Manuel Pérez: "El meu gran repte és involucrar a la gent jove, que es quede a Burjassot"

El regidor de festes cerca la fórmula perquè els joves participen més, a més d’aconseguir que les festes siguen una cosa de tots

Manuel Pérez: "El meu gran repte és involucrar a la gent jove, que es quede a Burjassot"

Manuel Pérez ha viscut molts moments com a regidor. Èpoques amb pressupostos engruixats en les quals portar als millors grups del panorama musical i organitzar les millors festes patronals era ‘fàcil’ i unes altres en les quals acostar el muscle s’ha convertit en el millor que ha pogut arribar doncs li ha permés estar prop de les associacions, conéixer-les millor, treballar braç a braç amb elles. El balanç que fa Manuel de la seua experiència al capdavant de diferents àrees de l’Ajuntament és molt positiva però l’ànsia de voler millorar, de superar-se sempre està present.

 

Què ens pot dir de les festes de Burjassot?

Burjassot és molt rica en festivitats, té més de 30 associacions festives. Burjassot és festa, acaben les falles i comença Setmana Santa, després ve l’1 de maig, Sant Joan, Sant Roc, les festes de les diferents barriades…

Les festes es reparteixen entre associacions de veïns, festes de barri, les religioses com són el patró (Sant Roc) que és la festa més forta i se celebra a l’agost i ja al setembre tenim la patrona (Virgen de la Cabeza). Des de l’Ajuntament es promocionen sobretot els actes infantils i solem comptar amb els diferents grups de la localitat que fan de teloners de diferents concerts… després el 9 d’octubre fem calderes per a 3500 persones amb balls tradicionals, jocs tradicionals… La festa de l’1 de maig, que no és la festa del treballador, sinó que la tenim enfocada simplement a una festa popular en la qual al llarg de tot el dia es realitzen activitats i a la nit és reparteixes més de 6500 entrepans.

Que forma es col·labora amb les associacions de la localitat i elles amb l’Ajuntament?

Actualment col·laborem molt amb elles. Abans se’ls donava una subvenció i ja. Ara el que fem és veure el projecte, que és el que necessiten i si ho veiem interessant, apostem per açò i es col·labora en la mesura del possible. A canvi, les associacions també col·laboren amb nosaltres, ens ajuden en l’organització de les cavalcades, esdeveniments, amb els muntatges de cadires, taules, tanques, etc. en diferents festivitats…

Amb la crisi va haver-hi un canvi en la forma d’entendre les festes?

Va canviar les forma d’enfocar-les. Abans es feien concerts, per exemple venia la Oreja de Van Gogh, i altres esdeveniments en els quals et gastaves molts diners. Ara no perquè el pressupost en estos moments és de la meitat. Però crec que açò ha sigut bé. He notat una millorança perquè la col·laboració ara és millor. Abans arribaves, pagaves i ja estava. Ara tenim més contacte amb les associacions, amb la gent i ells et donen idees, t’ajuden a organitzar, cerquem entre tots solucions…

Este canvi de mentalitat ha costat?

Al principi va costar molt perquè no entenien que ja no hi haguera diners. En eixos moments podies estar donant-li a les associacions 2.000 euros i amb la crisi ja no pots donar-li-ho i ajudes d’una altra forma i açò no s’entenia. Els primers anys vam tenir molta crítica. Però una vegada s’ha entés és d’agrair perquè ens ha acostat a les associacions, ara ens coneixem més.

Quina festa destacaria més?

Les festes patronals perquè les falles són festes que fan ells i les patronals són les més populars, són les del poble. Dins d’elles destacaria les activitats infantils, ja que hem aconseguit que els xiquets coneguen el significat de la festa i que les coneguen, que no siga només aquells que han sentit dels seus majors.

A més, estic orgullós d’haver engegat fa més de dotze anys la festa popular de l’1 de maig. És alguna cosa que vam fer coincidir amb este dia festiu però no cercàvem que fóra reivindicatiu sinó una festa en la qual la gent de Burjassot es quedara ací. Per al meu esta festa és un estendard perquè és una festa en la qual tothom participa encara que la climatologia no acompanye. Tot el dia està ple d’activitats per a tots els públics.

Quin repte li queda per aconseguir?

El repte ara és involucrar a la gent jove. Crec que ens falta entendre a la gent jove, fem moltes coses però no crec que estiguem encertant. Sempre pequem en alguna cosa, no aconseguim connectar. No sé si és perquè Burjassot és rar o perquè la gent jove d’ací no vol moure’s pel seu poble pel qual diran. El cas és que sóc conscient que la meua gent jove està més en altres pobles que en el meu. Els joves són exigents, saben el que volen i és difícil trobar eixe equilibri. Estic donant-li tornades per a fer canvis, vull asseure’m amb la plataforma de joves per a veure que fem, saber si anaren ells els regidors què és el que farien perquè la gent jove estiguera ací.

Estem en tràmits d’obrir un espai perquè la gent jove puga estar, ja que considerem que ells també necessiten el seu espai. Volem que estiga obert fins a la 1 de la matinada, és un espai als afores amb paellers i lloc lúdic perquè es reunisquen.

També és el regidor d’esports…

A Burjassot tenim molta activitat esportiva com per exemple el tenis, atletisme, gimnàstica rítmica, gimnàstica de majors, diferents escoles esportives, natació sincronitzada… L’esport està com un servei no com una forma de guanyar diners. Cerquem fomentar les pràctiques esportives cedint instal·lacions, ajudant en tot el que podem. Per exemple, el pavelló municipal obri de dilluns a diumenge, de 7 a 11 hores, solament es tanca a l’agost… i al cap de l’any eixe pavelló tan solament recapta 2.000 euros. Pràcticament és gratuït per a les diferents associacions esportives. Tenim també convenis amb la universitat perquè practiquen esport en el municipi…. Nosaltres no fem negoci amb l’esport.

Responsable també de l’àrea de seguretat amb la Policia Local. Com té enfocada esta àrea?

La veritat és que tenim una Policia Local molt propera. Ells no solament es dediquen a patrullar o vigilar sinó que realitzen cursos pels col·legis i instituts sobre diferents temes que avui dia preocupen molt. Violència de gènere, bulling, abusos, igualtat, maltractament, seguretat viaria que no de conduir…

Hem creat la figura del tutor del menor. Esta consisteix en un policia que es dedica a parlar amb els pares per a detectar assetjament i altres problemes que existeixen avui dia amb els menors. Col·laborem amb les Ampas. Quan rebem algun cas ho estudiem, ja que a voltes un missatge és simplement una baralla però a voltes hi ha una mica més. Els policies acudeixen als col·legis, a l’esbarjo i des d’allí observen el comportament dels menors, estem amb ells. No se’ls dóna xarrades sinó que en tractar amb ells vas veient el que passa i si hi ha o no problemes pel que a voltes és més fàcil actuar perquè coneixes els casos de forma propera.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

20 − dinou =