Per a celebrar l'edició N° 100 de València Extra, vam voler conversar amb Cristina Poveda, exsòcia i responsable de la creació d'aquesta llibreria de referència per a Xàtiva i tota la comarca.
Amb més de quaranta anys en el negoci, Cristina ens parla de com la llibreria La Costera constitueix una espècie de far cultural al qual tots s'acosten, un lloc on hi ha llibres que no es troben en les grans cadenes de supermercats. "Si a Xàtiva vols comprar un llibre, una novel·la, un conte, has de passar per ací", ens explica.
Però el camí no ha sigut fàcil. En l'època de la transició la cultura es va veure molt afectada, per la qual cosa va costar emprendre el vol. "Ha sigut un treball sistemàtic que s'ha realitzat sempre. A partir del desé any de la seua creació va ser quan es van començar a veure resultats", diu amb orgull. "Enguany s'han complit els quaranta anys de funcionament".
La llibretera té molt clar que si una tenda on s'aconsegueixen llibres vol prosperar és necessari tenir novetats i mantenir al dia als seus lectors. Relata que per això es necessita un treball a l'interior de la llibreria, posicionant el nou i evitant no tenir "mai eixa sensació de vell". El truc està a actualitzar-se "tant en el fons com en les activitats".
La importància dels llibres en valencià
La llengua oficial de Xàtiva, com en moltes ciutats de la Comunitat, és el valencià. Aquesta és una realitat que es reflecteix en tots els àmbits de la vida, i com no, també en el món editorial i literari.
No obstant això, Cristina considera que després de formar-se en el període escolar, la llengua es deixa de costat. S'estudia el valencià, però després es llig en castellà. "Hi ha una disjuntiva: els estudiants tenen l'assignatura, lligen molt valencià, però després deixen d'estudiar i es llig més en castellà que en valencià", assevera. Comenta que en l'escola el valencià ho estudia "tothom o el 90% dels estudiants". Però assegura que "se segueix llegint en castellà”.
Aquesta condició es perpetua a mesura que els més joves s'integren a la societat. "Encara que la gent siga valenciaparlant, es continua llegint majoritàriament en castellà", diu. Però ella no ha cessat en els seus intents per revitalitzar el valencià. Per això la llibreria sempre ha disposat un 35% de la seua oferta en aquesta llengua.
Els llibres més sol·licitats
Cristina afirma que l'anterior també és conseqüència de les publicacions i la dinàmica editorial. "Editorialment, hi ha novetats més ràpides en castellà que en valencià", afirma. No obstant això, diu que entre les obres que més es venen estan la recopilació dels rondalles valencianes d'Enric Valor i Nosaltres, els valencians de Joan Fuster, llibre que "lligen els estudiants molt en funció del professor que tinguen". Així mateix, confirma que el nombre 1 és el Tirant lo Blanch de Martorell, conegut com el Quixot valencià.
Els bestsellers mundials tampoc escapen de l'òrbita de la Llibreria La Costera. Les ombres de Grey, entre ells, un llibre que es va vendre bastant el 2009, l'últim bon any de les llibreries abans de la crisi. "Gent que no llegia mai ho comprava", riu Cristina en recordar el boom del moment.
Un altre dels quals es venen bastant en la llibreria, comenta, és Història d'un canalla de Julia Navarro, l'escriptora madrilenya que sempre sorprén.
El futur de La Costera
Passen els anys i la llibreria segueix amb vida. Per jubilació dels propietaris, al juny de l'any passat va passar al Grup Bromera, traspàs amb el qual va col·laborar Cristina fins a octubre.
"Ells es van quedar la llibreria tal qual, amb els treballadors, tot", comenta satisfeta i amb la certesa que la seua empresa de la seua vida va quedar en bones mans. Comenta que tant l'editorial com La Costera tenen un passat en comú: "Bromera va muntar l'editorial fa 30 anys i l'amo era conegut nostre. Llavors va venir a fer la presentació de la seua editorial als mestres, ja que començava amb la línia de lectura per als estudiants", relata. "La presentació de l'editorial es va fer en la Llibreria La Costera", conclou.
Hui aquest pilar cultural i literari de Xàtiva conserva el seu passat, les seues bases i segueix en peus. Més fort que mai.