Sembla una quimera abstraure's de totes les emocions que concita el duel del cap de setmana davant l'Oviedo. El partit adquireix magnitud. El Llevant assumeix el xoc des de la perspectiva que determina la projecció cap a la Primera Divisió. El triomf exerceix de catapulta. Morales estableix les coordenades fonamentals per a metabolitzar el sentit que presenta el partit. "Hem d'estar molt tranquils i que l'ànsia de voler guanyar no ens puga", adverteix per a prosseguir amb eixa línia argumental que accentua qüestions que afecten principalment a la psique dels futbolistes. "Afrontem la trobada amb molta alegria, amb moltes ganes i amb molta il·lusió, però cal eixir molt concentrats". En el seu discurs es materialitza el component esportiu. En eixe sentit, no oblida el pedigrí de l'adversari. És un duel amb magnificència amb dos aspirants a l'elit.
"Davant tindrem un rival dur que ens ho posarà molt difícil perquè baralla per ficar-se en el Play-Off". No obstant això, torna al punt inicial. "Les ganes amb les quals isquen ací no poden superar les nostres d'ascendir a Primera Divisió". El duel davant l'esquadra ovetense comporta una retribució des d'un plànol més personal i íntim. El Comandant no va dubtar a romandre allistat a la causa blaugrana per a defensar el seu escut en la categoria de Plata a la recerca d'eixa projecció immediata cap a l'Olimp del futbol espanyol. En la seua ment solament existia la materialització d'eixe pensament. És un exemple de fidelitat a uns colors i a una filosofia. "La meua decisió quan vaig decidir quedar-me va ser per a barallar per açò i retornar al Llevant a Primera. Vaig ser part implicada en el descens i no volia anar-me i deixar a l'equip en Segona".
El jugador reitera la idoneïtat de la resolució adoptada. "Va ser una decisió encertada. Estic molt orgullós d'aquell dia quan vaig decidir quedar-me. Segons va la temporada estic més satisfet per eixa decisió". I la possibilitat de marcar el gol que valide l'ascens? Hi ha una tendència cap a l'oscil·lació en la resposta esgrimida. "Em tornaria boig o em quedaria molt tranquil", significa amb un somriure en els llavis. "Queden molts dies encara al davant". No obstant això, hi ha alguna que una altra certesa. "No faltarà la celebració del Comandant i el que venja. Crec que ho hem pensat tots en estos dies des que sabem que el dissabte pot ser el dia. Si marque jo que quede en la memòria de tots i si ho fa un altre company quedarà igual en la memòria de tota la gent".
La veritat és que l'ascens pot consumar-se en els dies finals del mes d'abril quan encara resten infinitat de batalles per a l'ocàs del curs. El fet dimensiona la trajectòria del Llevant en un exercici excels. La realitat supera les il·lusions suscitades en el naixement de la temporada, si bé posa veu a la dificultat i la fortalesa mental d'un col·lectiu que s'ha caracteritzat per la seua fidelitat infrangible a un estil i a una doctrina. "La veritat és que quan comencem al juliol ningú imaginava arribar a esta situació. Ha sigut molt llarg i molt dur. Malgrat el marge que tenim la gent pensa que ha sigut fàcil, però ha sigut molt complicat. Hem lluitat i hem patit per a no caure en la relaxació. Segons han anat passant les setmanes hem anat confiat en el nostre estil i en les nostres possibilitats i en ple final d'abril podem pujar a Primera Divisió".