caixa popular

L'E CA de Riba-roja de Túria repassa la trajectòria artística de Pepe Gimeno amb l'exposició ‘No solament mires. Escolta’

L'E CA de Riba-roja de Túria repassa la trajectòria artística de Pepe Gimeno amb l'exposició ‘No solament mires. Escolta’
05/07/2017 -

‘Espai d’Art Contemporani “Es Castell” (E CA) de Riba-roja de Túria ha inaugurat avui dimecres, 5 de juliol, una exposició antològica de les obres de l’artista i dissenyador valencià Pepe Gimeno amb el títol No solament mires. Escolta. Projectes 2002/2017.

Es tracta d’una mostra organitzada a través de nou espais que corresponen a diverses facetes de la trajectòria artística de l’autor. Objectes arreplegats en la platja -filferros, trossos de fusta i elements quotidians mutilats- es barregen amb pintures acríliques, peces de metacrilat i ciment per a mostrar als visitants la partitura plàstica de Gimeno. L’exhibició es podrà visitar fins al pròxim 1 d’octubre en les sales del Castell de la localitat del Camp de Túria.

Troballes en l’arena
Grafia Callada és un projecte artístic experimental amb dos components. El primer d’ells és un llibre d’edició limitada de 100 exemplars, publicat en 2015 i imprés en paper de cotó, que té una particularitat especial: cap dels seus caràcters es pot llegir. D’altra banda, els 113 originals que formen part del volum han sigut emmarcats de dos en dos de manera que suggereixen les dobles pàgines del llibre. Les obres, o capítols, van ser creades entre 2002 i 2004 amb els desaprofitaments que Pepe Gimeno trobava quan passejava per la platja. “Dec tenir la síndrome de Diògenes”, apunta l’autor.

Aquesta mateixa reflexió es pot observar en Grafia Cantada (2016), una animació digital de poc més de 9 minuts que plasma el vídeo-partitura composta per l’autor. En aquest cas, les restes vegetals i plàstics, ordenats en el temps i l’espai, es converteixen en un objecte sonor. Per a la seua realització, Gimeno va comptar amb la inspiració i adreça de Sonia Megías, la interpretació del Cor Davantal i la producció de vídeo de Marta J. Lamsfus.

Finalment, la secció Diari d’un Nàufrag (2002-2004) torna a transformar al dissenyador en un “poeta d’elements oposats”. Les lletres dels seus versos estan escrites amb claus oxidats, soles de sabates i parts d’unes ulleres de sol. I construeixen, assenyala el periodista cultural i autor del text de presentació de l’exposició Salva Torres, “estructures que, malgrat mancar d’un referent concret, transmeten, mitjançant la subtil combinatòria dels seus elements, sensacions associades amb estats d’ànim per als quals no tenim paraules, però sí un repertori d’indicis provocats per la contemplació de la mateixa obra d’art”.

…en 59 fragments
En 2009, Pepe Gimeno va donar a llum un conjunt d’obres amb el qual volia “construir un discurs per als sentits, una narració gràfica poc convencional, amb absència de qualsevol signe recognoscible”. Per a aconseguir-ho, va utilitzar cartons i papers de periòdic com a llenços sobre els quals va fer traços amb pintura acrílica, o pegava palletes de plàstic. A més, va convertir tubs d’acer en mastelers on enganxava restes vegetals, plàstics i gomes. Eixes són les peces que podem contemplar en el Manifest Emocional i que el seu significat solament es pot desxifrar mitjançant “l’evocació i el suggeriment”.

“Veig xicotetes veritats però en cap moment aconseguisc a entendre la totalitat del caos que m’envolta”. Amb aquestes paraules descriu l’artista la percepció que té del món. Una mirada que va traslladar amb el pinzell sobre diversos suports (llenç, kraft, paper, cartó i fusta) en unes composicions les peces originals de les quals van ser tallades, desordenades i col·locades de nou per a crear noves seqüències narratives. Són les Fragmentacions (2011/2013), basades en la partició discursiva que alguns escriptors i cineastes utilitzen en les seues novel·les i pel·lícules.

La secció The Green Bag (2014) està formada per 26 escultures sorgides a partir dels filferros que contenia una borsa verda que Gimeno va trobar en una prestatgeria. Després d’escampar aquells objectes sobre la taula i veure un conjunt de formes aleatòries, l’artista va associar la imatge “amb les pàgines d’un diccionari”. Eren “formes soltes que, com les paraules, semblaven cercar una frase que les completara i els donara sentit”. D’aquesta manera, va començar a disposar els filaments en l’espai, afegint altres elements quan era necessari, fins a proporcionar a cadascuna de les peces “d’un context determinat que els dotara de significat”.

Dibuixos, escultures i pintures
Un conjunt d’imatges figuratives i composicions abstractes han donat origen a l’apartat Dibuixos automàtics. Va ser a l’estiu de 2010 quan Gimeno va agafar un pinzell i va plasmar repetidament sobre el paper tot allò que li dictava l’inconscient. Com a resultat, línies i taques que reprodueixen les imatges i estructures que passaven per la seua ment. “El meu inconscient va quedar reflectit minuciosament en el procés”, explica l’artista.

Entre els anys 2014 i 2016, el dissenyador va crear noves peces a partir de materials de deixalla. Rajoles esmicolades, taps de botelles i trossos de reixes metàl·liques configuren les Escultures on l’autor vol armar “estructures narratives que expliquen històries, que plantegen conflictes i descriguen situacions i vivències”.

Finalment, les Pintures (2017) van sorgir de la voluntat de traslladar al llenç les estructures escultòriques esmentades anteriorment. Es recreen així “el diàleg que plantegen i l’emoció que em produeixen” les figures “des d’un nou punt de vista, des d’una nova mirada”.



feria tomate perelló

Més notícies

campaña prevencion suicidio

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

divuit − 6 =

imed hospitales
trobades escola valenciana
oceanografic aniversario
mas mislata