El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ha presentat l'exposició Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca, que romandrà a les seues sales fins el 27 d'agost.
La trobada ha tingut lloc a la sala d'exposicions temporals del museu i ha comptat amb la participació de la directora del Museu de Prehistòria de València, Helena Bonet; el conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria Ballester; el director de programació d'Acció Cultural Espanyola (AC/E), Jorge Sobredo; i els comissaris de l'exposició, Antoni Nicolau i Elena Sintes.
Helena Bonet ha dit sobre aquesta exposició que «l'interès és doble per als valencians perquè tot i estar tan a prop de la nostra terra és una cultura molt diferent a la ibèrica que va succeir ací en el mateix temps». Bonet també ha destacat que «l'exposició ens fa comprendre amb fotografies i il·lustracions el silenci de les pedres mudes», alhora que ha explicat la diversitat dins de la talaiòtica, amb dòlmens, talaies, poblats, taules, etc, que «constitueixen un museu a l'aire lliure amb 1.500 monuments», ha indicat la directora del museu de Prehistòria de València.
Helena Bonet ha tancat la seua intervenció explicant que «València és la tercera seu d'aquesta itinerància i volem donar valor a la cultura talaiòtica i a la seua candidatura a Patrimoni de la Unesco. Per això, aprofitarem el Dia i la Nit dels Museus per difondre aquesta arquitectura d'una manera molt didàctica que agradarà als visitants», ha assegurat.
El conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria Ballester, ha expressat que «és un honor que el Museu de Prehistòria haja volgut donar suport a la candidatura de la Unesco, una proposta que va començar el 2009 i que el Consell va fer seua en 2010».
En aquest sentit, «ens hem centrat en potenciar la investigació, millorar el coneixement de la cultura talaiòtica i difondre-la entre els menorquins, però faltava la projecció exterior», ha manifestat el conseller Ballester. Aquest ha donat les gràcies a la Diputació de València i al seu Museu de Prehistòria, al Govern de les Illes Balears, i al director de programació d'Acció Cultural Espanyola (AC/E), Jorge Sobredo, per donar suport a aquesta exposició.
Ballester ha sintetitzat aquesta proposta museística dient que es tracta de «posar en valor la riquesa, monumentalitat i grau de conservació d'una arquitectura excepcional per la vida i per la mort», ha asseverat.
D'altra banda, Jorge Sobredo, director de programació d'Acció Cultural Espanyola (AC/E), ha explicat que «com a empresa estatal l'objectiu d'Acció Cultural Espanyola és la promoció cultural tant a Espanya com a l'exterior i aquesta exposició té els dos elements que són part del nostre mandat: la circulació d'un producte cultural de gran interès per diverses ciutats espanyoles, i una segona part que és la internacionalització de la cultura espanyola».
Així mateix, Sobredo ha destacat el suport que han mostrat des d’AC/E a aquest projecte des de que el varen conèixer i per la seua candidatura a la Unesco on es corrobora una vegada més «el nostre interès perquè es reconega el patrimoni espanyol històric i artístic a nivell internacional», ha conclòs.
Originalitat i singularitat
Els comissaris de l'exposició, Antoni Nicolau i Elena Sintes, han explicat que la mostra ja s'ha exposat a Alcalá de Henares i Eivissa i presenta 66 objectes arqueològics originals que provenen dels museus de Menorca i Ciutadella. A més, s'acompanya de material gràfic de gran atractiu, amb fotografies de qualitat dels monuments, il·lustracions que recreen la seua relació amb el paisatge, així com algunes maquetes que mostren els detalls morfològics i constructius de les diferents tipologies arquitectòniques.El ric patrimoni menorquí, corresponent a l'època que s'ha anomenat període talaiòtic, constitueix un exemple únic de densitat de construccions, cultura material i testimonis diversos en un territori reduït de la Mediterrània occidental.
La presència en el paisatge de monuments pertanyents als diversos períodes que es varen succeir a Menorca entre finals del tercer mil·lenni i el canvi d'era, li atorguen una materialitat i monumentalitat impossible de gran valor.
Es tracta d'un patrimoni arqueològic de valor universal excepcional per l'ús de la tècnica constructiva ciclòpia, per la seua autenticitat, exclusivitat, originalitat i singularitat en el marc cronològic en què es desenvolupa i per ser testimoni únic d'una societat prehistòrica mediterrània insular.
Són monuments que, malgrat la seua antiguitat, es troben en molt bon estat i per la seua monumentalitat i el seu emplaçament, s'integren i estan molt presents al paisatge menorquí. A més, també és excepcional la seua alta concentració: l'illa, amb una superfície de 700 km2, té 1.574 jaciments arqueològics, dels quals 1.401 estan catalogats com Bé d'Interès Cultural (BIC).