caixa popular

Els motius per a confiar a cegues en el rendiment de Ferran Torres

El jove de 18 anys ha sigut renovat fins a 2021 amb una clàusula de 100 ‘quilos’ per a centrar-ho de veres en assumptes futbolístics

Els motius per a confiar a cegues en el rendiment de Ferran Torres
04/04/2018 -

Marcelino confia en ell. I malgrat que deixara –en el seu moment, fa mesos- caureque li aconsellava fer-se fitxa per a doblegar amb el filial, l’asturià ha reculat. I ho ha fet sorprès pel talent del jove, de 18 anys de Foios. Ferran Torres. El mateix que, amb els seus agents, es va plantar a l’hivern i va dir que volia ser futbolista de la primera plantilla del Valencia CF a tots els seus efectes. Fins i tot sabent que podia passar-se els dies en la graderia.

La Copa del Rei va ser l’excusa que va tenir el tècnic valencianista per a provar-ho. Prompte, i una vegada demostrada la seua carta de presentació, la lesió de Andreas Pereira va ser una oportunitat que l’extrem no desaprofitaria. Ferran Torres és un futbolista diferent. Extrem destre al que li agrada provar en l’un contra un. Coneix bé una de les seues virtuts: el desbord per la seua velocitat. I l’aprofita. Capaç de traçar diagonals al centre, combina aquests registres amb els de l’extrem de llibre. Aquell que perfora el carril fins a la línia de córner i posa un bon centre a l’àrea. I, bé, tal com va demostrar en categories inferiors o fins i tot en la Sub-17 i després Sub-19 –no encara en el Valencia- té gol.

Ingredients necessaris per a amarrar a una figura pretesa per grans d’Europa i d’Espanya, com el Barça o el Real Madrid. Per açò ja van pujar de 8 a 25 la seua clàusula a l’hivern, i vista la situació de mercat i la seua inflor, han decidit convertir-ho en el xiquet dels 100 milions per a buidar la seua ment i centrar-ho en la gespa, on encara té molt a dir per a guanyar-se definitivament una oportunitat.

En LaLiga, va debutar el passat 16 de desembre. Va ser en Ipurua. Marcelino li va fer entrar aquell dia. Confiança pura en el xaval, que sols amb 17 anys, anava a ingressar en Primera –convertint-se en el primer xaval del 2000 a fer-ho- quan mancant menys de 10 minuts el seu equip anava perdent 2-1. Així acabà el partit. Debut agredolç perquè no va ajudar a canviar el marcador. Estaria set trobades sense tornar a vestir la samarreta valencianista. Marcelino va assegurar amb el seu onze davant Villarreal –nova derrota-, Girona i Deportivo. EL jove va marxar amb la Rojilla i es va perdre Las Palmas i Real Madrid. Va tornar a estar disponible, novament sense minuts, per als compromisos de l’Atlètic de Madrid i del Llevant.

La Rosaleda seria el lloc per a la seua reaparició. La seua segona oportunitat. Va coincidir amb el millor nivell del Valencia, el dels últims minuts de partit en els quals els de Marcelino van remuntar in extremis. Contra la Real Sociedad ja va jugar 17 minuts, i a Bilbao, el dia que complia 18 anys, Marcelino li va donar la seua primera titularitat. Sorpresa de bon gust, vist el resultat. No va defraudar. No es va amagar i va demostrar tenir capacitat per a guanyar-se el lloc. Avui molts es qüestionen si els minuts de Andreas haurien d’haver sigut per al jove.

Contra el Betis va tornar a jugar poc. Exactament 6 minuts. I contra el Sevilla 13. No ho va fer contra Alavés i es va retrobar en Butarque, sent la primera substitució i disputant 25 minuts més. A poc a poc els acumula i ja suma 155 minuts en LaLiga i en ells 1 assistència, però molta participació. Suficients perquè el club anunciara ahir l’ampliació del seu contracte fins a 2021 –un any més- i la pujada imminent de la seua clàusula de 25 a 100 milions. Blindatge en tota regla.

A açò hem de sumar-li un factor diferencial. El sentiment valencianista. Des de xicotet, criat en el valencianisme, és jugador de la casa. Un nou Jaume. Un nou Soler. Un nou Gaya. Un nou Lato. I açò agrada. Molt. En el vídeo de la seua renovació, el de Foios assegura que “venir a Mestalla era el màxim” quan era xicotet o que el Valencia és el “club de la seua vida”. Amb Villa com a referent valencianista, vol demostrar que ell també pot marcar un abans i un després defensant l’escut valencianista perquè “cada partit en el Valencia és especial”.

tags


semana memoria historica paiporta

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

6 + 13 =