40 anys fent valors Caixa popular

Parlar de finançament és parlar dels drets dels valencians i valencianes

08/10/2017 -

Encara que aquests dies el tema estrella de l’actualitat política és l’anomenat “problema català”, els valencians i valencianes assistim des de fa alguns anys al nostre propi ‘problema’. Un problema que potser semble a alguns més prosaic o insubstancial que el dels nostres veïns, perquè en la seua superfície se centra en una reivindicació econòmica per la qual el ministre Montoro va arribar a acusar-nos de “plorar”, però que tanca en el seu interior una discriminació real, objectivable i quantificable dels drets dels ciutadans que residim a la Comunitat Valenciana respecte als de la resta d’Espanya.

Ja parle de discriminació de drets perquè, com a conseqüència de l’insuficient finançament que rebem, els valencians i valencianes comptem amb menys diners per a atendre aquells serveis que són competència pròpia del govern autonòmic i per tant la Generalitat Valenciana es veu obligada a concentrar la seua despesa en Sanitat, Educació i Polítiques Socials (encara que ni amb açò arribem a aconseguir la mitjana de les autonomies de règim comú) mentre la resta de competències com són l’impuls de la política industrial i de polítiques actives d’ocupació o la creació i manteniment d’infraestructures, pateixen la falta de recursos.

I és que el finançament autonòmic és la pedra angular de l’autogovern, aquella sense la qual qualsevol autonomia veu coartada la seua capacitat de gestionar i dur a terme allò que la Constitució i els seus Estatuts li encomanen i les principals atribucions dels quals constitueixen la base de l’Estat del Benestar.

Per tant, no es pot acusar de plorar a qui únicament reivindica un finançament just, fruit d’una participació proporcional en els ingressos de l’Estat, que no del Govern central. Tampoc es pot acusar de plorar a qui exigeix que s’aplique una millora de l’actual sistema simplement perquè l’actual era realitzat en 2009 sota un govern socialista, perquè recordem que ja el sistema de 2009 va suposar una notable millora respecte a l’anterior (i de fet la valenciana va ser la segona autonomia que més va millorar) i ara el que es reclama és que s’aplique la revisió quinquennal que en el seu moment es va acordar i que porta demorada, sense motiu, 4 anys.

Però és que la discriminació que patim els valencians i valencianes no s’acaba ací, perquè a l’insuficient i injust finançament s’afig el ninguneig flagrant del Govern Central en els Pressupostos Generals de l’Estat que ens situa, any rere any, a la cua en la inversió mitjana per ciutadà fins a portar-nos enguany a l’últim lloc, amb tan sols 120 euros per habitant quan la mitjana se situa entorn dels 190. La xifra no ha de resultar-nos estranya quan 2017 ha sigut precisament l’any que menys diners ha destinat el Govern a la Comunitat (589 milions d’euros enfront dels 2.352 milions que es van arribar a invertir en 2008).

I en açò tampoc val escudar-se en la crisi ni arguments similars, perquè hem de recordar que el govern de Rajoy no solament es vana d’estar en la “senda de la recuperació” sinó que quan ha volgut sí que ha tingut recursos per a qüestions com rescatar bancs i autopistes de peatge, rebaixar impostos a rendes altes i a grans empreses, eximir del pagament d’impostos als qui havien defraudat durant anys (mitjançant una amnistia fiscal inconstitucional, tot cal dir-ho).

En síntesi, el problema valencià es resumeix que la Generalitat Valenciana compta amb menys recursos que la resta de governs autonòmics per a prestar els serveis que li són propis i que l’Estat inverteix en la nostra Comunitat molt menys que en altres autonomies, col·locant als valencians i les valencianes en una situació d’inferioritat manifesta respecte a la resta d’espanyols.

Dit d’una altra manera: per al Govern del senyor Rajoy, els valencians i les valencianes simplement no comptem, i no ho dic jo, ho diuen els seus comptes. Per això, no anem a parar fins a aconseguir el que és just, la qual cosa ens correspon, sumant-nos al moviment encapçalat pel President Ximo Puig i secundat per tota la societat valenciana i duent a terme quantes accions facen falta.

Per Pablo Seguí Granero,
Diputat de Carreteres i Infraestructures de la Diputació de València

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 + six =

jazz liria
ACST Torrent
Aplicacion movil
Anunciate en Valencia Extra
feria automovil 2017 valencia