- Europa també aposta pels carrils bici de València
- València estrenarà els primers carrils bus-bici compartits
Cada any, augmenten el nombre d'usuaris que aposten per la bicicleta com a mitjà de transport per a moure's per la ciutat. Aquesta pràctica sostenible continua augmentant considerablement, gràcies a l'ambiciós anell ciclista que, des de la regidoria de Mobilitat de l'Ajuntament de València, s'està implantant en la nostra ciutat, com una alternativa més amigable i respectuosa amb el medi ambient.
No obstant això, l'augment de ciclistes pels carrers, i les noves senyalitzacions, també han generat dubtes sobre qui té prioritat. D'aquesta manera, i d'acord amb les normes i recomanacions de circulació, es prohibeix la circulació de les bicis per la vorera, sempre que no existisca un carril bici o estiga expressament indicat. No obstant això, en les zones per als vianants, quan no existisca un senyal de prohibició, i existisca un pas lliure superior a tres metres, els ciclistes sí que podran circular per aquests carrers, sempre tenint en compte que la preferència és del vianant.
Una preferència del vianant, que també s'haurà de tenir en compte quan, en els carrils bicis, aparega senyalitzat tant un pas de zebra, com el senyal de cediu el pas. De tot això, hem parlat amb Fernando Mafe de 'València en bici', que ens ha explicat que 'normalment, la qual cosa determina el conflicte és la infraestructura. Per això, si ens trobem amb un carril bici en la vorera o zones per als vianants sense senyalitzar és quan apareixen els conflictes. En canvi, en els carrils bici que estan perfectament segregats de la calçada, com és el cas de l'anell ciclista, no solen haver problemes perquè tots saben el que han de fer'.
Així mateix, ha afegit que també és una qüestió de 'falta de sensibilitat per part dels ciclistes, els vianants i els vehicles. Al meu entendre, el més vulnerable és el més xicotet. Per això, considere que el primer element que hem de tenir en compte és el vianant. No és necessari crear conflictes, sinó solucionar-los, i crear un ciclisme cívic, amable i responsable. I en això sí que faig una crida a les bicis: No podem exigir respecte, si no respectem també'.
Així i tot, ha volgut deixar clar que 'els conflictes només els provoquen una minoria, ja que, normalment, tots solen respectar-se mútuament. En el cas de la calçada, i encara que també és una minoria, a voltes sí que ens sentim més pressionats quan et xiulen o se't peguen molt per darrere. Per això, en les zones 30 o en els barris residencials, en aquest cas, sempre queda més clar qui té la preferència'.
D'acord amb les normes de circulació amb bici per la ciutat, si no existeixen espais habilitats per als ciclistes, hauran de circular per la calçada, utilitzant el carril més pegat a la vorera, i circulant pel centre del carril per a mantenir el seu espai en la via, i ser respectat. A més, s'aconsella ser visible i utilitzar llums homologades a la nit. Finalment, els ciclistes que circulen per la calçada sempre hauran de fer-ho en el mateix sentit que la resta de vehicles.
Quant a l'estacionament de les bicis, i en cas que estiguen ocupades totes les places habilitades, es podran encadenar al mobiliari urbà, excepte en arbres, fanals i elements pegats a les façanes, deixant lliure un espai de 1,5 metres per al pas dels vianants.