caixa popular

El President Morera considera que la coexistència harmoniosa de llengües a Europa “és una mostra de unitat en la diversitat que cal protegir i potenciar”

El President Morera considera que la coexistència harmoniosa de llengües a Europa “és una mostra de unitat en la diversitat que cal protegir i potenciar”
28/06/2018 -

El President de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha participat este matí en la reunió del comitè permanent de CALRE (Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa), per informar de l’evolució del grup de treball sobre la diversitat cultural i lingüística a Europa que coordina.

El President Morera ha traslladat a la permanent de CALRE les conclusions del seminari celebrat a València els dies 3 i 4 de maig, en el qual, experts vinguts de diferents llocs d’Europa, feren una diagnosi sobre la diversitat cultural i lingüística a la Unió, així com les mesures que s’han de prendre per a garantir-la i promocionar-la.

Segons ha destacat en la seua intervenció el President de les Corts, “les llengües són l’expressió més directa de la cultura, i són part integral de la identitat europea, atès que defineixen les identitats personals, alhora que conformen un llegat patrimonial comú. 500 milions d’europeus convivim en 28 Estats, amb 24 llengües considerades oficials per la UE. També són part del nostre patrimoni cultural altres 60 llengües, algunes de les quals tenen la consideració oficial en determinades regions, i en disposen d’una vitalitat i nombre d’usuaris relativament considerable. La coexistència harmoniosa de moltes llengües a Europa és una mostra explícita de la unitat en la diversitat, una de les pedres angulars del projecte europeu”.

“La Unió ha de vetllar per la diversitat cultural i lingüística. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) aprovada pel Consell d’Europa en 1992 i en vigor des de 1998, expressa el valor de la diversitat cultural i compromet els estats signants a respectar el dret a usar-les en l’administració pública, la justícia i els mitjans de comunicació i a afavorir-ne l’ensenyament. Vint anys després, cal proporcionar suports a la investigació i a la intervenció estratègica, tant per a la protecció de les àrees amb gran densitat de parlants, com, a l’altre extrem, per afrontar el risc social, és a dir, protegir-se de l’erosió social, i fins i tot, de la desaparició de cultures i llengües minoritàries europees, que és un procés ja molt avançat en alguns dels casos”, ha declarat el President de les Corts Valencianes.

Entre les conclusions que s’estan treballant, arran del seminari celebrat a València, es destaca que també cal informar i suggerir “esforços col·lectius contra este risc, conèixer i registrar quina és la pràctica intergeneracional de les cultures minoritàries i/o minoritzades, i alhora establir suports institucionals que atorguen incentius socioeconòmics per fer possible la sostenibilitat del patrimoni cultural, la posada en valor i la recuperació antropològica del nombre de parlants”, segons ha puntualitzat el President Morera.

El grup de treball que coordina el President Morera presentarà les seues conclusions al mes de novembre, al si de l’assemblea general de la CALRE, que enguany se celebrarà a les Açores per ser la presidenta del parlament regional portugués la presidenta de la conferència europea.

Estes conclusions incorporen, a més a més, un decàleg que inclou:

1. Incloure els drets lingüístics en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.
2. Demanar a les institucions europees que garantisquen el suport necessari perquè totes les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades d’Europa assolisquen el major grau reconeixement oficial possible.

3. Adoptar les mesures descrites a la Declaració de Donostia per tal d’assegurar que les institucions europees protegeixen tots els ciutadans contra la discriminació lingüística, en qualsevol àmbit social.

4. Demanar a les institucions europees que adopten una política lingüística comuna, capaç de garantir la revitalització i la normalització de les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades, i de promoure sistemes educatius que garantisquen el seu aprenentatge.

5. Garantir que totes les llengües europees participen en les estratègies comunitàries de creixement, competitivitat i ocupació tant a nivell local, com regional, nacional i comunitari, independentment de quin siga el nombre de parlants i l’estatus oficial que hi tenen.
6. Crear una Agència Europea pel Multilingüisme que vetlle per a la protecció de totes les llengües europees i pels drets lingüístics dels seus parlants.

7. Aprofitar els enormes avanços en el camp de les noves tecnologies per tal de garantir la disponibilitat d’informació i l’atenció a la ciutadania en les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades, per part dels serveis públics.

8. Aprovar lleis per a garantir l’existència de mitjans de comunicació públics en les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades i donar suport a la indústria cultural vehiculada en aquestes llengües.

9. Demanar a l’EUROSTAT una enquesta sociolingüística europea periòdica amb informació sobre competències i usos lingüístics de la població.

10. Donar suport a les organitzacions que treballen a favor de la diversitat cultural i lingüística per tal d’enfortir la cohesió grupal dins les esmentades comunitats lingüístiques.

Etiquetes

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × 1 =

cultura diputacion de valencia
cartel de fiestas de torrent
Cena de los idiotas en el Talia
Cena de los idiotas en el Talia
Turismo salou