L'artista alacantina Olga Diego recrea 'El jardí de les delícies', del Bosch, al Centre del Carme Cultura Contemporània de València. Amb més de 400 metres quadrats, la instal·lació d'Olga Diego, que ocupa la sala Dormitori, submergeix el visitant en un paradís de llibertat creativa i sexual on el pecat de la carn, del qual advertia el Bosch, és substituït ara pel plàstic, en una crítica al capitalisme i a la societat de consum.
L'exposició, titulada "Jardín Autómata", l'ha presentat aquest matí el director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l'artista, Olga Diego. La mostra estarà oberta al públic fins al 28 d'octubre.
Pérez Pont ha explicat que l'obra d'Olga Diego "ens introdueix en una nova dimensió de l'art on les obres ja no sols es poden observar, sinó que cobren vida i fins i tot respiren". El director del Centre del Carme ha destacat la línia de treball d'Olga Diego, a cavall entre la 'performance' i la instal·lació escultòrica, i ha recordat que la seua obra forma part de la naixent col·lecció d'art contemporani de la Generalitat Valenciana, que també es pot veure en el centre de cultura contemporània al llarg d'aquest estiu.
El "Jardín Autómata" és una gegantesca instal·lació que formen un centenar d'escultures inflables i electròniques inspirades en els bells, extravagants i suggeridors personatges del Bosch.
El punt focal que provoca la idea és 'La cabalgata del deseo', pintada en el panell central del tríptic. En aquesta, éssers humans nus gaudeixen, junt amb animals de totes les espècies, d'un món de plaer sense límits. La luxúria representada de múltiples i inimaginables formes, un món suggeridor on també trobem bells ocells, peixos i fruita exòtica.
Aquestos elements són els que també apareixen en "Jardín Autómata". Una orgia visual i creativa, un laberint de grans cossos translúcids que suggereixen una existència màgica.
"En la meua obra busque provocar una experiència. Tinc la sensació d'haver creat en la sala Dormitori un xicotet microunivers. La peça s'activa quan l'espectador s'introdueix en aquesta, necessita entrar dins d'aquesta, recórrer-la, per a poder reconéixer cada un dels personatges que es mouen i respiren com a éssers vius al seu voltant".
Diferents humanoides, quadrúpedes i personatges híbrids se suspenen en l'espai de la sala en una composició aèria i en continu moviment, mentre uns altres inflables es troben posats en el sòl recreant escenes més terrenals i libidinoses.
En aquestos cossos translúcids, els seus motors, com cors elèctrics, insuflen aire en el seu interior, i marquen amb els seus ritmes una indesxifrable simfonia elèctrica. Llums led acaben de conformar els cossos i una pluja de cables i circuits electrònics es despengen des de les figures fins a posar-se al sòl de la sala.
En l'obra d'Olga Diego és molt important l'electrònica: un laberint de cables connectats a un complex maquinari és el que dona vida a aquestos personatges.
El grup dels personatges comprén des d'humanoides de tots els gèneres, quadrúpedes senzills i mestissos, éssers híbrids i dones de grans pits-antena a animals de cap?globus, una girafa mutant o el xic ocell amb ales-truita.
No obstant això, darrere d'aquesta obra del Bosch trobem una crítica al pecat, a la luxúria que retrata. Profundament religiós, el Bosch pretenia mostrar les terribles conseqüències que esdevindrien a l'espècie humana si aquesta es deixava seduir pels plaers de la carn.
Olga Diego reconeix que "hi ha una gran distància entre la seua intenció i el que hui dia veiem en aquesta obra. Un món suggeridor i idíl·lic, un inquietant paradís de llibertat. Actualment, i sense cap dubte, un dels nostres majors pecats com a espècie humana no són els nostres desitjos sexuals. Convertits en una societat capitalista incapaç de modular un respecte pel medi ambient, patim un malbaratament desmesurat, i és en aquesta luxúria consumista on mostrem el nostre immens pecat: el plàstic".