Oriola: “Em sent com a casa i això és molt important”

El fitxatge del València Basket confessa que és increïble estar en un club en el qual pots aspirar a guanyar-ho tot

Oriola: “Em sent com a casa i això és molt important”
30 juliol
07:00 2016

Pierre Oriola va ser presentat ahir com a nou jugador del València Basket. Oriola, natural de Tàrrega, arriba a la Fonteta amb ganes de menjar-se el món. Als seus 23 anys (25-09-1992) ha recorregut un llarg camí fins que un gran ho ha fitxat. Treball, sacrifici, perseverança, força, capacitat d’adaptació… fan d’aquest aler un jugador perfecte per entrar dins de la cultura de l’esforç. Presentación_Oriola

Quina va ser la primera impressió quan li va comunicar que el València Basket volia fitxar-lo?

Sorpresa. Va ser una cosa sorprenent quan em van cridar els meus agents, va ser una grata notícia. Estic molt content, no m’ho vaig pensar dues vegades. Vaig decidir donar el sí al moment, no obstant això vaig estar parlant amb l’entrenador i quan ja vaig parlar amb Pedro em vaig decantar definitivament. Este és un món completament diferent del què estava acostumat, passe de pertànyer a un bon club i a un bon equip, a pertànyer a un altre que està dos o tres esglaons més amunt. El València Basket és un club top tant en la Lliga com a Europa

Amb el canvi de club i de nivell sent certa pressió?

Bé, sempre dic que cal tenir tensió, no pressió. Crec que la pressió ens la posem un mateix així que pressió no tinc però si estic en tensió. Tensió per a intentar fer les coses bé, d’aprofitar l’oportunitat que em brinden, de retornar aquesta confiança que ha dipositat en mi el València Basket. Considere que tot això l’haig de retornar amb treball, humilitat, fent ben les coses.

Personalment què li suposa arribar al València Basket?

És un gran repte personal, crec que els jugadors treballem perquè ens arriben oportunitats així. A mi m’ha arribat amb 23 anys i el que vull és aprofitar-la al màxim. És un canvi radical en la meua vida i en el meu plantejament però cal aprofitar-ho al màxim i tant de bo puga fer-me un buit en l’equip i a la ciutat.

Com s’està adaptant a aquest canvi?

Està sent tot molt ràpid. Fa dos dies que gairebé no he pogut parlar amb la meua família. Ha vingut la meua germana amb mi però gairebé no parle ni amb els meus pares ni amb els meus amics. Estic tot el dia per a dalt i a baix, buscant pis, passant les proves mèdiques… però aquest tràmit cal passar-ho i quan comence la temporada doncs ja estarem més tranquils…

Què opina la seua família del fitxatge?

Per a ells ha estat una notícia sorprenent. No l’esperaven però sempre han confiat en mi. Sempre han estat al meu costat i sentir el seu afecte em fa sentir millor i més fort.

Quin concepte tenia del València Basket i què sent jugador d’aquest equip?

Del club sempre he tingut bones opinions, no pots tenir una mala opinió d’un club que està fent les coses tan ben any rere any, que els últims 6-7 anys ha guanyat tres Eurocups, que a Europa és un club que competeix al màxim, que pot guanyar a qualsevol, que pot fer una temporada excepcional i emportar-se títols. Des que ho estic vivint des de dins estic encantat, la gent m’està tractant molt, molt bé. Em sente com a casa i això és molt important. Saber que estàs en un club i que lluites per guanyar-ho o intentar guanyar-ho tot és alguna cosa increïble i tant de bo succeïsca. Tinc solament dos ‘medalles’ una d’un europeu i una altra d’un campionat de Catalunya així que espere i desitje conquistar títols.

Ha arribat pel camí llarg al València Basket, a força de sacrifici i esforç. Com ha estat aquest camí?

No ha estat gens fàcil la veritat. Manresa, on vaig estar els meus dos primers anys com a professional, té una gran pedrera, és un lloc molt bo, però els meus anys allí no van ser fàcils. No disposava de molts minuts i les oportunitats eren escasses. Vaig haver d’estar dos anys en LEB per fer-me jugador i adonar-me que aquest món no és fàcil, que cal treballar més que els altres per tenir un lloc i això em va servir molt. Vaig tenir un entrenador a Osca que em va ajudar molt i aquests dos anys a Sevilla han anat ‘in crescendo’.

Ja ha tingut l’oportunitat de coincidir amb l’entrenador o els seus companys?

No, encara no he vist a ningú. Vaig parlar amb Pedro per telèfon, no li conec personalment però em va transmetre molt bona fona. Em va semblar una persona molt clara i sincera i això m’agrada molt. Sé que és molt exigent, en tots els equips que ha estat ha fet grans coses, ha ajudat a millorar a molts jugadors i això para el meu és molt important. I dels companys que conec a Rafa li conec una miqueta, amb Sastre he coincidit i als altres no els conec personalment però sé que són un grup molt bo i que farem grans coses.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari