El València CF no va poder culminar la seua bona reacció de la segona meitat i va perdre 2-3 davant la Reial Societat, en un emocionant partit en el qual els de Mestalla van fer el possible i impossible per aconseguir l'empat que no va arribar per vertadera mala sort. Els blanquinegres, amb 0-3 en contra, van cercar la remuntada, van tenir ocasions per a marcar, però no van encertar en l'últim moment.
I és que l'inici no va poder ser més negatiu per als locals amb el gol de la Reial Societat al cap de 35 segons de joc. Pilota llarga d'Iñigo Martínez, la deixa de cap Canales a l'arribada de Juanmi i el davanter donostiarra bat a Diego Alves per davall de les cames. Amb gent encara entrant en l'estadi, els de Eusebio Sagristà havien colpejat primer, cosa que va afectar lògicament als valencianistes.
El pas dels minuts va servir perquè el València CF fóra agafant ritme a poc a poc i canviant la tendència del xoc. La rapidesa de Nani, amb Orellana i Munir entre línies, començava a crear cert perill en l'àrea visitant. Un robatori de pilota de Enzo Pérez va permetre a l'internacional argentí acostar-se a porteria i xutar, encara que el seu tret eixiria alt.
Però al caient de la mitja hora va sorgir un altre protagonista que no era de ningú dels equips, el col·legiat Del Turó Gran, qui va xiular penal en un forcejament de Siqueira amb Odriozola. El lateral valencianista va tractar de mantenir la pilota i el davanter es va tirar a la gespa com si li hagueren partit la cara. No van servir per res les protestes de l'afició i els futbolistes blanquinegres i al València CF li van tornar a xiular una altra pena màxima en la Lliga sense cap tipus de rubor i excessiva contundència.
Està sent molt fàcil castigar de forma fàcil als de Mestalla esta campanya. Només fa falta recordar que amb el d'esta nit ha igualat el seu rècord de penals en contra en la Lliga amb 12, els mateixos que en la temporada 1997-98. Açò no enganya a ningú. Willian José va encertar i va col·locar el 0-2 en el marcador. Un dur i excessiu correctiu per al qual s'estava veient. D'ací al final de la primera meitat, molts nervis, poc futbol i amb prou faenes accions destacades.
Després del descans Voro va canviar a l'amonestat Siqueira per Bategue. L'objectiu era clar. Marcar prompte per a cercar un millor resultat. Va eixir amb ganes i Nani va provar les mans de Rulli en un centre-xut. La Reial Societat, sense fer gens, va fer el 0-3 en una acció ràpida culminada per Oyarzábal. En el seu primer acostament al marc de Diego Alves, definició perfecta.
El València CF no es va donar per vençut i un cabezazo de Santos va pegar en la mà de Yuri. El col·legiat va indicar el senyal dels onze metres i Nani va marcar l'1-3 amb molta classe. El porter a la dreta i la pilota a l'esquerra, ras i fort. Este tant va donar ales als de Voro que van retallar diferències amb el 2-3 de Zaza. L'italià va caçar un centre de Cancel·le per a donar emoció a la trobada i fer despertar a la graderia. Poc després Zaza va tenir l'empat, però no va girar el cap prou per a ficar la pilota dins del portal visitant.
La bogeria s'ensenyorisc del partit. La Real es va atemorir de sobte i el València CF es feia gegant per moments. Joao Cancel·le, per la dreta, era un autèntic punyal i enviava bons centres a l'àrea sense, fins a eixe moment, rematador. Però els de Mestalla barallaven i barallaven amb totes les seues forces a la recerca de l'empat. Santos es va quedar molt a prop, però la pilota se li va quedar arrere. Al final, la lluita no va tenir la recompensa de la remuntada.