Quines són les necessitats socials de la ciutat?

Guardar

Vista panoràmica de la ciutat de València. Imatge: Unsplash
Vista panoràmica de la ciutat de València. Imatge: Unsplash

La regidora de Servicis Socials, Consol Castillo, ha presentat els resultats de la investigació que s'ha dut a terme per a elaborar el diagnòstic social de la ciutat, un estudi fet per l'Ajuntament de València a través d'un conveni amb la Universitat de València. L'estudi es basa en els resultats d'una enquesta que ha buscat les característiques de la població, les necessitats socials existents i quins nous col·lectius vulnerables existeixen en la nostra societat. A més, s'ha indagat en el mesurament de la pobresa i l'exclusió social, i en la forma en què les persones organitzen les seues vides per a fer front a les necessitats i per a resoldre els seus problemes.

L'enquesta s'ha passat mitjançant qüestionaris a més de 1.600 persones que han informat de la seua situació i de la de les seues famílies, amb la qual cosa es compta amb informació sobre més de 4.200 persones. S'ha elaborat una mostra representativa per a les onze zones de la ciutat on estan situats els diferents centres municipals de servicis socials.

Des de l'any 2004 no s'havia desenvolupat cap investigació específica com aquesta. "Des de la Regidoria de Servicis Socials hem tingut clar des del principi que volíem desenvolupar polítiques veritablement ajustades a la gent i que, per tant, havíem de conéixer què ocorre a la nostra ciutat. No és possible planificar bé si no es compta amb dades objectives, veraces i actualitzades de la realitat sobre la qual es desitja intervenir. Les polítiques socials que precisa la ciutadania han d'estar basades en la resolució dels seus problemes i la defensa dels seus drets. Necessitem conéixer quines són les necessitats i quins drets estan sent conculcats per a dissenyar programes que revertisquen aquestes situacions. Des d'aquesta òptica és des de la qual es va decidir la conveniència de realitzar la recerca que hui presentem", ha explicat la regidora Consol Castillo.

D'altra banda, i una vegada conclosa la recerca, la regidoria completarà amb una acció de tipus participatiu l'estudi perquè els permeta arreplegar qualitativament les valoracions de les situacions actuals i les propostes dels grups que més saben de les necessitats de les persones (les diferents entitats que treballen en l'àmbit social i les treballadores i treballadors, professionals del camp dels serveis socials).

"Tenim previst dissenyar un pla de Servicis Socials per a la ciutat, pla que no ha existit abans i que resulta imprescindible per a ordenar la política social que desitgem implantar. Ens permetrà a curt i mitjà termini repensar l'estructura i l'organització dels servicis socials municipals i avançar en la línia del benestar social ajustat a la realitat", ha dit Castillo.

Un dels objectius de la diagnosi ha estat delinear el perfil dels col·lectius en situació de vulnerabilitat. Per això s'ha realitzat una sèrie d'anàlisis que han permés visualitzar aquells atributs dels integrants d'una llar que incrementen la probabilitat que aquesta es trobe en situació de risc de pobresa o exclusió social. L'estudi ha trobat sis característiques que incideixen especialment.

-Una Llar altament feminitzada. Incideix especialment en el risc de pobresa monetària. Es correspon especialment amb llars monomarentals i de dones grans que depenen de pensions no contributives, llars on les dones exerceixen el paper de cap de família i es troben vinculades de manera precària al mercat de treball.

-Llars amb menors de 16 anys. Amb major incidència en l'indicador de pobresa monetària i de mancances materials greus. Llars monomarentals, llars amb dos o més menors a càrrec, llars amb menors a càrrec els responsables es troben vinculats de manera precària al mercat de treball o en situació d'atur.

-Llars amb algun integrant nascut a l'estranger. Mentre més gran siga el nombre d'integrants nascuts a l'estranger augmenta la probabilitat que aquesta llar es trobe en situació de mancances materials greus.

-Llars amb algun integrant amb problemes de salut limitants (greus i no greus). Si bé és una relació complexa, ja que els problemes de salut en algun integrant de la llar poden ser una conseqüència de l'exposició a situacions de vulnerabilitat econòmica o bé la causa per la qual a les llars es troben en aquesta situació; però sí que s'observa el fet que la presència d'algun integrant amb problemes de salut incrementa les probabilitats que aquesta llar es trobe en situació de pobresa o manca material.

- Llars on els seus integrants en edat de treballar es troben en situació d'atur. Incideix en tots els indicadors de risc de pobresa i exclusió social. Mentre més gran siga el nombre de persones desocupades a la llar, les probabilitats d'estar en situació de vulnerabilitat augmenten de manera significativa.

-Temps en situació d'atur dels integrants de la llar. La probabilitat que la llar es trobe en situació de pobresa econòmica i mancances materials greus s'eleva de manera significativa segons siga més gran el temps en situació d'atur de les seues integrants.

Destacats