Enric Morera s'ha quedat a soles. Saber valencià no serà un requisit eliminatori per als aspirants que opten a les Ofertes d'Ocupació Pública de Les Corts Valencianes 2018, un requisit lingüístic que el President del Parlament autonòmic, i membre de Compromís, s'havia proposat aplicar a les 30 places, aproximadament, d'administratius, traductors o tècnics que eixiran a oposició. No obstant això, el del requisit lingüístic es tractava d'una mort anunciada, per la qual cosa no ha sorprés que en la Taula de Les Corts s'optarà per la no incorporació amb quatre vots a favor, i una evident abstenció, la d'Enric Morera.
PP, PSPV, Podem i Ciutadans voten en contra, Compromís s'absté
No obstant això, el valencià ha portat cua. I és que, en aquest punt, els diferents partits que conformen el Consell han mostrat la seua disconformitat. Tant és així que Podem i el PSPV, volent respectar l'acord sindical al qual s'havia arribat, no han recolzat a Morera en el seu intent per aplicar el requisit del valencià com una prova excloent. Una decisió que també han secundat PP i Ciutadans, que sempre han mostrat la seua negativa al requisit lingüístic per a accedir a l'Administració pública.
Morera ha sigut contundent. 'Demanar que per a una plaça de telefonista s'haja d'acreditar el valencià diuen que és fer política. Defensar la Llei d'Ús i garantir que puguen atendre a qui, fent ús dels seus drets es dirigisca en valencià a Les Corts, és democràcia'. Així mateix, en declaracions a València Extra, ha explicat que 'no és possible que el coneixement del valencià es reduïsca a uns mèrits perquè no garanteix que la persona que ocupe una plaça en Les Corts puga atendre o gestionar documentació en valencià, podent entorpir el desenvolupament d'alguns procediments i expedients. Per això, hem sigut coherents amb el nostre posicionament polític i hem defensat que fóra un requisit'.
Per la seua banda, el diputat de Podem, César Jiménez, ha explicat que 'la millor manera de garantir el requisit lingüístic per a l'accés a qualsevol institució pública és una Llei de Funció Pública que ho incorpore per a donar cobertura legal. No obstant això, el Consell no ho ha fet'. I és que un dels punts clau en els quals s'escuden els partits que han votat en contra del requisit lingüístic és en l'elaboració d'un informe jurídic, que es va encarregar quan, al juny, Morera va anunciar que votaria en contra de la proposta pactada en la taula de negociació per no contenir aquest requisit.
Així, l'informe especificava que la introducció d'un examen obligatori i eliminatori de valencià amb caràcter general en l'oferta no estava avalat per la legislació vigent, ni per la doctrina del Tribunal Constitucional. D'aquesta manera, les proves de l'oposició constaren de dues fases: concurs i oposició, en la qual es podrà a optar a un màxim de 60 punts entre els tres exercicis – teòric (30 punts), pràctic (25 punts) i valencià (5 punts) -. Aquesta última és la que s'ha intentat que fóra excloent. No obstant això, i malgrat l'oposició d'Enric Morera, la resta de grups polítics han donat llum verda a la no incorporació del requisit lingüístic.