Al juliol del 2015, Jorge Rodríguez prenia possessió del seu càrrec com a president de la Diputació, avui 600 llargs dies després, ens trobem davant una institució que ha pres la incoherència per bandera. Gens o quasi res queda ja de les intencions que va mostrar la coalició de forces d'esquerres a l'hora de prendre possessió de les seues butaques.
Començant per la convivència mateixa de la coalició, gens queda ja d'aquelles fotos somrients de grup, o d'aquelles compareixences conjuntes davant la premsa per a demonitzar al Partit Popular. El desgast fa mossa, la falta de projecte comú més enllà d'impedir governar al grup popular, majoritari en el Ple, s'ha convertit en un llast pesat amb uns damnificats clars: els municipis de la província.
Encara que alguns municipis ho pateixen més que uns altres. Iniciem la legislatura amb un al·legat contra l'ús dels convenis singulars, denominats despectivament per la coalició com "besamans" i la seua proposta de reduir-los a la mínima expressió en honor de l'objectivitat i tracte igualitari a tots els municipis sense distinció de colors polítics, població o comarca de procedència.
Avui, després de finalitzar 2016, el seu primer pressupost redactat i executat, ens trobem amb què Rodríguez i els seus diputats han repartit més de 12 milions d'euros en convenis singulars, de manera arbitrària, esbiaixada i amb aroma de revenja sectarista. Beneficiant sense rubor als municipis governats per socialistes i Compromís. Com indicava en l'inici d'aquestes línies, incoherència.
Incoherència com la que mostra Compromís en les seues múltiples mostres de menyspreu a la Diputació. Sincerament crec que no es pot gestionar de manera correcta una institució en la qual no crees, arribant a referir-se a la mateixa amb afirmacions despectives. Per coherència haurien de renunciar a les seues actes, sous i assessors en la institució provincial. Però clar, per a aquest grup els sous que cobren els seus diputats i assessors, la seua reincidència per a repartir prebendes a empreses i alcaldes afins, està per sobre de la coherència.
Una incoherència permanent que hem viscut recentment per partida doble. En primer lloc, després de les festes josefines, la Diputació anunciava el pla de compra d'ordinadors per als municipis, després d'haver desacreditat sense arguments durant any i mig els plans anteriors i assegurant que eixe model de gestió no s'aplicaria.
D'altra banda, des de presidència s'enviava nota de premsa als mitjans, presumint del superàvit del pressupost del 2016. Davant aquest nou canvi de criteri, no ens queda més remei que recordar que a la seua arribada a la Diputació, la coalició renegava del superàvit de la gestió anterior, arribant a qualificar-ho en declaracions públiques de la vicepresidenta Amigó de "mala gestió, s'havia d'haver invertit en els municipis i si s'haguera fet el que es deu no hauria sobrat diners".
Uns trauen pit d'un superàvit que per als seus socis és fruit de la mala gestió. Incoherència en el seu discurs i incoherència entre els socis. Incoherència per bandera.
Mari Carmen Contelles Llopis
Portaveu del Grup Popular de la Diputació de València.