València Extra

La victòria del fastig en el segle de les ombres

La victòria del fastig en el segle de les ombres
27 juny
16:00 2016

grito-espejoEspanya a través del espill: el vot de la por triomfa gràcies a l’abstenció de l’esquerra

És humà sentir por i és bo per a avançar i millorar. La por ha sigut fonamental en l’evolució de l’ésser humà. Però basar la decisió en la por resta llibertat. El nostre dret democràtic més bàsic està erigit sobre la premissa que la ciutadania vota amb llibertat. Els partits polítics que sustenten la seua estratègia en la por estan manipulant i utilitzant estratègies pròpies de l’autoritarisme, estan minvant els nostres drets democràtics i individuals. La victòria de la por mai és la victòria de la llibertat.

Per açò, el triomf del neocapitalismo del PP no és net i, sent democràtic, no és representatiu de la voluntat de canvi ,que va expressar l’electorat al desembre. Aquests desitjos de transformació social s’han vist seriosament perjudicats per l’ombra del desencantament. Una desil·lusió que s’ha fet palesa en els índexs de participació i en l’efecte de deserció del vot de l’esquerra, una esquerra caracteritzada per un abstencionisme històric enfront del vot uniforme i uniformat de la dreta espanyola.

El fastig i la por a un enemic ‘comunista’ donaran com resultat un mal govern i una situació d’incertesa i debilitament per al nostre país. Un país sacsejat per la corrupció i per la xacra del desencantament democràtic, una malaltia que la classe política ha generat i de la qual ara el conservadorisme immobilista s’aprofita. La unió enfront d’un enemic poderós ha funcionat històricament en tots els bàndols, ja sabeu, per exemple ‘quan vivia Franco tota l’esquerra s’unia enfront del dictador, sense fissures’. Ara s’ha unit tota la dreta enfront d’un dimoni colorit anomenat Units Podem. Els grans perjdicats han sigut ells i Ciutadans: el bipartidisme ha guanyat aquesta mà i el PSOE s’ha vist reforçat en el qual és el pitjor resultat de la història.

Fa falta que l’esquerra invente un enemic major per a créixer de nou? No tenen suficient amb els homes grisos de la corrupció encapçalats per la figura inconsistent i pusil·lànime d’un etern Mariano Rajoy?

L’enemic de l’esquerra està per perfilar, el de la dreta ho situán a Veneçuela, però el de la democràcia està enfront dels nostres nassos i molts segueix obstinant-se a mirar per a un altre costat. Cal mirar-se al espill de la democràcia i descòbrir la cura per a la nostra nova malaltia social i democràtica. Mentrestant, Espanya segueix sense tenir un govern real decidit per tota la ciutadania en llibertat i que vinga a reforçar una vertadera i nova democràcia, tan necessària en aquesta situació oscurantista en ple segle XXI.

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari