Si reflexionem i fem balanç sobre la política de mobilitat a València, a punt d'arribar a l'equador de la legislatura del tripartit, al capdavant del govern municipal, ens trobem davant un equip de govern i un regidor de Mobilitat Sostenible, que lluiten per imposar a la ciutadania un canvi de paradigma en la forma de desplaçar-nos per la ciutat. I subratlle l''imposar. Açò fan, imposar en lloc de proposar.
El primer interrogant al qual apunta aquesta anàlisi, és si el model triat per Compromís i liderat per Guisseppe Grezzi, com a base per al canvi de paradigma de mobilitat a València, és l'adequat. Al meu entendre el model és correcte i a més, coincident en gran manera amb el nostre. De fet, des de Cs creiem fermament a adaptar la mobilitat de València a criteris de sostenibilitat i interconnexió modal. Apostem per un menor ús del vehicle privat. Treballem perquè el ciutadà tinga la millor qualitat de vida i açò passa per millorar la qualitat de l'aire. Són objectius necessaris per a una urbs del segle XXI.
El que falla, i des de Ciutadans ho hem denunciat reiteradament, són les actuacions per a l'aplicació del model per part del regidor de Compromís, Giuseppe Grezzi. A vegades dubtem fins i tot si obeeixen a un pla estructurat amb fites, indicadors i terminis. Entre altres coses, perquè mai se'ns ha mostrat eixe pla. Més enllà d'alguna al·lusió puntual al PMUS (Pla de Mobilitat Urbana Sostenible) que data del 2013 i que ja requeriria una actualització.
Les actuacions del regidor de Mobilitat Sostenible, si les analitzem, són actuacions en la seua majoria precipitades i precipitades en el seu anunci i execució. Manquen del consens mínim i sempre estan envoltades de polèmica. El cas més recent és el sorgit amb la prohibició d'aparcament en el carril bus en horari nocturn. Grezzi ha abordat aquest tema precipitadament, com si fóra una qüestió d'estat, sense el consens de tots els partits del tripartit, sense una xarxa potent d'EMT nocturna ni un servei fiable de metre els caps de setmana i sense negociacions prèvies amb el sector de l'hostaleria i aparcaments. Ha actuat de manera erràtica i impròpia d'un bon gestor.
Recentment hem conegut les dades del primer baròmetre municipal de l''era tripartit'. De la seua anàlisi es dedueix que no és casual que els serveis públics urbans amb pitjor valoració, per part dels ciutadans, siguen la circulació per la ciutat i la manca d'aparcaments. El problema de l'aparcament afecta els barris per als residents a València i a la impossibilitat d'interconnexió amb altres maneres de transport des de la perifèria. No disposar d'aparcaments des de la perifèria o no alliberar zones d'aparcament des dels barris, havent-hi massa solars històrics per condicionar, és una omissió voluntària de Grezzi i del tripartit que, tal com hem exigit i denunciat durant aquests dos anys, no va a fer possible o va ralentir moltíssim, l'efectivitat del model de mobilitat que se'ns ven.
Parlant metafòricament, als ciutadans ens poden intentar quadricular amb bones alternatives i temps, però no de colp i a força d'imposicions intentar ficar-nos en un poliedre d'infinits costats. Massa arestes i massa costats perquè no es produïsquen reaccions Per què tantes presses, per què tanta precipitació, per què tanta imposició? Al final, si vols que el teu model genere el valor social que mereix, la clau és que no s'impose, sinó que siga admés d'una manera natural i progressiu. I per això falta molt diàleg, molta pedagogia, molta flexibilitat, i veure les opinions dels altres com una oportunitat i no com una amenaça. En definitiva, proposar, no imposar.