Les instal·lacions de la Comunitat Valenciana amb autorització per a l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle han realitzat emissions que equivalen a unes transaccions en el Registre de la Unió per al Comerç de Drets d'Emissió de Gasos d'Efecte d'Hivernacle de 42,8 milions d'euros. Aixina es desprén dels informes anuals d'emissions que presenten les empreses afectades la Direcció General del Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental.
Segons este balanç, que inclou a les 185 instal·lacions que s'han vist davant de l'obligació de presentar l'informe, les emissions verificades durant 2016 han sigut 9.034.760 tones de gasos d'efecte d'hivernacle. Esta quantitat és un 32% superior a l'assignada gratuïtament per a eixe any per a les instal·lacions de la Comunitat Valenciana, adoptada pel Consell de ministres, a proposta dels ministeris d'Economia i Competitivitat, d'Indústria, Energia i Turisme, i d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Tenint en compte estes dades, s'observa que s'ha produït un dèficit respecte als drets assignats de 2.191.985 tones de CO2 (més de 10 milions d'euros si es té en compte el preu de mercat de 4,74 euros/tona de CO2). Per sectors d'activitat, el sector ceràmic és el que més emissions ha produït amb un 30,2% del total. Li seguixen el sector del ciment (22,5%) i el de la generació elèctrica (20,7%).
El sistema europeu de comerç de drets d'emissió afecta 185 instal·lacions de la Comunitat Valenciana de diferents sectors industrials: producció d'energia, cementeras, ceràmica, vidre, etc. Estos sectors cobrixen un 40% de les emissions totals de gasos d'efecte d'hivernacle. El restant 60% correspon a "emissions difuses" en sectors no inclosos en el règim de comerç de dret.
Els drets d'emissió assignats constituïxen la quantitat global de tones equivalents de diòxid de carboni que l'Estat permet emetre, de forma gratuïta, a les instal·lacions afectades pel comerç de drets d'emissió, de manera que es puguen complir els compromisos de reducció de gasos d'efecte d'hivernacle assumits en el marc del Protocol de Kyoto. L'assignació gratuïta a les instal·lacions, any a any, s'ha vist retallada i ajustada, per la qual cosa no s'ha produït l'excedent de períodes anteriors. Com a conseqüència dels retalls i ajustos, el dèficit augmenta cada any.
Amb este sistema de reducció gradual de drets, es pretén disminuir l'oferta perquè el preu de la tona de CO2 equivalent augmente, incentivant aixina a les empreses a reduir les seues emissions. Fins al moment el preu s'ha mantingut en nivells massa baixos, per la qual cosa la Comissió Europea està revisant el sistema de comerç de drets d'emissió per a establir un fons de reserva que permetrà augmentar els preus de CO2 perquè siga possible assolir els objectius de reducció d'emissions previstos en l'acord de la COP 21 de París.