La vicepresidenta del Consell i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que "la cohesió social apareix a la cua dels grans objectius de construcció europea, prioritzant aspectes econòmics, monetaris i de seguretat".
Oltra ha impartit la ponència d'obertura del curs d'estiu de la UNED Dénia "Passat, present i futur de la Unió Europea, a 30 anys de la integració d'Espanya", que portava per títol "El tractament dels diferents fenòmens socials en la UE".
Durant la seua intervenció, la vicepresidenta i consellera d'Igualtat ha posat en relleu que "l'ideari fundacional econòmic es manté sempre com a pedra angular de la UE, la qual cosa porta al fet que hi haja sempre unanimitat en els processos econòmics, mentre que en els socials molts estats es resisteixen".
L'1 de gener de 1993 va entrar en vigor el Tractat de Maastricht, amb el qual es crea formalment la Unió Europea, però no serà fins a l'Estratègia de Lisboa de 2000 "quan es reconega, per fi, que el creixement econòmic en si mateix no era suficient per a lluitar contra la pobresa o contra el perill d'exclusió social", ha indicat Oltra.
Referent a açò la vicepresidenta ha posat l'accent principalment que "a Espanya i en la nostra Comunitat sabem perfectament que aqueix model de creixement aprofundeix la generació de borses de pobresa, augmenta les desigualtats i castiga a la població més vulnerable: dones i xiquets, on els nivells de desnutrició aconsegueixen proporcions insuportables i indignes d'un país de l'anomenat primer món".
Estratègia Europea 2020: menys pobresa i més ocupació
La vicepresidenta ha indicat que, en aquests moments, s'està treballant en l'Estratègia Europea 2020, successora de l'Estratègia de Lisboa, amb dos objectius clars pel que es refereix a les polítiques socials: rescatar del risc de pobresa a 20 milions de persones per a 2020 i obtenir una taxa d'ocupació del 75% per al grup de població d'entre 20 i 64 anys.
En aquest context, Oltra ha destacat el paper del Parlament Europeu "molt crític des de fa anys amb les polítiques neoliberals, d'austeritat letal i d'ajust impulsades per la Troica, per la qual cosa, entre altres mesures, ha sol·licitat que els indicadors socials de l'Estratègia 2020 tinguen un caràcter vinculant i que el seu àmbit d'actuació cobrisca també la pobresa infantil i el treball digne".
Manques de la UE en política migratòria
D'altra banda, la consellera d'Igualtat també ha fet referència a la política migratòria de la Unió Europea. "La realitat actual ha posat al descobert les manques de la UE, la destrucció dels seus valors fundacionals i ha destapat les vergonyes d'Europa, que ha tornat a posar els interessos econòmics originals per sobre de la construcció social que tants anys ha costat anar incorporant".
"La UE no està liderant la crisi migratòria, com a molta gent esperàvem. Està sent el paraigua perquè els diferents governs, que són sobirans en aquest assumpte, no estiguen complint els seus compromisos humanitaris", ha insistit Oltra.
Referent a açò, la vicepresidenta del Consell ha fet referència als acords, com el signat amb Turquia, que "vulneren els drets humans per a poder controlar els fluxos migratoris. Són contraris al Conveni de Ginebra i al propi Dret Europeu".
En relació a la situació migratòria que viu actualment el Vell Continent, Oltra ha recordat el viatge que va realitzar una delegació del Consell el passat mes de febrer a les illes gregues deLeros i Lesbos, amb la finalitat de comprovar in situ la situació dels milers de refugiats que arribaven a les costes d'aquesta regió del Egeo.
"Allí vam poder comprovar que, per sobre dels governs i les seues decisions, estan les persones, alguna cosa que tenen molt clar les desenes de voluntaris que, diàriament, ajuden als milers de refugiats que, recordem, fugen de l'atrocitat d'un conflicte bèl·lic que ja dura anys. Un lliurament que molts governants hauria d'imitar", ha assegurat la vicepresidenta.
"És necessari invertir en sectors productius diversificats en el sud d'Europa"
Finalment, Oltra ha fet referència als fluxos migratoris a l'interior de la Unió Europea en la cerca de noves oportunitats.
En la seua opinió, "és necessari invertir en la creació de sectors productius diversificats en el sud per a no consolidar una injusta Europa de dues velocitats: la del nord, productiva i que atrau talent i exporta persones jubilades, i la del sud, convertida en el spa de l'Europa rica".
"Passat, present i futur de la Unió Europea"
El curs 'Passat, present i futur de la Unió Europea, a 30 anys de la integració d'Espanya' forma part de la programació estival de la UNED Dénia.
Entre el 20 i el 22 de juliol, s'impartiran ponències relatives a l'educació universal; els drets fonamentals a Europa; els italians en l'Europa dels pobles; el sentiment de pertinença a la Unió Europea o la igualtat en la UE.
Les ponències seran a càrrec de l'advocat Antoni Joan Bertomeu; el professor d'Història del Dret de la UNED, Juan José Morales; el professor d'Història Contemporània de la Universitat de Milà, Aldo Mola; la catedràtica de Dret Constitucional de la UNED, Yolanda Gómez; el catedràtic d'Història del Dret de la UNED, Javier Alvarado, i el vicerector i professor d'Història del Dret de la UNED, Jorge Montes.