La primera anàlisi en profunditat del contingut estomacal d'Otzi, el cadàver momificat pel fred durant 5.300 anys, trobat en 1991 en una glacera alpina, va menjar per última vegada aliments rics en greix.
Els resultats, publicats en la revista 'Current Biology', ofereixen importants coneixements sobre els hàbits nutricionals de les persones europees, que es remunten a més de 5.000 anys fins a l'Edat del Coure. També aporten pistes sobre com els nostres antics avantpassats manejaven la preparació d'aliments.
Maixner i els seus col·legues, inclòs Albert Zink, expliquen que l'anàlisi no s'havia realitzat abans perquè els científics inicialment no van poder identificar l'estómac de l'Home de Gel a causa que es va moure cap amunt durant el procés de momificació. En 2009, el seu estómac va ser detectat durant una nova investigació de tomografies computada, i es va llançar un esforç per a analitzar els seus continguts.
"El material de l'estómac estava, en comparació de mostres de l'intestí prim analitzades anteriorment, extraordinàriament ben conservat, i també contenia grans quantitats de biomolècules úniques com lípids, la qual cosa va obrir noves oportunitats metodològiques per a abordar les nostres preguntes sobre la dieta d'Otzi", diu Maixner.
GREIX PER A FER FRONT AL FRED
Els investigadors van combinar enfocaments moleculars clàssics microscòpics i moderns per a determinar la composició exacta de la dieta de l'Home de Gel abans de la seua mort. L'enfocament d'ampli espectre els va permetre fer inferències basades en ADN antic, proteïnes, metabòlits i lípids.L'anàlisi va identificar teixit adipós de cabra com la font de greix més probable. De fet, aproximadament la mitat del contingut estomacal estava compost de greix adipós. Encara que la dieta alta en greixos va ser inesperada, els investigadors diuen que té sentit tenint en compte l'entorn alpí extrem en el qual va viure l'Home de Gel i on va ser oposat.
"L'ambient alt i fred és particularment desafiador per a la fisiologia humana i requereix un subministrament de nutrients òptim per a evitar el ràpid dejuni i la pèrdua d'energia", diu Albert Zink, també de l'Institut Eurac. "L'Home de Gel pareixia haver sigut plenament conscient que el greix representa una excel·lent font d'energia".
L'anàlisi va indicar que la carn silvestre es menjava fresca o tal vegada seca. Encara que la presència de partícules de falagueres tòxiques és més difícil d'explicar, els científics diuen que és possible que l'Home de Gel patira problemes intestinals relacionats amb paràsits oposats anteriorment en el seu intestí i va prendre les falagueres com a medicament. D'altra banda, pot haver usat les fulles de la falaguera per a embolicar aliments i ingerir espores tòxiques involuntàriament.
La seua anàlisi també va revelar rastres de la comunitat bacteriana intestinal original present en els continguts intestinals de l'Home de Gel. Els investigadors avancen que planegen dur a terme més estudis destinats a reconstruir els antics microbiomas intestinals de l'Home de Gel i altres restes humanes momificados.