La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, ha destacat que "el paper del pediatre i del metge de família en atenció primària és especialment rellevant en el diagnòstic precoç de la malaltia celíaca, evitant així el desenvolupament a llarg termini de complicacions greus", coincidint amb la celebració, aquest dissabte, del Dia Mundial del Celíac.
A la Comunitat Valenciana hi ha 12.466 pacients diagnosticats amb aquesta malaltia, segons dades de desembre del 2016. Per províncies, 6.347 persones diagnosticades amb celiaquia es troben a València, 1.391 a Castelló i 4.728 a Alacant. Pel que, 250 de cada 100.000 habitants de la Comunitat pateixen aquesta patologia.
En el passat any 2016 es van diagnosticar 1.903 nous pacients, d'ells 695 en edat pediàtrica (fins a 14 anys) i 1.208 en edat adulta.
La malaltia celíaca és una forma de enteropatia que afecta individus genèticament predisposats, en entrar en contacte amb aliments que contenen gluten. Aquesta malaltia pot presentar-se a qualsevol edat de la vida i es dóna amb manifestacions clíniques molt variades, encara que en molts casos la malaltia és asimptomàtica.
Els símptomes més freqüents que presenta aquesta patologia són intestinals com la diarrea, retard en el creixement, irritabilitat i falta d'apetit, en xiquets,i diarrea crònica i anèmia, en adults.
Per a ser diagnosticat el metge digestiu realitza una sèrie de proves per a cerciorar que el pacient pateix la malaltia. Aquestes proves consisteixen en un estudi d'anticossos, un estudi genètic i una biòpsia del duodens que es combinen, segons els símptomes i les peculiaritats de cada pacient.
Davant açò, solament existeix un únic tractament que és el d'una estricta dieta sense gluten. Per açò, els metges digestius recomanen no ingerir aliments que continguen blat, ordi, ségol i civada.
Una vegada un pacient és diagnosticat, és necessari realitzar un seguiment clínic dels pacients amb l'objectiu de vigilar l'evolució dels símptomes, controlar el creixement en els xiquets i vigilar el compliment de la dieta. Al principi aquestes revisions són més freqüents, però una vegada el pacient no presenta símptomes es realitzen controls de forma anual per a descartar anèmia o falta de vitamina D, a través d'un estudi d'anticossos.
Menús per a celíacs en els menjadors escolars
Quant als menjadors escolars, estan obligats a disposar d'un menú especial o de règim per a atendre a l'alumnat que, mitjançant el corresponent certificat mèdic, acredite la impossibilitat d'ingerir determinats aliments que puguen ser perjudicials per a la seua salut, d'acord amb l'Ordre 53/2012, de 8 d'agost de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació.
El passat mes de març la direcció general de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va elaborar un informe on s'arrepleguen els resultats del Programa de Control d'Al·lèrgies i Intoleràncies Alimentàries en menjadors escolars.
En aquest informe es mostra que el 2,6% dels xiquets que acudeixen al menjador escolar requereixen un menú especial adaptat a les seues al·lèrgies o intoleràncies. D'elles, les més freqüents entre els escolars són a la llet i al gluten, amb un 18,7% i un 13% respectivament.
Els resultats del Programa de Control d'Al·lèrgies i Intoleràncies Alimentàries de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública apunten a una adequada gestió d'al·lergògens en les cuines dels centres escolars.