Les últimes xifres que coneixem sobre els delictes d'odi són de 2016. Es van incrementar un 147% respecte a l'any anterior. L'increment és enorme, però a mi no em crida l'atenció després de llegir en les xarxes els comentaris d'alguns agosarats.
És cert que aquesta estadística no és específica sobre xarxes socials; però si atenem a una altra gràfica del Ministeri de l'Interior del mateix període sobre cibercriminalitat, s'aclareix molt la gravetat de l'assumpte: en 2016 es van registrar 11.500 amenaces i coaccions a través d'internet, 2.500 més que en 2013.
L'augment ha sigut gradual any rere any. I molt em tem que seguirà eixe ritme. Alguns no li'l pensen dues vegades, creuen que poden dir el primer que els passa pel cap. La mala educació i l'insult estan a l'ordre del dia. Estaria ben que abans de teclejar una paraula malsonant contra algú es preguntaren si els agradaria que li la propinaren a ells o a una persona a la qual volen.
Però què passa quan de la xavacaneria es passa a l'odi. Hi ha límits que no es poden tolerar. Per això, el codi penal tipifica com a delicte certs comportaments: "Seran castigats amb una pena de presó d'un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos els qui públicament fomenten, promoguen o inciten a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o una persona per raó de pertànyer a eixe grup".
Aquest article ja s'ha aplicat en sentències exemplars que condemnen amb presó a personatges que escriuen en el seu twitter coses com: "eI 2015 finalitzarà amb 56 assassinades, no és una bona marca però es va fer el que es va poder, a veure si en 2016 dobleguem eixa xifra, gràcies".
Un dels últims casos que està en mans de la justícia ha sigut el d'Inés Arrimadas. La capdavantera catalana de Ciutadans va patir l'atac d'una dona que li va desitjar una violació en grup. Que algú vulga eixe dany per a un altre ésser humà i que, damunt siga una dona, és insuportable. Per això, Arrimadas va rebre un suport unànime i l'autora va perdre el seu lloc de treball. Els jutges decidiran.
Les diferències ideològiques s'han d'expressar d'una altra manera. Desitjar a un igual la mort, un tracte vexatori, una malaltia...és un fet menyspreable i inaguantable.Fins i tot quan no és per ideologia, raça, sexe, etc. Fins i tot si et desitgen la mort per haver fet una paella amb xoriço. És el que li va passar al cuiner britànic Jamie Oliver De debò? M'abstinc d'opinar més enllà de la condemna a l'atac patit per Oliver. Al·lucine!
En definitiva, les xarxes tenen un perillós doble tall que cal atallar amb la llei. Qualsevol atac que ens semble constitutiu de delicte s'ha de denunciar en els tribunals. La justícia ha de tenir constància d'aquest tipus de conductes i, si escau, castigar-les. Solament així evitarem que les xarxes es converteixen en trampolins per a llançar tot tipus d'insults i amenaces incontrolables.