40 anys fent valors Caixa popular

La revolució silenciosa de Vicente Ferrer

04/09/2017 -

La pobresa és la materialització de la injustícia social. Cap de nosaltres sobreviuríem a un naufragi si part de la tripulació remara a contracorrent. Açò és, ni més ni menys la solidaritat. La idea que els éssers humans hem de recolzar-nos uns a uns altres per a no enfonsar-nos. L’empatia i l’acció ens defineixen com a individus i ens beneficien com a col·lectivitat. El major assoliment de Vicent Ferrer va ser sentir-se part dels exclosos del sistema. Va recórrer els camins de l’Índia al seu costat fins al seu últim alé de vida: “Sóc testimoni directe que és possible canviar aquest món”, deia. Va caminar “fins que se li trencaven les sandàlies” – afirma Manuel Rivas en la seua biografia-. “Eixe –continua- era el dia del descans”.

Anna Ferrer explica que durant els anys seixanta i setanta, els intocables adults caminaven encorbats i amb la mirada baixa per a mostrar la seua submissió. Es tractava de tenir controlada la seua pròpia ombra en caminar. Calia ser molt acurat amb l’ombra. L’ombra dels pàries no podia creuar-se amb la de ningú. Fins i tot en les escoles, els xiquets intocables eren situats en les últimes files i en les cantonades. A vegades havien d’escoltar les lliçons fora de les barraques on s’impartien les classes. Com si es tractara d’espectres, ombres o al·lucinacions. No eren res, no significaven res. Alguns anys després, prop de 3.000 estudiants es beneficien del programa de beques preuniversitàries i universitàries de l’organització. Pot existir millor llegat?

Vicent Ferrer sempre va considerar la pobresa com el principal problema del segle XXI: “la pobresa és la violació més gran dels drets humans”. No obstant això, ell sempre deia, que malgrat tot, som una societat solidària i podem millorar si ens comprenem millor. Vicent Ferrer es va integrar de forma natural i propera a les comunitats camperoles amb l’única fi que abandonaren silenciosament el món de les ombres. La seua estratègia va ser la determinació, la cura, l’atenció, la connectivitat, l’empatia i la fraternitat. Tots els sentiments i conductes pensades per a incorporar a l’altre, tant en les deliberacions com en les accions personals. Vicent i Anna Ferrer van comprendre molt ràpidament que en la vida no és el mateix mirar la realitat que saber llegir-la. En l’actualitat, i després de més de quaranta anys, el programa de desenvolupament integral de la Fundació Vicent Ferrer compta amb més de tres milions i mig de beneficiaris i quasi cinquanta anys en l’Índia.

Acostume a definir la bondat com tot curs d’acció que col·labora al fet que la felicitat puga comparéixer en la vida d’un altre. Tal com ens deia Vicent: “Estem ací per a remeiar els sofriments, les injustícies. Aquest és el sentit de les nostres vides, la resposta a què som, per què i per a què estem ací”. Cada dia són més necessàries personalitats com les de Vicent. Les virtuts no s’aprenen en abstracte. Cal cercar a les persones que les posseeixen per a aprendre-les. No hi ha major benefici social per a tots que la magnitud cooperativa, que es nodreix de la bondat i l’ètica.

El concepte vital de solidaritat de Vicent i Anna Ferrer compon, al costat de les comunitats rurals, l’ànima de la fundació. Pensaments i actituds que necessitem que arrelen i superen els impulsos egocèntrics i individualistes de la societat de consum. Definitivament, ser bondadós amb els altres també és ser-ho amb un mateix.

Jordi Folgado Ferrer, director general de la Fundació Vicent Ferrer

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

twenty + 18 =

jazz liria
ACST Torrent
Aplicacion movil
Anunciate en Valencia Extra
feria automovil 2017 valencia