Regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de València (Compromís)
Estarem d’acord en què el millor indicador de la incidència de les polítiques públiques seria comprovar com afecta al dia a dia de les vides de les persones. Doncs bé, després de dos anys al govern municipal de la ciutat, si hi ha un espai on he pogut comprovar de primera mà eixe impacte real és a la Universitat Popular de València.
La nostra obsessió només assumir la seua gestió al començament del mandat va ser donar la màxima visibilitat i potenciar tota la seua gran tasca com a espai privilegiat de participació, igualtat, inclusió i transformació social. Amb 114 anys d’història global i 33 vinculada a l’administració local, amb un centenar de formadors i formadores implicats i 28 centres distribuïts pels barris i pobles de la ciutat, la Universitat Popular atresora centenars, milers d’històries d’empoderament personal i col·lectiu que no estan contabilitzades als informes anuals de resultats d’este Organisme Autònom de l’Ajuntament. Es tracta d’autèntics centres de dinamització social i cultural de la vida de la ciutat, que ens hem compromés a posar en valor i a connectar amb les reptes i les necessitats d’una societat del segle XXI. Així, durante este mandat estem desenvolupant tot un programa amb nous continguts i formats - Coordenades. Aules Obertes -, hem tornat a establir relacions i a desenvolupar projectes amb la Federación Española de Universidades Populares, estem posant ordre en la deixadesa organitzativa i laboral, i tenim ja preparat un Pla Estratègic que marcarà els objectius operatius i accions per orientar i optimitzar tot els recursos materials i, sobre tot, humans d’este gran projecte concebut i posat en marxa per Vicente Blasco Ibánez, a començaments del segle XX, per fer arribar la cultura a les classes obreres.
Però tornem al nivell micro. Parlem de les persones que donen vida a la Universitat Popular. Parlem de la història d’Amparo, una jove que va ser “aparcada” fa uns anys per la seua família a una activitat de la UP amb l’etiqueta d’”autista” i “discapacitada” i que en estos moments és una de les participants més actives, és més, el pròxim curs ens abandona perquè comença estudis d’Informàtica i Xarxes a un centre d’FP. O la del grup de dones que van resignificar les seues vides després de participar a l’arxiu d’igualtat i memòria oral dintre del projecte Obrir portes, encendre cors (http://igualtatimemoria.universitatpopular.com/web/home/). També podem parlar de Manolo i el seu grup de música amb companys amb Pàrkinson, que oferiren un emocionantíssim concert per tancar el curs d’una de les nostres seus i que disposaran en breu d’un espai un dia a la setmana a la seu del Palauet d’Aiora per desenvolupar un taller de musicoterapia per a qualsevol afectat. Parlem de la senyora Fina, tancada a casa amb depressió després de la mort del seu home, que es va apuntar al centre del seu barri, davant la insistència d’una amiga, i va trobar un nou sentit a la vida, plenant-la de relacions, descobriments i compromís per fer del seu barri un lloc millor on viure.
A les seus de la Universitat Popular es treballa en col·laboració amb entitats, associacions i col·lectius diversos, generant processos d’intercanvi generacional, de coresponsabilitat social en la cura i de creació de xarxes de suport i creixement personal i social. Projectes com el desenvolupat amb els i les joves d’un centre de menors o donant cabuda a una escola de pensament crític d’una associació de persones amb diversitat intelectual.
Com em va dir una participant un dia amb ulls juganers, “la UP és vida!”. És vida, és ciutadania empoderada, és una magnífica oportunitat per fer realitat una ciutat més inclusiva i que conviu reconeixent tota la seua diversitat.
Continuem transformant les nostres vides i la nostra ciutat.
Més info:
http://universitatpopular.com/
https://www.facebook.com/universitatpopularvalencia/
@univ_po_pu_lar