40 anys fent valors Caixa popular

“La memòria històrica és com un riu en el qual tots abocamem i bevem i depén de tots si està net o no”

“La memòria històrica és com un riu en el qual tots abocamem i bevem i depén de tots si està net o no”
30/06/2017 -

“La memòria històrica és com un riu en el qual tots aboquem i del que tots bevem (…), i depén de nosaltres si està net o no. En eixe riu la tasca és de tots”. Amb aquesta interpretació clara i meridiana del concepte de memòria històrica, allunyat del pur academicisme, l’historiador de Quart de Poblet, Pedro Gascón, va concloure ahir la conferència “13 homes que miren”, amb la qual va contribuir a netejar les aigües de la memòria, a retornar la presència, als 13 veïns del municipi afusellats durant la repressió franquista, entre 1939 i 1942.

A l’acte va assistir la regidora de Cultura, Cristina Mora, que ho va emmarcar en les activitats i iniciatives impulsades des de la Comissió Municipal de Memòria Històrica, integrada per l’alcaldessa, Carmen Martínez, membres dels grups polítics amb representació en el ple i experts, entre els quals es troben el mateix Pedro Gascón.

L’historiador va obrir la seua ponència amb l’últim afusellament, el de Miguel Zahonero Sánchez, el 14 de febrer de 1942, acusat de saquejos i confiscacions i d’un assassinat. Pertanyia al Partit Comunista i també va estar afiliat a la CNT i a Esquerra Republicana. A pesar que cinc dies abans de la seua execució, dos testimonis es van desdir i van admetre que no tenien proves contra ell pel crim que se li atribuïa, va ser ajusticiat en la paredassa de Paterna al costat d’altres quatre homes perquè, com va explicar Gascó en la seua intervenció, “l’objectiu de la justícia franquista era legalitzar l’eliminació del contrari”. Més enllà dels delictes que se’ls imputaren, més enllà dels quals van poder haver comés segons la legislació vigent en el moment, la qual cosa realment va condemnar a Miguel Zahonero i als qui van córrer la seua sort va ser “no ser afecte el règim”.

En aquelles dates de 1942, la Presó Modele de València albergava a 3.580 presos, quan estava dissenyada per a menys de 1.000, però en el 39 havia arribat a aconseguir els 15.000 ingressos. La cruenta repressió del Règim de Franco va ser reduint la xifra.

Si hi ha un dia negre en aquest de per si mateix fosc i terrible capítol de la història quartera és el 21 de juliol de 1939, en el qual van ser afusellats en la paredassa de Paterna 9 dels 13: José Giner Navarro (jornaler, de 30 anys, afiliat a UGT i a les Joventuts Socialistes, va ser secretari del Comité Revolucionari); Sandalio López Jiménez (amo d’una fàbrica de licors, de 38 anys i casat, secretari del Comité Revolucionari, militant de la CNT i la Dreta Regional Valenciana, va estar afiliat també a Esquerra Republicana); Antonio Monzó Fita (industrial, de 35 anys i casat, va ser membre del Comité Revolucionari i estava casat); Pascual Monzó Real (obrer, de 58 anys i casat, va presidir el Comité Revolucionari i va ser membre de la Comissió Executiva del Partit Socialista local en 1923); Ramón Pla (jornaler, de 52 anys i casat, president del Comité Revolucionari, afiliat a Esquerra Republicana i a la CNT); Onofre Sanmartín Valldecabres (obrer, de 36 anys i casat, va ser regidor de l’Ajuntament des del 6 de novembre de 1936 i tinent d’alcalde des de l’11 de febrer de 1937, membre també del Comité Revolucionari); Manuel Soler Gómez (tauleller, de 43 anys i casat, president del Comité Revolucionari, membre del Partit Socialista i voluntari en les milícies); Ángel Sanmartín (obrer, de 52 anys i casat, membre del Comité Revolucionari, pertanyia a la CNT), i Francisco Soriano Martínez (obrera, 52 anys i casat, membre del Comité Revolucionari).

A més, el franquisme va afusellar a José Conesa Ortega (xofer, de 36 anys i casat, ho van afusellar el 26 de juliol de 1939 a Xiva, un dels 40 llocs del País Valencià utilitzat com a espai d’execució); Ángel Torres Tolosa (sazonador, de 24 anys, afusellat el 24 de juliol de 1940 a Paterna) i Onofre Soler Juan (pagés, de 53 anys i casat, regidor de l’Ajuntament fins al 6 de novembre de 1936, ho van afusellar a Paterna el 14 de gener de 1941).

Gascón va utilitzar el testimoniatge de Pilar Taberner, neboda-néta d’un dels afusellats, José Giner: “No es podia expressar el dolor en públic, imperava el silenci, es passava pàgina callant” per a incidir que no hi havia dret al duel, les famílies i les víctimes eren doblement condemnades. “Se’ls va condemnar a mort i se’ls va afusellar, i ací no podem fer gens, i després se’ls va condemnar al silenci i ací si podem fer molt; recuperar el dret a l’honor d’eixes persones per a construir una memòria històrica democràtica”, va exposar.

Finalment, Pedro Gascón va analitzar la contraposició entre víctimes d’un i un altre bàndol: “per als demòcrates, per als qui creiem i defensem la Democràcia, totes les víctimes de la violència política són iguals. Fem memòria de les víctimes del Franquisme per a intentar igualar un dèficit de 40 anys”, en els quals les víctimes de l’anomenada “repressió popular” van ser reconegudes per la Dictadura i es va legislar per a rescabalar a les seues famílies, mentre que encara hi ha molts represaliats del Franquisme enterrats en cunetes.

L’any 2008, l’Agrupació Socialista de Quart de Poblet ja va homenatjar a aquests 13 homes amb una conferència sota el títol “13 homes bons”. Les seues històries apareixen reflectides també en el llibre de Gascón, “Història dels vençuts. Quart de Poblet 1918-1942”; en el dels historiadors locals Andrea Moreno i Pau Olmos, “Quart de Poblet 1936-1939, un poble en la rereguarda” o en la gran obra de Vicente Gavarda, “Els afusellats al País Valencià”, entre altres fonts.

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

10 − 1 =

jazz liria
neteja viaria
ACST Torrent
Aplicacion movil
Anunciate en Valencia Extra
biopark