Bioparc València compta amb un nou membre després del naixement d'un 'talapoí' del nord dins del Programa Europeu de Conservació (ESB) que es coordina des de BIOPARC Fuengirola. Aquesta espècie està inclosa en la Llista Roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) i és víctima del tràfic d'animals que són venuts com a mascotes, segons ha informat el recinte en un comunicat.
Els seus progenitors i tots els individus que habiten el parc procedeixen de decomisos. La mare, Pili, està en Bioparc des de 2012 procedent de la Protectora d'Animals de Denia (Alacant) on havia sigut dipositada per les institucions després de ser confiscada i el pare, Bibas, va arribar en 2017 des de de AAP Primadomus (Alacant).
Es tracta d'una espècie molt poc estudiada, per la qual cosa un dels principals objectius del ESB és recopilar la informació dels parcs que alberguen 'talapoins' per a completar el llibre genealògic fonamental per a promoure la seua reproducció. També es treballa per a millorar el benestar de tots els individus de l'espècie i s'ajuda a les autoritats i centres d'acolliment per a la gestió d'animals decomissats.
En Bioparc València habiten tres grups d'aquesta espècie i el parc exerceix un paper principal en el ESB en tenir un grup de mascles solters, únic a la vista del públic, ja que aquests són els majoritàriament confiscats. Només quatre institucions han aconseguit reproduir aquesta espècie: els dos Bioparc, València i Fuengirola, i els zoos de Barcelona i Praga. En aquests moments els grups reproductors de València es troben fora de la vista del públic amb la finalitat de mantenir un millor control i assegurar, en la mesura del possible, l'evolució positiva de les cries.
El 'talapoín' del nord és el primat més xicotet d'Àfrica amb una longitud de 32 a 45 centímetres i un pes mitjana d'uns 0,8 kg (les femelles) a 1,2 quilograms (els mascles). Cal destacar que els nounats són grans i ben desenvolupats (200 grams, la qual cosa representa 1/4 del pes de la mare), en menys de sis setmanes són capaces de menjar aliment sòlid i són independents als tres mesos. El seu pelatge és gris verdós per damunt i blanc per sota. El cap és redó, amb unes orelles relativament grans i prominents, el morro curt i la cara sense pèl.
Aquest naixement és una "notícia esperançadora per a l'espècie" i també ha de servir per a cridar l'atenció sobre la responsabilitat respecte a la tinença d'animals, doncs les espècies salvatges mai han de ser utilitzades com a mascotes. Aquests xicotets primats són cruelment caçats i, fruit del tràfic il·legal, transportats en pèssimes condicions, com a tubs de PVC, on molts moren", adverteixen des de Bioparc. Les autoritats que persegueixen aquests delictes els recuperen, a voltes, després de romandre temps en captivitat o a punt de morir en els trasllats.