La Vall d’Albaida rep més de 16 milions d'euros de la Diputació en la primera part de la legislatura

Algunes de les mesures destacades són la recuperació dels refugis antiaeris a Ontinyent i la reconversió de les velles escoles de Quatretonda en un centre sociocultural de referència

Guardar

2-refugio
2-refugio

En l'equador de la legislatura, la Diputació de València ha invertit un total de 16.127.163 euros en la comarca de la Vall d'Albaida a través dels diferents plans i línies d'ajuda de la Corporació provincial, que han permès “retornar l'autonomia als alcaldes perquè invertisquen els diners dels ciutadans en obres que milloren les seues vides”, en paraules del president de la institució, Jorge Rodríguez.

En la mateixa línia s'expressa la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, que destaca “la fi dels favoritismes en la concessió d'ajudes als ajuntaments”, així com “una xicoteta gran revolució en cadascuna de les àrees de gestió d'aquesta institució”. Amigó posa en valor al seu torn la col·laboració entre administracions que ha acabat amb la confrontació del passat, i Rodríguez reforça aquests principis del nou model de gestió rebutjant les mesures a curt termini i “posant en pràctica la política de llums llargues que ens permeta engegar projectes necessaris per a les comarques valencianes”.

En concret, en els dos últims anys la Vall d'Albaida ha rebut 5.599.883 euros del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), 3.948.446 euros en 2015 i 1.651.437 euros en 2016; 3.304.691 euros del Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS); 3.414.249 euros del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM); 1.099.017 euros a través del Pla de Camins i Vials (PCV); 185.145 euros del Pla d'Ocupació; i 2.524.177 del Fons de Cooperació Municipal.

 

Aprofitar el potencial cultural de la comarca

El passat any, Rodríguez va fer escala en la comarca per a comprovar l'estat de les obres del pla inversor més ambiciós de la Corporació provincial, el PIFS, que ha deixat quasi quatre milions d'euros als 34 municipis de la Vall d'Albaida. Durant la seua ruta, el president de la Diputació va visitar les velles escoles de Quatretonta, convertides en un centre sociocultural de referència amb una inversió de 86.000 euros.

La Diputació ha permès també el desenvolupament de nombrosos projectes per a potenciar el valor històric i cultural dels municipis de la comarca. Un d'ells ha sigut la recuperació de dos refugis antiaeris a Ontinyent, divulgant així el paper de la capital de la Vall d'Albaida com a ciutat hospitalària durant la Guerra Civil. En aquesta línia, Jorge Rodríguez ha destacat “l'esforç col·lectiu per a avançar en la recuperació de la dignitat històrica”.

Una altra de les mesures destacades en la comarca ha sigut la remodelació integral del poliesportiu municipal d'Albaida, que ha rebut una injecció de 269.652 euros. Els veïns del municipi ja poden gaudir de les instal·lacions amb nous vestuaris i l'adequació dels accessos, així com la rehabilitació del frontó i pista de futbol, entre altres actuacions.

A més, els plans provincials han deixat en la comarca desenes d'obres de millores de carrers i camins, bàsicament d'asfaltat i accessibilitat; l'adequació d'edificis públics i zones verdes; la rehabilitació de patrimoni; la modernització de les xarxes d'aigua potable i nous equipaments en zones i instal·lacions esportives. Actuacions que en molts casos venien reclamant els veïns durant anys i que, en tots els casos, milloren els serveis i la qualitat de vida de les persones.

“Hem posat més recursos que mai al servei dels municipis, eliminant l'arbitrarietat i l'opacitat”, ha assenyalat la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, qui ha afegit que “vam governar amb visió de país, col·laborant amb el Consell per a impulsar polítiques conjuntes i millorar la gestió dels recursos públics”.

Per al president de la Diputació, aquesta aposta per reforçar l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses i donar continuïtat a les polítiques municipalistes que la institució ve aplicant des de juliol de 2015, amb més de 200 milions d'euros invertits en les comarques valencianes, suposa també un “increment de la responsabilitat a l'hora de decidir a què es destinen aqueixos recursos, enfront dels plans teledirigits que hem desterrat d'aquesta institució”.

Destacats