a la qual són sotmeses.

Amb la prostitució es vulnera el dret de les dones a la sobirania dels seus cossos. Aquest fenomen es va desenvolupar fonamentalment a partir dels anys 80 fins ara i s’ha convertit en una gran indústria, la del sexe. Com és possible que s’haja crescut tant en tan poc temps? Per a entendre la formació d’aquesta indústria del sexe cal mirar la reorganització de l’economia mundial dels anys 70 i també en la re-estructuració de les societats patriarcals que s’inicia en els 80 i es confirma en els 90. Aquests dos processos del capitalisme global i el rearmament dels patriarcats globals.

La indústria del sexe és la conseqüència d’ambdues. Mai havia pensat que dedicaria 4 anys de la meua vida a estudiar la prostitució. Quan vaig començar a veure coses sobre migracions i polítiques econòmiques neo-liberals, les economies il·lícites… en totes elles vaig veure que la prostitució era clau en totes elles. La prostitució s’ha convertit en un emplaçament bàsic per a entendre-ho. Si volem entendre la brutalitat del capitalisme i el rearmament de les societats patriarcals, la prostitució tenen molt a dir.

El procés de mercantilització dels cossos de les dones s’observa principalment en la deslocalització de les grans companyies. També en la prostitució es troba l’altre principi del capitalisme que tot és susceptible de ser comprat, que els desitjos es poden convertir en realitat si es té diners per a comprar-ho.

Aquest capitalisme global té una bona font d’ingressos en el món de la prostitució. De les dones sempre s’han tret beneficis pel que sempre han estat sotmeses. Ara mateix s’extrau molta plusvàlua sexual. Amb tot açò s’entén la lògica del procés del nou capitalisme global.

Per a analitzar la prostitució cal veure-la en dues fases. La primera època en la qual era una indústria artesanal que no tènia excessiu impacte econòmic sobre les societats. Però a partir dels anys 80 s’ha procedit un augment significatiu. Existeixen moltes més dones i molt més consum i, sobretot, hi ha una varietat de xarxes a través de les quals es consumeixen, ja no només els clubs i altres. És una vertadera indústria. Entre aquestes dues etapes el punt d’unió és que l’home accedeix al cos de la dona per preu.

L’eix d’aquesta poderosa indústria del sexe són els cossos de les dones. La diferència és que la magnitud de la mercantilització ha tingut i té molts efectes. Ha contribuït a canviar la imatge que els homes tenen de les dones i també molts dels sectors de la societat. El capitalisme ha enfortit als patriarcats i ha dotat als homes de molt més poder. Açò és una peça central de la reacció patriarcal. Es pot veure les tendències dels patriarcats. El primer la identificació de la definició patriarcal de la sexualitat de les dones. Es condensa la pedagogia patriarcal sobre les dones, diu el que les dones deuen i no han de ser. Es confirma el nucli fonamental de ser per al patriarcat, un no ser para si mateixa.

El feminisme radical va canviar la imatge de les dones però també les formes de relacionar-se. Va haver-hi una reacció del patriarcat a l’accés polític de les dones. Aquest desenvolupament cerca esborrar les petjades del feminisme perquè les dones siguen construïdes no per a nosaltres sinó per a ells. Invisibilitzar la lluita de les dones per a convertir-se en individus. L’objectiu és no qüestionar la masculinitat dominant. Brindar la sexualitat de les dones en el marc del matrimoni i la prostitució.

Que manera potencia la prostitució el rearmament. La primera és que dificulta qüestionar la masculinitat hegemònica. Els consumidors de prostitució poden desenvolupar la masculinitat més patriarcal. En molts àmbits està desenvolupada la societat igualitària pel que dins de la prostitució tornen a tenir el domini. També es promou la sexualització de les dones fins a límits infinits.

El creixement posa de manifest que els patriarcats contemporanis salvaguarden el nucli patriarcal. Cal criticar la prostitució però no és un únic objectiu polític per al feminisme sinó per a tots. És un bastió del capitalisme global no solament del patriarcat”.

Alicia Miyares, Filosofa i escriptora feminista destacada pels seus treballs sobre igualtat i política, educació i drets de la ciutadania. Durant la seua intervenció va defensar que el debat sobre el ventre de lloguer no devia ser part de l’agenda doncs el dret de filiació va inherent al fet de ser mare i és un dret al com no es pot renunciar. Els desitjos no poden estar per sobre dels drets.

“La veritat és que aquests temes del nou patriarcat han de ser temes molt debatuts i no assumits com a pansa en aquests moments. Si alguna cosa està en les albors del patriarcat és el control sexual de les dones, les màximes són l’apropiació de les dones i de les capacitats reproductives de les dones. La novetat en el patriarcat podria ser l’apropiació de la sexualitat i de les capacitats reproductives amb una economia capitalista que les empara i en segon lloc és que sempre s’ha esperat que des de l’esquerra, el mínim sentit de la justícia i la igualtat, no es recolzara aquest tipus d’iniciatives i la novetat que el tema dels ventres de lloguer alguns es mostren favorables igual que la regulació de la prostitució.

Tendisc a pensar al fet que es deu a una falta de reflexió sobre el que signifiquen algunes pràctiques. La pràctica de ventres de lloguer és una d’elles doncs consisteix que unes persones adultes acorden que una dona duu a terme un embaràs i cedeix el seu fill a terceres persones. Descrit així la història és que no es parla del fons doncs es materialitza a través d’un contracte pel qual renuncia per sempre al seu fill. Açò apareix com a positiu perquè el desig de ser pares està per sobre dels drets d’eixa persona.

Si acceptem com a societat que els drets siguen objecte de contracte ja no hi ha límits. Si el debat fóra el sufragi masculí ni s’haguera debatut. Si hi ha alguna persona que puga pensar que pot jugar amb els seus drets, no vol dir que la societat així ho faça doncs els drets són inalienables, són inherents a la persona i no poden cedir-se a terceres persones. Per aquest motiu no s’hauria d’acceptar que es regulara un contracte en el qual es renuncia a un dret com la maternitat.

D’altra banda quan se’ns vol criticar que defensem determinada postura i estem en contra de la practica es fa de manera demagògica, se’ns acusa que mantenim le mateixes posicions que l’església catòlica. El primer que cal fer és armar-se contra eixos discursos demagògics. El segon parany és la manipulació emocional amb la qual es vol portar on volen ells. Qui no empatitze amb el dolor alié? I amb açò volen que no vegem la utilització del cos d’eixa mare que després cedeix eixe fill als promotors, ja que són els promotors d’un contracte a través del qual aconsegueixen un desig.

De la mateixa manera l’argumentació que donen en dir que el que fa la dona és cedir les capacitats reproductives pel que haurien de ser tractats igual que els donants d’òrgans. Però el preceptor d’un òrgan s’accepta quan el receptor està en risc Per ventura no tenir fills posa en risc vital a les persones? Açò ja desmunta l’assimilació a la donació d’òrgans però si algú pensa que la seua vida depén de tenir fills podria anar encaminat més a una clínica de salut mental més que a una ginecològica perquè els fills no són un antidepressiu”.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un + dinou =