Maria Ferrer ensenyava hoquei amb branques i boles improvisades en Kenya

Una voluntària valenciana porta l’hoquei a Àfrica

Maria Ferrer ensenyava hoquei amb branques i boles improvisades en Kenya
09 setembre
07:00 2016

Una xicoteta ciutat dins del Comtat de Nakuru que té quaranta mil habitants, molts d’ells distribuïts en diverses tribus. Els escassos recursos obliguen a determinades llars dependre d’algunes ONGs, Fundacions o centres d’acolliment per a la cura, creixement i avenir dels xiquets i joves kenyans.

Fins allí va viatjar la nostra companya Maria Ferrer. La valenciana de 25 anys que va realitzar les pràctiques de màrqueting en la Federació d’Hoquei de la Comunitat Valenciana la passada temporada, va portar l’hoquei fins als racons més recòndits del Gran Valle del Rift, la gegantesca fractura geològica que naix en el sud-est africà.

Voluntària amb ‘Internacional Humanity Fundation’, va viatjar a Kenya el passat 30 de juliol en una de ‘les majors experiències de la seua vida’, segons relata. Allí va estar 30 dies vivint, convivint i descobrint la màgia que atresora la immaculada naturalesa africana.

‘Ens situem en un lloc en el qual la gent no disposa d’aigua calenta ni electricitat. Agafàvem aigua de l’estany que s’omplien en les èpoques de pluges. Per sort plovia seguit’ resaven les seues paraules davant el rotund canvi de la seua ‘nova’ rutina. Maria vivia en un centre d’acolliment amb altres tres voluntaris espanyols, una anglesa i dos xinesos. Entre tots, organitzaven les activitats dirigides a joves i xiquets de la zona.

“Jo m’encarregava de realitzar tallers i activitats esportives durant les vesprades. Als matins ajudàvem en el que podíem: tasques de manteniment, pintar, reparar algun sostre de taulons i branques…”confessava Maria.

Una humil civilització en el cor de la immensa naturalesa

En aquella xicoteta zona rural conformada per 40 o 50 cases precàries, totes fetes amb fang i pals, quasi 200 persones donaven vida a una població coberta per la immensa vegetació que cada any rep a diferents voluntaris. Els 2500 metres d’altura sobre el nivell del mar coquetejaven amb la poca humitat del lloc. Sense grans temperatures que assotara la zona, gaudien d’un excepcional clima que variava entre la mínima de 12 graus i els quasi trenta com a màxima.
Jugar a l’hoquei amb branques dels arbres

“Em feia molta ràbia que només conegueren el futbol. Vaig haver d’explicar-los el que era l’hoquei dient que era com el futbol però amb pals i sense usar el peu. Vam haver d’usar uns pals o branques grans dels arbres que estaven en el sòl i unes boles improvisades, algunes fins i tot eren de tennis”, explicava Maria. La inexperiència esportiva feia més emocionant el contacte amb aquesta nova activitat.

“I així, arrossegaven la bola amb els pals i van tenir la seua primera experiència amb l’hoquei. Ara cadascun no solament té el record d’aquest esport sinó una samarreta de la World League de València. Així podran portar l’hoquei on vagen”, assenyalava amb entusiasme.

Al costat de l’hoquei, l’esport va cobrar vida amb altres activitats com a futbol, bàsquet, tennis o running en un altre gran exemple que l’esport és la perfecta prova d’integració i diversió.

 

L’hoquei, un esport per a ensenyar valors

Portar l’hoquei als racons del Gran Valle de Rift és portar un esport que promou la integració, el treball en equip, la cooperació i l’autocontrol. Valors que trobem sovint en l’esport. Maria va portar aquesta filosofia als xiquets de les tribus kenyanes.

“La raó principal per la qual vaig decidir ensenyar hoquei als xiquets és perquè considere necessari que coneguen la gran diversitat d’esports que existeixen i que tingueren experiències i sensacions noves per a ells. Una manera de gaudir fent alguna cosa diferent”, afirma.

“L’hoquei integra tant valors personals com a socials, els xiquets aprenen a treballar en equip per a aconseguir una mateixa meta, a cooperar. Açò els permet identificar-se amb un equip, sentir-se integrats. És un esport que desenvolupa l’autocontrol, tant en els seus propis moviments com a l’hora d’assumir diferents normes de joc. L’esport és una bona eina per a ensenyar als xavals la importància que tenen les normes en la vida quotidiana i per al correcte de la societat en general”, explica en l’entrevista.

De l’hoquei a València a l’hoquei a Kenya

Maria ha realitzat les pràctiques de Màrqueting la passada temporada en la Federació d’Hoquei de la Comunitat València. Viure l’hoquei des de tan a prop ha sigut una motivació per a portar l’esport de l’estic en la seua motxilla. “Els records que tinc de l’hoquei després del meu pas per la FHCV són molt bons. En aquest esport som com una família, hi ha un clima molt bo entre els jugadors, pares, entrenadors i clubs. És un esport amb bon ambient en el qual predomina la companyonia. En ser un esport minoritari tots els membres de la FHCV s’impliquen per a promocionar i impulsar l’hoquei”.

La rutina del voluntari

“Ens alçàvem a les 6. Desdejunàvem té amb pa. Realitzàvem tasques de manteniment al matí. Menjàvem al migdia mongetes amb dacsa i a la vesprada començàvem amb les activitats quan arribaven els xiquets. Sopàvem prompte, a açò de les 18.30 o 19, quan s’anava el sol. Allí fosqueja primerenc. Ja a la nit feien els seus deures o estudiaven fins que si anaven a dormir sobre les 21. Els més majors ens quedàvem fins a les 22. Al cap de poques setmanes van acabar les classes, ens ficàvem al llit més tard i podíem veure pel·lícules o caminar pel Valle” recordava.

Sobre els xiquets, Maria comenta que tenien entre 10 i 18 anys. Durant aqueixos anys rebien l’ajuda del centre d’acolliment. “La majoria dels xiquets que arriben als centres com a víctimes del maltractament o per les males condicions en les quals vivien en les tribus”, comentava sorpresa.

“Els xiquets no tenen quasi res. I et reben com un més. S’alegren en veure’t. Açò sí, has de respectar la seua cultura. Els xics i les xiques sempre estan separats. Consideren a la dona com una persona que ha d’encarregar-se de les tasques domèstiques mentre que l’home és qui ix a treballar”.
Una experiència inoblidable

“Ha sigut una experiència increïble. Tot ha sigut inoblidable. El paisatge de Kenya és meravellós. Poder veure l’alba i el capvespre és alguna cosa espectacular. Poder gaudir de tot açò, de la gent, el paisatge, ajudar-los en les tasques, jugar l’hoquei amb els xiquets… és alguna cosa que tornaria a fer”.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari