Cada vegada que Voro ha pres l'equip, sempre de manera breu, el Valencia ha canviat la seua actitud en el camp de joc. De fet, abans de la victòria davant l'Espanyol, l'última vegada que l'equip va guanyar a Mestalla va ser contra l'Alavés al setembre passat, amb el d'Alcudia en la banqueta.
Què converteix a l'entrenador en un factor important al moment si es fes càrrec del planter? Quins són les evidències de l'Efecte Voro? Això ens preguntem i això intentem dilucidar.
Credibilitat.- En la seua condició de delegat valencianista, Voro crida l'atenció als jugadors que dirigeix i estos reconeixen en ell una cara coneguda i respectable en el club. Atorga confiança i credibilitat a qui ho mire, inclòs a l'afició.
Fidelitat a les posicions.- El diumenge es va veure a Mestalla a un conjunt compacte i molt ordenat. En els primers minuts, quan s'assetjava a l'Espanyol, Nani no es movia del seu lloc, igual que Enzo i el mateix Santi Mina, atent a marcar un gol. Quan va passar el bon moment, es van replegar arrere i cadascun va conservar el seu lloc en el camp molt fidelment.
Estímul per a l'afició.- Abans del partit contra els catalans, l'entrenador va anunciar en roda de premsa que volia el suport de tots, però també de l'afició. Això va convertir a Mestalla en un sol cercle tancat de col·laboració i solidaritat. Un punt d'inflexió important.
Menys ansietat.- Van ser els últims minuts els que més va patir el Valencia. L'equip de Quique volia l'empat, però els jugadors blanquinegres no ho van permetre complint tots els factors anteriors i solidaritzant para no patir-ho. Missió complida.
Fe en els joves.- Voro, si es caracteritza per alguna cosa, és perquè en els partits que dirigeix dóna fe a joves que saben el que és el club i que sense dubte sentiran la samarreta. Lato, Rafa Mir i fins i tot Javi Jiménez van obtenir el seu suport. Però entre tots, és Carlos Soler l'emblema: el migcampista fa partits molt bons i el seu entrenador ho sap.