València Extra

Levante i Sevilla, dos equips invencibles com a locals

Levante i Sevilla, dos equips invencibles com a locals
19 octubre
07:00 2016

El Levante s’ha instal·lat en la victòria en condició de local des que la competició de lliga arrancara en el Ciutat de València en l’últim cap de setmana del mes d’agost. L’últim senyal, comptabilitzada en l’expedient blaugrana, és molt recent en el temps i data del passat dissabte. El grup que condueix Muñiz va oferir una altra mostra d’eficàcia i també de maduresa per a agarrar i domesticar una trobada que va semblar estripar-se després del gol d’Ansotegi en els minuts inicials del partit contra el Mallorca.

No obstant això, els gols de Chema i Lerma van confirmar el cinqué triomf encadenat en l’àmbit del feu d’Orriols. El conjunt blaugrana completa un ple de punts que accentua l’extremada solvència que li caracteritza i li avala com a propietari del Ciutat en l’epifania del curs. La seua resposta és exquisida en este espai. L’estadística realça que, al costat del Sevilla, és l’únic equip, entre els quaranta-dos que integren el futbol professional, que ha superat a cadascun dels adversaris als quals s’ha mesurat com a local. Des d’un altre prisma; en Segona Divisió A és l’únic que explica els seus partits a casa per victòries.

Si l’anàlisi se centra en el marc de La Lliga Santander, caldria ressaltar la imatge del Sevilla. Des d’eixe prisma, les destinacions de tots dos conjunts connecten en virtut del seu increïble i impecable conducta a casa. Les dues entitats es mostren intractables i incorruptibles en els seus escenaris. Espanyol, Las Palmas, Betis i Deportivo Alavés componen el cicle de triomfs de la societat de Nervión.

El Sevilla d’Iborra es mostra especialment afilat en l’Estadi Ramón de Carranza. Com succeeix amb el Levante, ningú sembla capaç de discutir-li cada confrontació, si s’atén en exclusiva als resultats finals obtinguts. El Real Madrid va patinar davant el Eibar (1-1) i Villareal (1-1) en el Santiago Bernabéu mentre que l’Atlético va derrapar davant l’Alavés (1-1) en el Vicente Calderón en el naixement del campionat.

El Barcelona en la mateixa seqüència de la cronologia va perdre davant l’Alavés (1-1) i va empatar enfront de l’Atlético (1-1). Si l’examen se centra en la Categoria de Plata, caldria plantejar els noms del Mirandés, Córdoba, Rayo, Zaragoza i Reus. Són els conjunts que segueixen el camí granota quant a la rendibilitat obtinguda com a casolans. El Mirandés, pròxim contrincant del Levante en Lliga, i Rayo sumen onze punts en els Estadis d’Anduva i Vallecas. La resta de contendents es queden en deu punts. Mirandés, Girona, Sevilla Atlético, Rayo Vallecano i Tenerife desconeixen el sabor amarg de la derrota a casa, però, com a contrapartida, no han aconseguit resoldre els cinc enfrontaments fins hui pautats en la competició amb un total de victòries.

Tretze anys més tard repeteix cicle

Alcorcón (2-0), Zaragoza (4-2), Sevilla Atlético (1-0), Valladolid (3-2) i Mallorca (2-1) consignen el crèdit adquirit per l’esquadra blaugrana en el seu entorn més proper. Pel Ciutat s’han allotjat tot tipus d’entitats. Des d’aspirants a l’ascens a l’elit, Valladolid, Mallorca o Zaragoza, a nouvinguts a la categoria, cas del filial de la institució andalusa, així com un equip, Alcorcón, instal·lat en l’ecosistema de la divisió.

El Levante repeteix una etapa de triomfs que no aconseguia des de la campanya 2002-2003. Entre el 19 de gener i el 8 de març de 2003 la instal·lació granota es va convertir en un espai irreductible per als rivals que van trepitjar els seus dominis. El cicle va començar amb una ajustada victòria davant el Racing de Ferrol (1-0). El Levante es va abonar a les distàncies minses. Mijatovic va guanyar al Real Oviedo (1-0) i Amato va contenir els seus nervis i les seues emocions per a tirar una pena màxima en els minuts finals de la cita davant el Getafe (1-0) en un relat continuat amb epicentre en Orriols que exercien de frontissa entre l’ocàs de la primera volta i el naixement de la segona. A mitjan febrer, Amato i Descarga van despatxar a l’Almeria (2-0) i, amb les Falles ja prenent els carrers de la ciutat, Amato va reduir al Terrasa (1-0). L’Eibar, unes setmanes després, va esquinçar esta ratxa immaculada (0-0) que en el temps present torna a enllaçar-se.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari