Amb la presentació del llibre “El món mira a València, capital del antifeixisme” i la col·locació en la balconada principal d'una pancarta commemorativa, l'Ajuntament ha iniciat este dilluns, just en la data en què el govern de Madrid es va traslladar a la nostra ciutat, el 80 aniversari de la capitalitat republicana de València, que es va perllongar durant vora un any. Esta commemoració inclou un ampli programa d'activitats en el qual, a més de publicacions, s'inclou la rehabilitació i posada en valor del refugi antiaeri situat al propi edifici municipal i també del que hi ha al carrer dels Serrans, la senyalització dels punts més emblemàtics de la ciutat entre el 7 de novembre de 1936 al 31 d'octubre de 1937, una exposició fotogràfica al Palau de Cervelló, una altra sobre refugis a la Sala Municipal d'Exposicions, i una tercera sobre Ciència i Exili, a més d'un acte protocol·lari, divendres que ve, d'Homenatge al Magisteri Republicà.
“Un dia com hui de fa 80 anys, la ciutat de València iniciava una de les etapes més dures i al mateix temps més apassionants de la seua història en convertir-se, de la nit al dia, en capital d'Espanya amenaçada i assetjada per l'exèrcit colpista que tres mesos i mitjà abans s'havia alçat contra la legalitat republicana”. Amb estes paraules ha començat l'alcalde Joan Ribó la seua intervenció en l'acte de presentació del primer dels tres volums que l'Ajuntament va a publicar per commemorar la capitalitat republicana, i que porta per títol “El món mira a València, capital de l’antifeixisme”
Ribó ha intervingut després que ho fessin la regidora de cultura, Glòria Tello, i els coordinadors de l'obra en la qual han participat 14 historiadors, Javier Navarro i Sergio Valero, per posar de manifest la necessitat i la importància de la commemoració que hui ha donat començament. Glòria Tello ha criticat que altres corporacions i altres administracions “no hagen escomès este treball necessari de memòria històrica” en relació amb l'aspecte més valencià del “primer assaig democràtic efectiu de la història d'Espanya, amb els seus errors i els seus encerts”
EN EL COSTAT CORRECTE
Sergio Valero, que ha acabat la seua intervenció citant al poeta Blas d'Otero: “No més fosses, sol ponts entre totes les ribes”, ha agraït el suport de l'Ajuntament a esta obra “que abasta els canvis polítics, culturals i econòmics” que es van produir durant aquell període històric a la nostra ciutat, mentre que Javier Navarro ha afirmat, referint-se a les corporacions municipals dels últims 25 anys, que “no haurien d'haver abandonat mai l'interès de promoure actes i publicacions per a estudiar tots els aspectes d'una experiència històrica única i irrepetible tan complexa com la capitalitat republicana de València; una etapa amb poques heroïcitats i molta lluita per la supervivència ,però en la qual València va estar en el costat correcte, el costat de la democràcia i l'ordre institucional”
UN ESPILL PER AL MÓN
En finalitzar la presentació de l'obra, Ribó ha ressaltat que “València mai abans havia estat capital d'Espanya com no ho ha estat després. És un fet molt singular que crec que tots hem de commemorar. D'alguna manera, en ser València la capital de l'Estat Espanyol va ser un espill per a tothom perquè era també la capital del antifeixisme”
Joan Ribó ha evocat la intensitat d'aquells mesos reflectida en un llibre que “és un homenatge a les valencianes i valencians que van viure aquella condició de Capital d'Espanya, aquell període únic de la nostra història, un període històric en què nostra ciutat també va liderar la lluita contra l'analfabetisme o la promoció de la salut. En definitiva, un temps trepidant i irrepetible que va marcar un avanç en la identitat valenciana”.
Ha recordat Ribó que “a València es van traslladar tots els alts funcionaris, els diputats, el govern, els caps militars, i la ciutat va tindre una transformació molt important. València va ser també la capital de la intel·lectualitat, i no solament espanyola. Açí van estar Pablo Neruda, Malraux, Hemingway o Octavio Paz, al Congrés d'Intel·lectuals que va constituir un esdeveniment d’importància universal”
HOMENATGE AL MAGISTERI REPUBLICÀ
Ha recordat que València és una ciutat que celebra moltes coses, “però mai havíem celebrat ser la capital d'Espanya, que és un esdeveniment molt important del que hem d'estar tots molt orgullosos”. A continuació ha desgranat les diferents iniciatives commemoratives.
“En col·laboració amb la Universitat de València i amb l'agència EFE tenim una sèrie d'actes programats: publicacions com esta que hui hem presentat, rehabilitació i posada en valor del refugi antiaeri de l'Ajuntament i també del que hi ha al carrer dels Serrans; l'exposició sobre refugis, una exposició fotogràfica sobre “València, capital de la República” juntament amb l'agència EFE, la senyalització dels llocs més emblemàtics de la ciutat durant aquell període, i divendres farem conjuntament amb la Universitat de València un homenatge al magisteri republicà, perquè la República va tindre un gran ressò a nivell europeu per la seva tasca d'alfabetització i en el camp de l'educació”.
Ribó ha expressat la satisfacció “i el deure acomplit” del Govern de la Nau per haver promogut “l'esforç divulgatiu, de memòria històrica i de necessària higiene democràtica que comporta esta tasca accessible a totes les persones interessades en conèixer més i millor el nostre passat, que ens obri la porta a un capítol excepcional de la nostra història recent i que ens retorna l'orgull de ser part d'esta ciutat que va assumir aquella capitalitat com una forma més d'estar , amb la major dignitat, al costat de la democràcia i la llibertat tan amenaçades”
En este mateix sentit, l'alcalde ha assegurat que “qui perd els seus arrels perd la seua identitat”, i ha ressaltat que a la programació d'esta commemoració “hem volgut fugir de qualsevol element que puga generar conflicte o confrontació. La història és de tots, amb les seues coses bones i les menys bones, i tots l'hem d'assumir, perquè no assumir part de la història és auto-mutilar-se d'alguna forma”.