Oltra presenta als consellers de Navarra i Balears la nova Renda Valenciana d'Inclusió

Guardar

oltra-reunion
oltra-reunion

La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, assiteix aquest dimarts a Palma de Mallorca a una reunió institucional dels governs de la Comunitat Valenciana, Navarra i Illes Balears, en la qual exposarà l'avantprojecte de la llei de Renda Valenciana d'Inclusió i el nou model de serveis socials, entre altres qüestions en matèria social.

La vicepresidenta mantindrà una reunió amb el vicepresident de Drets Socials del Govern de Navarra, Miguel Laparra, i amb la consellera de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears, Fina Santiago, en el qual s'analitzaran i compartiran les diferents iniciatives, problemàtiques i accions que s'han posat en marxa en les tres comunitats autònomes després de quasi dos anys de gestió.

Durant la trobada, la vicepresidenta explicarà les principals novetats que contempla l'avantprojecte de Llei de Renda Valenciana d'Inclusió, aprovat pel ple del Consell el passat mes de març i que substituirà a la renda garantitzada de ciutadania.

L'objectiu d'aquest avantprojecte és oferir una resposta digna i de justícia a les realitats carencials, de vulnerabilitat i precartizació que han produit un alarmant increment de l'exclusió social i un debilitament de la cohesió social a la Comunitat Valenciana, de manera que siga un instrument que realment permeta a les persones refer el seu projecte de vida.

Esta nova renda social podrà tindre caràcter indefinit quan la situació de la persona que la sol·licite es mantinga en el temps, i ampliarà els requisits per poder demandar-la.

L'avantprojecte de llei també preveu la creació de diferents tipus de renda, una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80 per cent del sou mínim interprofessional, i una segona d'Inclusió Social, que es concedirà en funció d'una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes.

D'aquesta forma, l'import d'aquesta serà de 532 euros en el cas d'un titular, davant els 385 actuals, tant als casos en que la persona no necessite un itinerari d'inserció o d'acompanyament com en els quals sí ho requereix. En aquest últim cas si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar l'itinerari, podrà mantindre l'ajuda però es reduirà fins el 266 euros.

Així mateix, la nova llei flexibilitza els requisits d'accés, sent necessari només un any d'empadronament, davant els 24 mesos actuals. A més, exigeix únicament la residència efectiva a la Comunitat Valenciana per tindre dret a la mateixa, i amplia l'edat per poder sol·licitar-la als 18 anys a la vegada que s'elimina el límit d'edat per percebre-la, quan ara era només per a persones entre 25 i 65 anys.

En aquest marc de donar a conéixer la nova Llei de Renda Valenciana d'Inclusió, la vicepresidenta del Consell ha mantingut hui una reunió amb representants del Comité Econòmic i Social (CES), on els ha explicat el contingut de l'avantprojecte, que també ha estat presentat als diferents grups parlamentaris.

Nou model de Serveis Socials

Així mateix, la vicepresidenta explicarà l'"aposta del Govern del Botànic per un model de serveis socials on el municipalisme siga l'instrument per fomentar polítiques de proximitat i on els equips de base puguen treballar des de la prevenció, amb l'objectiu de rescatar persones i oferir l'atenció social que per drets els correspón".

El nou model elaborat per la Conselleria d'Igualtat està basat en la "remunicipalització" dels serveis socials a través de l'atenció base, i compta amb una estructura que eliminarà l'excessiva burocràcia i permetrà planificar, ordenar i corregir la falta de gestió en aquesta ària de les últimes legislatures.

Amb un increment pressupostari del 118% respecte a 2016, la conselleria ha destinat aquest any un total de 36,6 milions d'euros per l'enfortiment dels serveis socials municipals, la qual cosa permet als ajuntaments augmentar les contractacions de personal, podent passar dels 352 professionals amb què es comptava fa dos anys als prop de 1.400 que podrien formar part dels equips socials municipals.

Destacats