caixa popular

Pagueu a Oltra el que és d'Oltra

08/01/2018 -

La Comunitat Valenciana no té capacitats distintives per a competir per preu de venda. Hem de fer-ho per valor afegit o ens quedarem en terra de ningú, just en el lloc on estem ara. Aquest problema estructural de falta d’un model productiu enfocat a la competitivitat no és nou, simplement ha estat emmascarat durant anys. Si tinguérem eixa “independència dels Països Catalans”, que alguns en el si de Compromís recolzen ferventment, i una moneda pròpia, el problema de falta de competitivitat es podria resoldre devaluant la moneda, així ens convertiríem en Veneçuela; la qual cosa alegraria a Podemos. Com vivim en el món real, el camí és més llarg i tortuós: les úniques dues vies per a augmentar la competitivitat seran, o via augment del valor afegit, o via reducció de marges, ajust de salaris, acomiadaments d’empleats, venda d’actius, etcètera. Alguna cosa que estic segura que el teixit industrial i els ciutadans no van a veure amb bons ulls (i amb bons vots, senyora Oltra).

La Comunitat Valenciana té un innegable potencial de desenvolupament. No obstant això, perquè totes les seues potencialitats arriben a bon terme, necessitem bons polítics i eficients gestors autonòmics que ho facen possible. La funció d’un polític és crear i garantir les condicions adequades perquè es puga desenvolupar l’economia de mercat, encara que lamentablement alguns només pensen a perpetuar-se en el poder, o beneficiar únicament als del seu color ideològic.

Uns pressupostos mai abans imaginats, en virtut a una bonança econòmica per arribar i una alineació de planetes econòmics que permeten augurar al Govern valencià uns ingressos entre els quals inclou un 10% de dubtós cobrament a manera de reivindicació a l’Estat. Comencem malament. Els pressupostos recentment aprovats no són una lloança a la competitivitat i al desenvolupament industrial de la Comunitat Valenciana, sinó més prompte una oda al meliquisme —”Reddite ergo quae sunt Oltris Oltri”,, Pagueu a Oltra el que és d’Oltra—.

No obstant això, i donat el grau d’execució del Pressupost anterior, només podem qualificar aquests pressupostos de “joc de mans, joc de vilans”. Els pressupostos seran els últims complets que gestionarà el tripartit, i que en una ràpida mà de Texas Holden Poker ho aposta tot a l’última carta. Última oportunitat per a vendre el seu canvi de paradigma respecte a les polítiques del PP. I damunt se li acumulen els problemes: enquestes d’intenció de vot a la baixa i creixents tensions entre els seus socis de govern. Res podia anar pitjor.

En aquests pressupostos Oltra es fa un vestit a mesura de si mateixa, i incrementa les seues partides per a donar cobertura a la Renda Valenciana d’Inclusió, la seua escala de la fama autonòmica. No obstant això, no té eixa mateixa valentia quan es tracta de sectors productius: les ajudes a la competitivitat i a la internacionalització dels sectors industrials, que anaven a rebre un fort impuls, es queden a mig camí, dirigides a associacions i com un totum revolutum que impedeix identificar què s’ajuda exactament. Una mica més de mig milió destinat a l’ús d’energies renovables i biocarburants. “Pecata minuta”. Potser suficient per a posar pegats a la política energètica heretada del PP, però no per a plantejar un vertader Pla Integral de Transició per al desenvolupament d’energies renovables a la Comunitat Valenciana.

A més amb la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori gestionant la precarietat, amb una inversió “simbòlica” destinada a pagar actuacions ja executades, de debò creiem que hi haurà Corredor Mediterrani mantenint a Compromís en la Generalitat?

Tampoc sembla que hi haja res a dir sobre polítiques d’Ocupació o Noves Tecnologies. Sembla obviar-se que la solució a la desocupació solament té una resposta; crear 300.000 noves ocupacions, i gran part d’ells han de venir per nous empresaris i emprenedors que siguen capaços de crear solucions en sectors d’avantguarda, com les noves tecnologies i la biotecnologia, i aplicar-les a sectors en els quals ja disposem de capacitats provades.

Portem molts anys amb la necessitat de dissenyar un nou model productiu diferent de l’especulatiu i de preus baixos, que estiga basat en la competitivitat, el coneixement, el capital humà i relacional i la recerca, desenvolupament, innovació i disseny dels productes i processos; un model que, a diferència de l’actual, proporcione estabilitat econòmica i ocupació de qualitat a la Comunitat Valenciana, de manera que durant les fases de crisis del cicle econòmic no es produïsquen desequilibris tan acusats en la producció i l’ocupació.

Portem molts anys esperant que el Consell prenga aquest repte entre les seues prioritats, ho porte a terme i pose a la Comunitat Valenciana en el lloc que es mereix. Però d’acord amb aquests Pressupostos que presenta el Tripartit, crec que els valencians haurem de seguir esperant.


semana memoria historica paiporta

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tretze + 1 =