L’Ajuntament presenta suggeriments per a incrementar i aclarir les garanties de protecció de l’Horta

El regidor Sàrria subratlla que la protecció total de l’horta queda garantida amb el PATH presentat per la Generalitat

www.flickr.com/photos/urbanados

L’Ajuntament presenta suggeriments per a incrementar i aclarir les garanties de protecció de l’Horta
29 octubre
07:10 2016

La Junta de Govern Local ha aprovat este divendres les al·legacions al Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH) amb l’objectiu d’aclarir dubtes en la seua redacció i facilitar la tutela municipal en la tramitació i gestió dels projectes que es porten avant, així com per a garantir una major agilitat en la seua recuperació. Així ho ha anunciat el regidor de Desenvolupament Urbà i responsable de la Planificació Urbana de la ciutat, Vicent Sarrià.

Com és conegut, el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta (PATH) de València (DOCV 7826 del 12/7/16) i l’avantprojecte de Llei de l’Horta (DOCV 7889 del 6/10/16) arrepleguen com a objectiu principal preservar, recuperar i dinamitzar l’horta pels seus valors productius, ambientals, històrics i culturals, “que són determinants per a la qualitat de vida dels veïns i veïnes i la gestió sostenible de l’Àrea Metropolitana”.

Durant la seua reunió, la Junta de Govern Local ha assumit els informes tècnics elaborats pels diversos servicis municipals sobre esta qüestió, que seran remesos a la Generalitat, en el marc del procés d’informació pública sobre el pla, que finalitza el 31 d’octubre, després de quatre mesos d’exposició per a rebre suggeriments i al·legacions.

Entre les qüestions que l’Ajuntament planteja per a millorar el text i aclarir alguns dels seus continguts destaquen aspectes referits al catàleg de BRL (Béns de Rellevància Local), enclavaments de recuperació d’horta, Zona Rural Comuna i Usos admissibles en l’horta, entre altres.

Respecte al catàleg, el PATH incorpora tant sòl d’horta com sòl urbà, després que l’Ajuntament aprovara definitivament el passat any un Catàleg Estructural de Béns, informat  favorablement per la Generalitat, amb un detall exhaustiu en fitxes individualitzades, i amb les característiques dels edificis Béns de Rellevància Local. Des de l’Ajuntament es considera que hauria de limitar-se el catàleg del PATH als elements protegits de l’horta sense incorporar-hi el sòl urbà.

Quant als enclavaments de recuperació d’horta, el PATH en parla, però no els identifica. L’avantprojecte de la Llei de l’Horta establix que podran establir-se enclavaments com ara sectors de recuperació d’horta; no obstant això, el PATH no els incorpora i deixa en mans dels ajuntaments esta decisió, per la qual cosa se sol·licita donar un termini als municipis perquè els identifiquen i s’incorporen en el document.

Recuperació de l’Horta i la zona rural comuna

De la mateixa manera, el PATH no distingix les actuacions que s’han de dur a terme entre els sectors de recuperació d’horta i les zones rurals comunes. Per això, i davant del que es considera una contradicció, les al·legacions de l’Ajuntament suggerixen que el PATH establisca amb claredat el desenvolupament urbanístic o no quan siga procedent.

En este sentit, el PATH reserva com a zona rural comuna el sector de la Punta, la qual cosa deixa en mans de l’Ajuntament la decisió futura de les actuacions que s’hi ha de desenvolupar. De fet, el Ple de l’Ajuntament, en sessió realitzada  el passat 29 de setembre, va aprovar els criteris d’ordenació de la ciutat en el context de la Revisió Simplificada del PGOU i manté el sector de la Punta com a zona rural comuna que planteja el PATH, amb l’objectiu de garantir la connexió i permeabilitat de la ciutat amb el barri de Natzaret.

Respecte als usos admissibles en l’horta, el PATH permet, per a l’horta de màxima protecció H1, exclusivament usos agrícoles i terciaris que dinamitzen l’horta. Però per a la classificació d’horta H2, de protecció comuna, determina usos dotacionales, però relacionats amb l’horta, i vinculats, per tant, al sector agrari, i si és possible actuant sobre els preexistents. En el suggeriment municipal se sol·licita un aclariment dels tipus d’usos i les seues característiques.

La PATH establix un conjunt de requisits i tràmits administratius que, segons l’Ajuntament, és excessiu i, a més, assumix pràcticament tota la tutela, la qual cosa deixa els ajuntaments sense competències respecte d’això. Per tant, la sol·licitud de l’Ajuntament de València sobre este assumpte es dirigix a aconseguir una simplificació administrativa, ja que el que preveu “dificulta l’agilitat necessària en les actuacions”, mantindre les garanties jurídiques i cedir als ajuntaments els tràmits necessaris.

Els metres quadrats de les zones verdes

A més, el nou planejament general del Pla assenyala per als ajuntaments l’obligació d’arribar en tot el municipi a una ràtio de 10 metres quadrats de zona verda i parcs per habitant. Tenint en compte la impossibilitat d’aconseguir esta ràtio per part de la majoria d’ajuntaments per falta de sòl disponible, el PATH establix la possibilitat de computar sòl d’horta com a zona verda, amb l’objectiu de garantir la protecció d’aquella. El Pla preveu que es valoren a preu de mercat els metres quadrats de zona verda que no van en sòl urbà i es computen en l’horta (amb l’objectiu d’invertir directament esta quantitat en l’horta en projectes de recuperació, itineraris, patrimonials, dotacionals…)

El suggeriment de l’Ajuntament de València a este respecte proposa que esta valoració no es realitze a preu de mercat, sinó que es plantege una estimació al voltant dels 10 euros per metre quadrat.

Açò suposa que si en la revisió simplificada estructural del PGOU és impossible atendre la ràtio final de zones verdes i parcs de la ciutat (els citats 10 metres quadrats), i és necessari, per exemple, vincular uns 100.000 metres quadrats a l’horta, l’Ajuntament presentaria un programa plurianual d’inversions en l’horta equivalent a 1.000.000 euros.

Finalment, respecte als francs i marjals, des de l’Ajuntament se suggerix que qualsevol nou servici o equipament que s’implante en l’horta haurà de justificar-ne la viabilitat tècnica i les connexions a les xarxes de sanejament, o aigua potable, entre altres.

A més, el PATH establix que la competència sobre francs i marjals es passe a les comunitats de regants, per la qual cosa se suggerix que la continuen mantenint els ajuntaments com fins ara.

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari