caixa popular

Pablo Seguí: "Ser polític és una decisió de vida que he pres però sí que enyore eixos moments amb els amics i la família"

El diputat de Carreteres i Infraestructures sap que encara li queda molt per a aconseguir però que el seu futur és tornar als seus orígens en el món de l’agricultura

Pablo Seguí: "Ser polític és una decisió de vida que he pres però sí que enyore eixos moments amb els amics i la família"

Pablo Seguí es mostra com un home proper, amb les idees molt clares i unes conviccions polítiques enfocades al ben comú i el treball pels altres. El diputat de carreteres va entrar en política al final de l’adolescència cercant donar resposta a les seues inquietuds. Va ser triat alcalde de Chella amb tan sols 24 anys i una diferència de 12 vots. Les següents dues legislatures, va aconseguir la vara de comandament amb majoria absoluta. Seguí no sap el que és estar en l’oposició però el seu tarannà conciliador, negociador i pactista li fa ser estimat per tots.

Triat alcalde amb tan sols 24 anys sent tan jove va ser estrany que els veïns li triaren com a alcalde en 2003?

Veníem d’etapes de majories absolutes a Chella on el Partit Popular guanyava amb solvència les eleccions i en eixe 2003 els companys van decidir que jo fóra el candidat i guanyem de 12 vots i va ser tota una sorpresa perquè remuntem dos regidors i en un poble és molt complicat. També amb el fet de presentar una persona tan jove, va ser una gesta. Tot comença abans quan amb 19 anys vaig ser Secretari General de l’Agrupació, jo estava en les joventuts socialistes i el que anava per a polític era el meu germà no jo però em van demanar que fóra el Secretari General i els joves pugem al primer pla.

Que van veure en Pablo Seguí per a proposar-ho com a candidat a alcalde sent tan jove?

Chella és un poble de 2200 habitants, que ens coneixem tots bàsicament. Vaig entrar en política per inquietuds, per millorar la societat, estava implicat en tot. Sóc agricultor per vocació i estava dins del sindicat agrari, en la partida de regants, sóc futboler, era entrenador de l’escola de futbol a Chella i la veritat que tinc tracte amb tot el poble i era conegut, em feia amb tothom…

pleno-diputacion-foto_abulaila-15Després de tres legislatures com a alcalde de Xella, que va aprendre en eixa marxa?

Ho vaig aprendre tot perquè vaig entrar molt jove a l’alcaldia, amb 24 anys recentment complits. Va ser tota una experiència vital i en el món de la política ho aprens tot des del municipalisme. Es pot dir que ho vaig aprendre tot de l’administració local que al final és el que et dóna la base per a funcionar en qualsevol administració. Sóc dels quals diu que un ha de passar per la proximitat a les persones per a dedicar-se a la política.

El pas de l’Ajuntament a la Diputació… què ha suposat en la seua vida?

La veritat és que el canvi més fort és que durant tres legislatures vaig governar amb majoria absoluta i venir a la Diputació, a un govern de 4 i nomenar-me portaveu. Eixe va ser el canvi però sempre he tingut tarannà negociador i pactista àdhuc la majoria absoluta així que es porta bé. És un repte haver de negociar però és al que el nou temps ens porta. La ciutadania amb el seu vot sempre tria bé i decideix i ha decidit que governem en pactes i en açò estem, cada dia donant el millor de mi.

Com es compagina el càrrec de diputat i responsable de l’àrea de Carreteres i Infraestructures amb la regidoria en l’Ajuntament de Chella?

Bé perquè tinc un alcalde que és un tot terreny que està en tot. El mateix alcalde m’ajuda molt a portar-ho i em permet dedicar-li molt temps a la Diputació. De fet, intente quedar-me algun divendres en el poble per veure els temes de la meua regidoria i tirar-li una mà a l’alcalde, tenim comunicació diària però em permet eixa tranquil·litat.

Com és el dia a dia de Pablo?

Intens. Un dia normal isc de casa les 7:45 i arribe a Diputació al voltant de les 8.50/9 depén. Intente compatibilitzar la meua responsabilitat en l’àrea de carreteres amb ser el portaveu del grup. Depén de com portem l’agenda fem una cosa o una altra i solc arribar al voltant de les 22.00 hores a casa.

I la versió no política de Pablo?

Eixe és el cap de setmana que estic esperant des de festes de Chella que encara no han arribat. És molt corrent. Sóc agricultor, em sent agricultor. Tinc camps. Sempre dic que en la política un ha d’estar de pas i el dia de demà tornar a la seua professió. Molts caps de setmana els aprofite per a treballar en el camp, els divendres si acabem a les tres doncs vaig al camp. Fins i tot he anat al camp a fer algun tractament al sòl abans de venir a Diputació. Per la resta, sóc de concerts de rock, m’agrada eixir amb els amics, gaudir de la vida… el que és cert és que últimament tinc moltes obligacions i tants actes que els caps de setmana no em permet fer molt. És un sacrifici, en moltes ocasions dol en el personal que la família et diga que fa més de deu dies sense veure als teus nebots, o els amics que et diguen que no ens veiem des de nadal… És una decisió de vida que he pres però sí que enyore eixos moments amb els amics i la família que dedicar-li tantes hores a la política et lleva.

I com es defineix?

Un xic normal i corrent, amb inquietuds que li van portar en esta vida a ficar-me en política. Esportista, al que li agrada estar amb els amics i la família, eixir divertir-me… el que a la gent normal. Açò sí, mai estic de mig pas. El que faig ho faig fins al final, si em donen una responsabilitat, la porte fins al final.

visita-obras-carretra-picassent-a-monserrat-foto_abulaila-4El pas per la política li ha canviat?

Sí, estar en un lloc de representació et canvia. Sempre he estat governant i el pes de la responsabilitat et canvia. Les coses que veies d’una forma ara les veus d’una altra. Per a prendre decisions sempre has de tenir en compte totes les perspectives i açò canvia la teua visió del món.

Quin balanç fa del que porta de legislatura?

Quan vaig arribar em vaig trobar amb un problema de credibilitat en l’àrea de carreteres amb tot el tema del Cas Taula, dels contractes, el finançament il·legal del Partit Popular, les mossegades… en l’àrea de carreteres manegem molts diners públics. A mi m’agrada acaronar els diners públics. El repte era donar transparència a esta àrea. Per això ens reunim amb tots els constructors per a explicar-los els canvis de forma de treballar d’obres faraòniques a obres que estan dedicades a la seguretat viària, que tots podien optar a les obres, total transparència i igualtat de condicions… a partir d’ací veure que plus se’ls podia donar amb les ciclopeatonales, estudiar els dos punts negres que ens quedaven (el de Gandia ja està resolt i estem treballant en el de Manises-Riba-roja de Túria). Hem millorat un munt quant al tracte amb els alcaldes i alcaldesses amb plans de treball on se’ls dóna resposta a les seues necessitats…

Que li queda per fer?

L’impuls a la conservació de les carreteres, dotar-la de més partida, el pla ciclopeatonal és una qüestió que és bona i estem convençuts que la mobilitat sostenible és el futur. I punt negre de Manises-Riba-roja de Túria… entre eixos poden ser alguns dels reptes més importants que ens queden…

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc × 1 =

90s love u
corts valencianes
cultura diputacion de valencia
rambleta